VACANCES D'ESTIU

Benvolguts companys,

arribats a finals de juny i després de més de 100 articles publicats aquest 2012, i rebudes en total més de 15000 visites des de la creació d'ecolluita, us informo que farem una petita pausa de dos mesos a fi de reposar i renovar continguts.

rebeu una cordial salutació i fins el mes de setembre

salut

Més

EL DIGESTIU DE LES ABELLES

L’aparell digestiu dels insectes es troba localitzat entre el conducte musculós que coneixem com a cor i la cadena nerviosa disposada longitudinalment en la regió del ventre. Aquest conducte té una entrada o boca i una sortida o anus, ambdues revestides de quitina i que l’insecte canvia en les successives mudes. El règim alimentari de l’insecte determina l’especialització de les seves peces bucals i dels òrgans del tub digestiu. En aquesta primera regió destaquen la presència de les glàndules salivals, on la saliva col·labora amb les potents mandíbules en la fragmentació dels aliments més durs. Altres insectes, de dietes clarament líquides, disposen de llengües, trompes i faringes succionadores. A continuació pren prioritat o bé un potent pedrer revestit de punxes i dents amb funcions esmicoladores, o bé un gran pap que actua com a magatzem de substàncies líquides i que permet la regurgitació.

 Continua l'article de l'Apicesteve.cat

Més

BORINOTS D'HIVERNACLE

Des de la dècada dels 80, dues subespècies del borinot Bombus terrestris s'han convertit en un dels pol·linitzadors principals dels agricultors que treballen amb hivernacles a Europa, Àsia, Austràlia i Amèrica del Sud.  

El problema ha sorgit, quan poblacions d'aquests individus s'han escapat del seu hàbitat artificial i han esdevingut abelles invasores que podrien desplaçar a espècies natives i propagar malalties. 
 
Per veure si aquesta preocupació estava justificada, l'equip d'investigació d'Alemanya i Polònia va iniciar una acurada investigació sobre la genètica de les poblacions d'abelles al voltant dels hivernacles al sud de Polònia. Les conseqüències d'aquest desbordament genètic són difícils de predir, però les troballes genètiques suggereixen que els governs haurien de considerar la imposició de normes més estrictes sobre les importacions de borinots si volen salvaguardar els brunzidors nadius

Veure l'article de hothouse-bee

Més

LA VESTIMENTA DE L'APICULTOR

El vestit, la careta i els guants són sens dubte els tres elements bàsics de protecció de l’apicultor. El vestit es caracteritzarà per ser de colors clars, amb pràctiques i àmplies butxaques que permetin emmagatzemar els estris de treball i el quadern per a les anotacions. Algunes persones, per la seva sensibilitat a la picada de les abelles, reforcen la seva protecció amb tot un seguit de vestimenta prèvia a base de pantalons, samarretes o jerseis. Si és el cas, caldrà ser conscient de la calor que es pot passar, i de la necessitat de garantir-se begudes hidratants, doncs la feina de l’apicultor pot arribar a ser molt feixuga.

Continua l'article d'Apicesteve.cat

Més

BUMBLE BEE

Els borinots adults tenen un aspecte més gran i pesat que les abelles de la mel, amb un colors negre i groc que les fan molt atractives i amb una important tasca pol·linitzadora d'una gran varietat de plantes amb flor. El seu cos mesura de 1,8 a 2,5 cm, i es caracteritzen pel seu peculiar brunzit i pel seu vol maldestre de flor en flor. Continua l'article de eduwebs.org

Més

COM VEUEN LES FLORS ELS INSECTES?

 

Les flors d'un jardí estimulen agradablement els ulls dels humans cridant la nostra atenció a partir de la seva àmplia gamma de colors que abarquen tots els colors de l'arc de Sant Martí. Malgrat això, les flors tenen un altre objectiu, que no és altre que atraure la visita dels insectes, com agents pol·linitzadors imprescindibles per a la seva supervivència.

Continua la traducció de l'article de Michael Hanlon

Més

APERITIU D'ALETES DE POLLASTRE AMB MEL

Primer de tot cal elaborar la salsa, a base de mel, salsa de soja, salsa de xile, sal d'all, pebre i salsa de pebrot vermell. Col·loquem el pollastre en una safata i aboquem la salsa per sobre, i li donem la volta a fi de que quedi tot impregnat. El posem al forn a 180ºC durant una hora, tot donant-li una sola volta a fi de millorar-ne la cocció. Finalment només cal deixar refredar i servir.

Continua per veure els ingredients

Més

JOHN DZIERZON

John Dzierzon (1811-1906), va ser un apicultor que va descobrir el fenomen de la partenogènesi en les abelles, i va dissenyar amb èxit els primers quadres mòbils d'un rusc.

Dzierzon provenia d'una família polonesa de Silesia. Format eb teologia, va combinar el seu treball teòric i pràctic en l'apicultura amb els seus deures com a capellà catòlic. Els seus descobriments i innovacions el van fer mundialment famós en els cercles científics i apícoles, i ha estat dessignat com el "pare de l'apicultura moderna".

Continua l'article de rainbowstampclub

Més

EL VERÍ DE LES ABELLES

El verí és un dels productes més controvertits de les abelles, doncs el seu ús en la medicina natural deixa oberts molts dubtes i interrogants. L’apiterapia és la disciplina mèdica que utilitza el verí de les abelles pel guariment de diferents patologies a partir del coneixement del punts claus del cos humà on efectuar la seva aplicació.

Continua l'article de l'Apicesteve.cat

Més

VAL LA PENA ASSOCIAR-SE?

Avui dia, el mapa apícola català es troba tremendament fragmentat, amb 5 associacions apícoles, una cooperativa apícola, diferents agrupaments i col·lectius d'apicultors ecològics i apicultors hobbistes que fan la guerra pel seu compte... i la meva pregunta és: per què? 

La meva experiència com a ex-associat m'ha fet veure que tothom vol manar i com es diu vulgarment, volen remanar les cireres i marcar paquet davant de l'administració. Durant molt de temps, les grans associacions d'apicultors havien estat profundament renyides, zeloses unes de les altres, disputant-se l'honor de ser l'associació amb més arnes o amb més socis, i amb l'única finalitat de posseir més poder recaptatori i aglutinador de subvencions. I d'aquí rau el mal, les subvencions, ditxoses ajudes que afavoreixen aquell que més malament fa les coses, i que no és altre que el mal anomenat professional apícola.

Continua l'article de Rafel Jofresa

Més

LA REINA DE LES VESPES

Ahir vaig veure aquest documental i us el recomano. 

El món de les vespes coreanes. És molt interessant per aprendre més sobre aquests éssers, quins depredadors tenen i com combatre-les. 

Evidentment també parla d'abelles i mostra com els apicultors coreans batallen amb les vespes d'una forma ben senzilla. Tot i que algun reporter surt prou escaldat, fan un treball fantàstic i les imatges no tenen pèrdua.

El documental

Més

LES ABELLES, COM ELS HUMANS, TAMBÉ TENEN PERSONALITAT

La recerca d'emocions i noves aventures ja no és només un tret distintiu d'alguns vertebrats, doncs algunes de les abelles que integren el rusc també tindrien aquesta predisposició. Aquest estudi va ser realitzat per la Universitat de Illinois i l'Institut de Biologia Genòmica.

Durant l'estudi, es va valorar el doble comportament que tenen les abelles que surten fora del rusc, ja sigui en la seva activitat recol·lectora, ja sigui en la seva faceta més exploradora. En aquest context, la capacitat de cerca noves emocions era més important en les abelles exploradores que en la resta d'abelles de la família, doncs aquest comportament aventurer pot ser vital per a la supervivència del rusc.

Article originari de Science Daily

Més

ANATOMIA INTERNA DE L'ABELLA

descripció de les parts anatòmiques

Més

COM RECONÈIXER I TRACTAR UNA REACCIÓ AL•LÈRGICA A LA PICADA D’ABELLA

Les abelles no més piquen en defensa dels nius o si es senten amenaçades elles mateixes. La majoria de les picades es produeixen en els mesos de primavera i estiu, de maig fins al setembre. 

El verí d’abella esta compost de varies substancies que produeixen símptomes locals de inflamació. Aquestes substancies que son estranyes al nostre cos poden estimular al sistema immune, per a produir anticossos del tipus IgE contra elles. En el següent contacte, es a dir una nova picada, aquests anticossos IgE reaccionarien amb el verí inoculat per l’abella i amb unes cèl·lules especifiques del nostre cos (mastòcits i basòfils) i es desenvolupa la reacció al·lèrgica.

Continua l'article de Remei Guspí Bori

Servei d’Al·lergologia. Hospital de Tortosa “Verge de la Cinta”

Comitè d’Al·lèrgia a Himenòpters de la SCAIC.

Més

LES ABELLES PODEN DETERMINAR LA HORA

Les abelles de mel tenen un rellotge biològic que les permet tenir coneixement de la noció del temps, fet que resulta de vital importància doncs les  flors produeixen nèctar a diferents hores del dia; per exemple les dents de lleó a les 9. Els humans també tenim un rellotge intern similar, tot i que deixem que els rellotges exteriors condicionin la nostra vida.  

L'experiència realitzada amb les abelles es va basar en proporcionar aigua i sucre a les abelles en un horari molt concret, a les 10:30 hores, i després d'unes exploracions atzaroses, les abelles van aprendre ràpidament i es presentaven de forma molt exacte al encontre alimentari.

Article originari de Raymond Huber

Més