28 de juny 2012

EL DIGESTIU DE LES ABELLES

Share

L’aparell digestiu dels insectes es troba localitzat entre el conducte musculós que coneixem com a cor i la cadena nerviosa disposada longitudinalment en la regió del ventre. Aquest conducte té una entrada o boca i una sortida o anus, ambdues revestides de quitina i que l’insecte canvia en les successives mudes. El règim alimentari de l’insecte determina l’especialització de les seves peces bucals i dels òrgans del tub digestiu. En aquesta primera regió destaquen la presència de les glàndules salivals, on la saliva col·labora amb les potents mandíbules en la fragmentació dels aliments més durs. Altres insectes, de dietes clarament líquides, disposen de llengües, trompes i faringes succionadores. A continuació pren prioritat o bé un potent pedrer revestit de punxes i dents amb funcions esmicoladores, o bé un gran pap que actua com a magatzem de substàncies líquides i que permet la regurgitació.


Les abelles disposen d’una trompa i faringe especialitzades en la succió del nèctar i l’aigua. A continuació de la faringe trobem l’esòfag, tubs íntimament relacionats amb les glàndules salivals que intervenen en el processat del nèctar. L’esòfag condueix l’aliment líquid fins a l’abdomen, omplint una bossa dilatable amb el nom de pap. El seu volum màxim oscil·la entre els 40 i 60 mm cúbics i comunica amb l’estómac o intestí mitjà a través de la vàlvula de la mel. L’estómac és un tub gruixut i en forma d’S que es continua amb un altre tub més prim anomenat intestí posterior.

La regió de l’estómac es caracteritza per la seva important funció enzimàtica o de digestió química, així com de la posterior absorció dels petits nutrients obtinguts. Aquesta zona es troba ben delimitada per unes vàlvules que actuen d’aixeta i que impedeixen que l’aliment retorni a la boca i que les despulles alimentàries es dirigeixin inevitablement cap a la regió del budell i del recte. En aquest darrer tram es durà a terme la recuperació de l’aigua i de les sals minerals. Cal destacar la presència d’una flora microbiana que ajuda en la digestió dels sucres vegetals, com en el cas dels tèrmits en l’assimilació de la cel·lulosa de la fusta. En el recte es poden acumular les reserves fecals que seran eliminades durant el vol, o que en els insectes aquàtics poden ser utilitzades com a contrapès per enfonsar-se més o menys en l’aigua.

Un cop el trànsit intestinal avança, les substàncies residuals desemboquen en una mena d’embut conegut com a ampolla rectal, on s’acumula la femta fins que la vàlvula rectal li dóna sortida a l’exterior a través de l’anus

Font: Manual de la vida de les abelles