13 de juny 2012

COM RECONÈIXER I TRACTAR UNA REACCIÓ AL•LÈRGICA A LA PICADA D’ABELLA

Share
Les abelles no més piquen en defensa dels nius o si es senten amenaçades elles mateixes. La majoria de les picades es produeixen en els mesos de primavera i estiu, de maig fins al setembre. 

El verí d’abella esta compost de varies substancies que produeixen símptomes locals de inflamació. Aquestes substancies que son estranyes al nostre cos poden estimular al sistema immune, per a produir anticossos del tipus IgE contra elles. En el següent contacte, es a dir una nova picada, aquests anticossos IgE reaccionarien amb el verí inoculat per l’abella i amb unes cèl·lules especifiques del nostre cos (mastòcits i basòfils) i es desenvolupa la reacció al·lèrgica.

Servei d’Al·lergologia. Hospital de Tortosa “Verge de la Cinta”
Comitè d’Al·lèrgia a Himenòpters de la SCAIC.

Les reaccions al·lèrgiques a picades de abella es poden dividir en:

Reaccions locals : 
Edema, calor, pruïja o dolor i inflamació localitzada en el lloc de la picada, en mig de la zona de inflamació hi haurà el punt d’entrada central del fibló. Aquesta es un reacció habitual en quasi tothom que ha rebut alguna picada i, com molt bé saben tots els apicultors, es molt probable que les abelles deixin l’agulló clavat a la pell. El primer pas es treure’l ràpidament per evitar que segueixi injectant verí.
El que diferencia en aspecte a una reacció local al·lèrgica d’una normal es la grandària. Si la inflamació és de més de 10 cm de diàmetre, més o menys la grandària d’una taronja o més, llavors parlarem d’una probable reacció al·lèrgica local extensa o gegant. També si afecta tota l’extremitat on hagin picat o si l’edema (la inflor o inflamació) afecta a varies articulacions de la mateixa. Si hi ha una picada a la zona de la cara es mes probable que l’edema sigui més extens. Aquestes reaccions poden desenvolupar-se en uns minuts i parlarem de reaccions immediates; o durant varies hores, fins a 24 a 48 hores, i aleshores parlarem de reaccions retardades.
El tractament d’una reacció al·lèrgica local gegant és primer extreure l’agulló, aplicar fred local (bossa de gel embolicada en un drap), antihistamínics orals o injectables segons la extensió de la reacció i un corticoide en crema o pomada a la zona de la reacció. Si la reacció és molt extensa o dificulta la mobilització de la extremitat o es deformant es poden afegir corticoides orals durant 3 dies. Si la inflor afecta una extremitat cal mantenir-la elevada.
Si a part de la reacció localitzada a la zona de la picada nota algun altre símptoma a altres llocs o òrgans del cos, contacti amb un metge sense tardança.

D’especial interès son les reaccions locals immediates que es produeixen després de picades al coll, boca o llengua. Poden aparèixer símptomes d’ofec, dificultat a la parla o per empassar, que indicarien inflamació a les vies respiratòries superiors (zona de faringe, laringe, úvula) amb el possible risc d’ obstrucció de la via aèria i asfíxia.
En aquest cas es urgent el tractament amb adrenalina amb injecció intramuscular, que es pot aplicar per mitja d’un autoinjector (dispositiu injecta una quantitat predeterminada de medicament) o pels serveis d’urgències. Una vegada administrat el tractament amb adrenalina, encara que el efecte d’aquesta es molt ràpid, es precís anar a un centre d’urgències per observació de la reacció i completar el tractament addicional que pugui ser necessari.

Reaccions sistèmiques o anafilaxi:
Parlem de reaccions al·lèrgiques sistèmiques o anafilaxi quan, a més de la reacció local a la zona de la picada o sense ella, hi ha símptomes en altres llocs de l’organisme de forma immediata (des de minuts a com a màxim una hora) després de la picada d’abella.
El 10% de la població pateix una reacció adversa després de la picada d’un himenòpter, encara que no més <1% en nens i fins al 4% en adults pateixen reaccions sistèmiques.
Les reaccions sistèmiques lleus consisteixen en l’afectació generalitzada de la pell, no tan sols en el lloc de la picada, amb favasses o eritema (zones de la pell enrogides o inflades, com picades per tot el cos) o edema cutani (inflor localitzada de la pell). Pot haver-hi també pruïja intensa, que pot començar als palmells de les mans o a les plantes dels peus. El 90% de les reaccions sistèmiques tindran algun símptoma cutani, que son els mes freqüents.
Les anafilaxis moderades tenen afectació d’altres òrgans: alteracions lleus o moderades del sistema pulmonar (sensació d’opressió toràcica, ofec, xiulets al respirar, tos seca), afectació de vies respiratòries superiors (afonia, ofec, o dificultat al empassar), símptomes cardiovasculars (mareig, alteracions del ritme cardíac) o/i gastrointestinal (nàusees, vòmits, diarrees).
Les anafilaxis greus poden arribar al xoc (per vasodilatació generalitzada amb baixada de tensió arterial, afectació cardíaca i respiratòria, sensació de mort imminent, a més de l’afectació cutània) amb pèrdua de consciència i parada cardiorrespiratoria.

Tractament urgent
Aquestes reaccions son una urgència vital i precisaran de tractament amb adrenalina el mes ràpid possible.
Si després de rebre una picada comença a notar de forma immediata pruïja a la pell, rojors, o inflor a llocs diferents de la picada o si presenta ofec, xiulets al respirar, mareig, dolor abdominal i malestar general pot estar davant d’una reacció al·lèrgica generalitzada o sistèmica. Es necessari avisar l’acompanyant de la situació i buscar assistència mèdica.
Si el malalt ha estat diagnosticat com al·lèrgic al verí d’abella (amb anafilaxi) el seu al·lergòleg li haurà recomanat que porti sempre a sobre adrenalina autoinjectable (hi ha varies marques com Altellus® o Jext® a dosis úniques preestablertes per adults i nens) i l’haurà instruït sobre com administrar-se-la. S’aplica sobre la cara externa de la cuixa (zona de la butxaca) i al pressionar injecta de forma intramuscular l’adrenalina. Es important posar la persona afectada estirada a terra amb les cames aixecades per evitar un desmai.
Encara que s’hagi rebut tractament mèdic immediat cal portar al malalt a un hospital o centre d’urgències per control i observació (de vegades apareix una reacció retardada al cap d’unes hores). Segons la gravetat de la reacció pot requerir d’altres mesures com oxigenoterapia, administració de líquids intravenosos i altres medicaments vasoactius que ajudin a estabilitzar-lo.
El tractament amb antihistamínics i corticoides no es tan útil en aquestos casos com l’adrenalina, ja que no son ni tan ràpids en actuar, ni tan eficaços.
Una minoria (<10%) de les reaccions sistèmiques no presenten símptomes cutanis i poden manifestar-se com una pèrdua de coneixement sobtada per hipotensió després de la picada d’una abella.

Quan algú ha patit una reacció anafilàctica o sistèmica després d’una picada d’abella la recomanació es que consulti amb l’al·lergòleg el més aviat possible, ja que és el que pot fer el diagnòstic, valorar el seu grau de risc i d’exposició, recomanar-li un tractament per si presenta una nova picada. En cas necessari valorarà un tractament preventiu causal amb immunoteràpia especifica amb extracte de verí d’abella.
Si es apicultor la recomanació es de no anar als ruscos fins que estigui amb la dosi de manteniment del tractament amb immunoteràpia especifica, que li oferirà protecció davant noves picades.
Les persones amb una historia de reaccions generalitzades al·lèrgiques o anafilaxi han de portar sempre a sobre una farmaciola (bossa) d’emergència amb una dosi d’adrenalina preparada pel seu us (autoinjectable). En alguns casos poden existir contraindicacions per usar adrenalina: caldrà avaluar el cas amb ajuda del cardiòleg.
Pot ser d’utilitat el portar una placa o polsera d’alerta mèdica indicant el tipus de al·lèrgia que pateix i el quadre clínic que ha desenvolupat. També portar a sobre el telèfon mòbil per avisar les emergències mèdiques (112).
Es una mesura de prudència l’anar acompanyat al rusc per una altra persona que conegui que som al·lèrgics al verí d’abella, que sàpiga on és la farmaciola, com s’usa l’adrenalina i la forma mes ràpida de contactar per rebre assistència mèdica.

Es impossible de predir el risc de desenvolupar una reacció al·lèrgica generalitzada amb una propera picada en una persona individual amb historia de reaccions al·lèrgiques prèvies per picada.
El risc de patir una reacció anafilàctica després de una nova picada segons els estudis dependrà de la gravetat de la reacció prèvia: després d’una reacció local gegant menys del 5% desenvolupen una reacció sistèmica. Si han patit una reacció sistèmica lleu el 15-20% desenvolupen una reacció sistèmica de nou. I si la reacció sistèmica prèvia es greu mes del 50% dels adults presentaran una altra reacció anafilàctica amb una nova picada. Els nens tenen millor pronòstic: el  16 % amb una reacció sistèmica lleu presentaran una altra lleu al ser picats de nou, però si ha estat moderada o greu la probabilitat de repetir la reacció en cas de nova picada es de un 32%. Aquest risc es més alt amb pacients amb mastocitosi.

També pot haver-hi una reacció sistèmica per picada múltiple d’abelles, més de 25-50. En aquest cas el mecanisme de la reacció es per efecte tòxic per la gran  quantitat de verí rebut, però els símptomes poden ser similars (múltiples favasses per picades, malestar general, ofec, pèrdua de coneixement) encara que s’hi afegeixen altres símptomes diferents dels de l’al.lèrgia (insuficiència renal i  cardíaca). Després d’haver sofert una picada múltiple convindrà estudiar si aquesta persona s’ha sensibilitzat al verí, o sigui si té anticossos IgE en front al verí d’abella, que potencialment podrien causar una reacció al·lèrgica si rep una picada d’abella posteriorment. 

Les abelles se senten atretes pels perfums, la roba de colors intensos i les begudes dolces. Hi ha una sèrie consells per intentar evitar les picades d’abella per part del no apicultor:
  • Si està a prop de un rusc eviti moviments bruscos i retiris lentament.
  • Si una abella es fica damunt seu no intenti matar-la o espantar-la, faci moviments lents o quedis quiet fins que s’allunyi
  • Si beu alguna beguda ensucrada miri que no hi hagi cap abella dins o al voltant.
  • Vagi en compte en menjades a l’aire lliure, no s’apropi a cubells de brossa.
  • Si deixa la roba a terra a l’exterior, espolsi-la abans de posar-se-la de nou.
  • Eviti caminar descalç per l’exterior
  • Utilitzi roba poc llampant (sense colors vius) si surt al camp i no usi perfums.
  • Vigili al segar gespa o esporgar plantes amb flor a la temporada d’activitat
  • En aquesta època no vagi pel camp amb les finestres del cotxe baixades.
  • Si és picat a prop del rusc, allunyis. La picada allibera substancies que atrauen a altres insectes i els inciten a picar.
Varies picades , reacció no al·lèrgica

Angioedema de parpella després de picada

Urticaria generalitzada


Article de Remei Guspí Bori
Servei d’Al·lergologia. Hospital de Tortosa “Verge de la Cinta”
Comitè d’Al·lèrgia a Himenòpters de la SCAIC.