Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris HISTÒRIA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris HISTÒRIA. Mostrar tots els missatges

14 de març 2014

APICULTURA EN LA ANTIGÜEDAD

Domus
La actividad apícola controlada y orientada a la extracción de la miel como una actividad más del calendario agrícola, se interpreta como una actividad complementaria, con cuyo desarrollo se consiguen rentabilizar mayoritariamente las zonas de escasa productividad  agrícola.

La miel era el alimento edulcorante y energético por excelencia, y debido a que sus propiedades antisépticas la hacían de igual modo idónea para utilizarla en la conservación de frutos; en la elaboración de salsas para acompañar las carnes y en repostería; en el mundo de la medicina, para combatir afecciones respiratorias y oculares y curar heridas. En cosmética era un ingrediente básico para la fabricación de cremas y ungüentos para  la piel.


21 de febrer 2014

DE L'APICULTURA FIXISTA A LA MOBILISTA

F. Calatayud
A primers del segle XIX, l’investigador rus Prokopovitx va ser el primer a fer un gran pas cap a les bresques mòbils. Va construir un rusc de fusta amb mòduls o cambres. La inferior, per al niu de cria, era de bresques fixes, però la superior, per a la mel, portava marcs de fusta on les abelles encaixaven les bresques. Per fi es podien traure les bresques de mel, ajustades als marcs, sense fer-les malbé, sense vessar la mel i evitant així el caos dins la colònia d’abelles que era típic de l’apicultura fixista.

Però el pas definitiu el va fer L.L. Langstroth, l’any 1851. S’havien introduït ja els marcs mòbils a les cambres de mel, però les cambres de cria continuaven sent problemàtiques. Les abelles encara imposaven el seu criteri de construcció al niu de cria. Però Langstroth va pensar que el “pas d’abella”, l’espai que les abelles respectaven per a poder passejar entre dues bresques veïnes, podia governar el disseny d’un rusc de marcs mòbils. Va fixar l’espai en uns 9,5 mil·límetres, i va fer un rusc deixant aquest pas entre els marcs i també entre aquests i les parets del rusc. L’èxit va ser complet, les abelles respectaven aquesta distància i, en general, construïen les bresques ben encaixades als marcs, de manera que es podien traure fàcilment les bresques de mel i de cria sense trencar-les, fins i tot es podien voltejar per observar- les i després tornar-les a deixar al seu lloc, també s’obria la possibilitat d’intercanviar les bresques de diversos ruscs, al capdavall, s’obrien los portes a l’apicultura tal i com la coneixem ara, l’apicultura mobilista.


05 de febrer 2014

L'APICULTURA FIXISTA TRADICIONAL

F. Calatayud
Quan es parla de l’esmentat model d’apicultura tradicional, l’anomenem apicultura fixista. Aquesta denominació es fonamenta en el fet que les bresques construïdes per les abelles, segons el disseny que els dicta el seu instint natural, queden fixades unes a altres per ponts de cera i també a les parets del rusc, de manera que l’apicultor ha de trencar-les (o tallar-les) per poder traure’n la mel. Doncs bé, aquest tipus d’apicultura és el que prevalgué durant un llarg període de temps, fins a les acaballes del segle XIX, però sense oblidar que en molts indrets coexisteix encara amb la pura caça i recol·lecció de mel dels eixams salvatges
 
A la península Ibèrica també arriba l’art de criar abelles. És molt possible que l’apicultura s’endinsara en la península Ibèrica des de les costes mediterrànies, donada la intensa activitat comercial que ja hi tenien en aquell temps. És en aquesta zona, on s’han trobat ruscs cilíndrics de ceràmica pertanyents a la civilització ibèrica, però no es pot menysprear la possibilitat que també els feren amb altres materials que no han perdurat fins als nostres temps.
 

07 de gener 2014

L'INICI D'UNA LLARGA CONVIVÈNCIA

Oli de Mantenga

Les arrels de l’apicultura podriem buscar-les dins de les primeres cultures urbanes i agrícoles aparegudes en la rodalia de la Mediterrània, un terreny ben adobat per al naixement de noves tecnologies. No es conserven vestigis que demostren aquest fet, però és molt possible que al mateix temps que s’incorporaven les arts agrícoles i que s’introduïa la domesticació de certs animals, començara també a practicar-se un tipus d’apicultura ancestral. L’art de mantenir les abelles dins d’habitacles construïts per l’home, els ruscs, per poder recollir periòdicament els seus productes, sembla que va anar forjant-se des d’aquells temps, uns 8.000 anys abans de Crist. Ja es feien objectes de ceràmica i cistelleria i segurament d’aquests materials (argila, vímet i canya) es feren els primers ruscs.

09 d’octubre 2013

EL INICIO DE UNA LARGA CONVIVENCIA: LA APICULTURA

 
Las raíces de la apicultura podríamos buscarlas dentro de las primeras culturas urbanas y agrícolas aparecidas en los alrededores del Mediterráneo, un terreno bien abonado para el nacimiento de nuevas tecnologías. No se conservan vestigios que demuestren este hecho, pero es muy posible que al mismo tiempo que se incorporaban las artes agrícolas y que se introducía la domesticación de ciertos animales, comenzara también a practicarse un tipo de apicultura ancestral. El arte de mantener las abejas dentro de habitáculos construidos por el ser humano, las colmenas, para poder recoger periódicamente sus productos, parece que se fue forjando desde aquellos tiempos, unos 8.000 años antes de Cristo. Ya se hacían objetos de cerámica y cestería, y seguramente de estos materiales (arcilla, mimbre y caña) se hicieron las primeras colmenas.
 

18 de juliol 2013

L'APICULTURA A EGIPTE

Temple del Sol (Ne-user-re, Abu Ghorab)
Els primers registres escrits (2700 aC) destaquen el valor farmacèutic i nutricional de la mel i van ser trobats a Mesopotàmia, bressol de les primeres comunitats organitzades.

L'evidència més antiga coneguda de la utilització de ruscs en la pràctica apícola, prové de les arnes cilíndriques de fang que vénen de l'antic Egipte. Segons la mitologia, la cera de les abelles van néixer de les llàgrimes del déu solar Ra, i l'abella es va considerar com una guia en el llarg viatge cap a l'altre món del més enllàJa en la cinquena dinastia (2480-2350 aC) es poden observar gravats que representen la recol·lecció, filtrat i emmagatzematge de la mel.  

La mel es feia servir com antisèptic i, possiblement, en el procés de momificació. Sembla que el seu ús era originalment un privilegi reial i posteriorment la seva utilització i comerç es va estendre a la població en general, després de la dinastia Medi (2060-1786 aC).  

Uns anàlisis dels continguts d'un rusc trobat en una fossa de la 19a dinastia (1350 aC) a Tebas (Deir el-Medineh) va permetre estudiar les particularitats dels grans de pol·len de l'època i que van ajudar en l'estimació de la magnitud del canvi en les plantes productores de mel en aquell temps. 

Durant aquest període, els egipcis col·locaven els ruscs en els vaixells que viatjaven pel Nil, a la recerca de plantes amb flors, en altres paraules, tenim el que podria ser el primer intent de nòmades de l'apicultura o transhumància apícola. Per contra, la caça de la mel "salvatge" va ser molt popular en aquella època, pràctica que va ser molt protegida per l'exèrcit del rei. Els apicultors es trobaven entre els súbdits del rei i disposaven de privilegis, i la mel n'era el seu valor d'intercanvi. Els ruscos reials es llogaven i el pagament es podia fer amb monedes o amb mel.

Font: gousiaris.gr

11 de gener 2013

PREHISTÒRIA DE L'APICULTURA

 Pintura rupustre d'Apis dorsata a l'Índia

En aquest període històric, els humans eren caçadors i l'obtenció de l'aliment estava estretament relacionat amb l'àrea habitada. A les zones rocoses, les abelles fàcilment trobaven refugi per als seus eixams. En les mateixes zones, els éssers humans s'il·lustraven amb pintures el procés d'aquesta activitat recol·lectora tan impressionant. Els caçadors d'abelles no són com els caçadors d'animals. En d'altres paraules, són cercadors d'aliments que no mataven l'animal que produeix els proporcionava el menjar - un aliment dolç que era únic fins al descobriment de sucre.

Existeixen nombroses pintures rupestres del mesolític (6000 aC), on es veuen persones que recol·lecten la mel d'abelles.

24 de desembre 2012

RECOL·LECCIÓ DE LA MEL

 foto: thebuzzonbees

En la pintura rupestre es representa una escena de recol · lecció de mel, concretament és mel d'un niu Apis dorsata. El mètode de recollida de la mel era i és una tradició, doncs encara avui es realitza de forma molt rudimentària en algunes parts de l'Índia i el Nepal.  

Els caçadors de mel llencen una escala per la part del capdamunt d'un penya-segat, mentre d'altres provoquen un incendi a la part inferior de la cinglera, amb la intenció de generar fum sobre les colònies d'abelles instal·lades en el roquisser. A continuació els caçadors baixen a fi de realitzar la recol·lecció. Utilitzen canyes de bambú que disposen de pintes en el seu extrem i les fiquen a l'interior dels caus on s'amaguen les abelles. Amb habilitat aconsegueixen extreure les bresques i les col·loquen en una cistella que penja d'una corda al seu costat. També utilitzen ungüents i herbes especials per tal de protegir-se de les picades de les abelles.

Font: thebuzzonbees

18 de desembre 2012

LA MEL CURATIVA

La curació de ferides va ser probablement el primer ús de la mel per a la salut humana. En les escriptures més antigues que daten del voltant de 2000 aC, una recepta per al tractament de ferides molt utilitzada era la que utilitzava una mescla a base d'aigua, mel i oli de cedre. 

Les tècniques mèdiques més antigues, des la xinesa fins a la índia, troben en la mel un aliat per als seus preparats, així com altres productes de les abelles com el pròpoli. Els grecs veien en la mel un producte curatiu, però alhora una substància per perllongava la vida del que la consumia regularment. La mel era la substància més útil que s'usava a l'antiga farmacopea romana. Les antigues civilitzacions maies usaven la mel pel tractament de les cataractes.
 
Avui dia el coneixement sobre les virtuts curatives de la mel i la resta de productes apícoles (apiteràpia) es troba recopilada en multitud de llibres o a Internet (www.apitherapy.org)

26 de novembre 2012

Biografia d'Émile Warré

L'abat Eloi Émile François Warré (9 de març 1867 a Grébault-Mesnil - Tours 20 d'abril 1951) va ser un religiós francès i apicultor.

Émile Warré va ser ordenat sacerdot el 19 de setembre de 1891 a la diòcesi d'Amiens i es va convertir posteriorment en rector de Mérélessart (Somme) el 1897 i després de Martainneville (Somme) el 1904. El 1916 decideix dedicar-se exclusivament a l'apicultura.

El pare Warré és important en el món de l'apicultura pel desenvolupament que fa del rusc, a partir de les seves experiències com apicultor i a partir del comportament natural de les abelles.
Les seves descobertes el porten a escriure diferents llibres: "La sanitat i els millors tractaments per a les malalties de les abelles"; "La mel i les seves propietats i usos"; i sens dubte la millor "L'apicultura per a tots".

El seu projecte radica en la intenció de fabricar un rusc que no pertorbés el comportament natural de les abelles i que de rebot fós pràctic per als apicultors. La seva filosofia donava prioritat al benestar de les abelles enfront de la productivitat a qualsevol preu. Émile volia, a més, crear un rusc econòmic, perquè fos asequible per a tothom. Aquest rusc popular tenia un cos inicial de dimensions 300mmx300mmx210mm i amb elements o alces que permetien treballar o bé amb marcs fixos o llistons.

Font: Wikipedia

27 de setembre 2012

HISTÒRIA DE L'APICULTURA

L'apicultura primitiva ens mostra una artesania molt creativa, amb arnes fetes de ceràmica, palla i vímet, però també era una disciplina molt dura, que requeria col·locar les arnes en indrets perillosos. L'home primitiu tenia un coneixament molt bàsic de les abelles, però tenia molt clar que la mel era un aliment molt preuat, i que juntament amb la llet, podien ser essencials per a la supervivència dels menuts de la família.

Algunes dates interessants de la història apícola són:

10 de setembre 2012

MITOLOGIA GREGA I LES ABELLES

En la mitologia grega, l'abella de mel ocupa un lloc important:
 
Deessa o dimoni? Amb un cos mig abella mig dona, trobem la gran Deesa mare de Pre-Artemis, i amb una estreta relació amb els déus de la vegetació.


*Àrtemis d'Efessos. Apareixen abelles juntament amb altres animals i roses en la roba de la Deessa. És la Deessa de la fertilitat i la virginitat. Les sacerdotesses d'Artemisa d'Efessos, Reva, Cibeles, Demèter i Persèfone eren anomenades també "Μέλισσαι" o abelles.

*Zeus (Melisseu "mel" o Melisseos Isihios-"melosa amablement-"). Segons el mite, Sacerdotesses d'abelles van alimentar i criar a Zeus en la cova Ideon Andron a Creta.

*Apol·lo va menjar nèctar i ambrosia i va arribar a ser tan guapo que el seu pare, Zeus, el va anomenar el Déu de la llum.

05 de juny 2012

HISTORIA DE LA APICULTURA


La historia nos habla de la relación entre abejas y hombres desde que este fue capaz de representar escenas de su vida cotidiana, como por ejemplo en la Cueva de la Araña, en Bicorp (Valencia, España), las cuales fueron realizadas hacia el año 6.000 a.C. aproximadamente, o bien las de las cuevas y refugios de las Montañas Drakensberg (Natal, Sudáfrica), de gran parecido unas con otras a pesar de la gran distancia geográfica que las separa.



19 de maig 2011

ARQUITECTURA POPULAR

La toponímia sobre les abelles i la relació de l’home amb elles també és força interessant en aquesta zona, així tenim alguns topònims com: Riudabella, (Vimbodí), la Cova de la Mel (Montral), l’Ermita de l’Abellera (Prades), la Roca de les Bresques (Farena), la Roca de la Mel (Vimbodí), la Font de l’Abellar (Solivella), el Coll de l’Avellà (Vilanova de Prades) ...  

12 de maig 2011

PATRIMONI DE LA HUMANITAT

Los apicultores quieren que la abeja sea Patrimonio de la Humanidad, este hecho supondría una «protección especial» para este insecto himenóptero que consideran es «esencial» en la naturaleza 

18 d’abril 2011

L'APICULTURA A L'EDAT MITJANA

En Joan Maria ens aporta una altra pinzellada històrica de l'apicultura del nostre país. L'Edat Mitjana és un període de profunds canvis, en molts casos fortament influenciats per les creences religioses i per l'esperit de conquesta d'algunes civilitzacions. 

25 de març 2011

PREHISTÒRIA

En Joanma ens parla d'una de les seves grans passions, l'Apistòria, o sigui l'estudi dels orígens de l'apicultura i l'art de recol·lectar la mel de les abelles. Val la pena respectar un patrimoni tan interessant. 

09 de febrer 2011

PINTURES RUPESTRES

Dins de l’exposició UN RAIG DE MEL, de la qual ja us vam parlar dies enrera i que podeu trobar a la secció de Divulgació, es poden veure reproduccions de calcs de les pintures rupestres localitzades pel Dr. Vilaseca.