 |
| F. Calatayud |
En primer lloc, les abelles, com qualsevol altre animal o planta, haurien de ser protegides perquè formen part del medi natural. Encara que es puga agrair el fet de classificar l’abella com a insecte “útil”, açò sembla no ser suficient i deixa malparats els altres insectes.
Les abelles de mel també són pol·linitzadors. Junt amb altres himenòpters, mosques de les flors, papallones i coleòpters florícoles, són els responsables de la producció de llavors i fruits de moltes plantes. En general, les poblacions de pol·linitzadors disminueixen i l’abella de mel ha esdevingut el pol·linitzador majoritari, sobretot en els entorns agrícoles, i això ha convertit l’apicultura en un sector estratègic per la seua contribució a la producció agrícola i a la conservació de la flora autòctona.
A més, les abelles, mitjançant l’apicultura, ens han donat productes que han estat sempre al costat dels humans. Probablement, la mel de romer o timó que s’obté dels ruscs actuals no es diferencia gens de la que menjaven els autors de les pintures de la cova de l’Aranya. Altres productes tradicionals, com la cera verge i el pròpolis continuen tenint vigència. El pol·len i la gelea real són productes apícoles, rics en principis essencials, que s’han incorporat recentment a la nutrició humana.
Així doncs, reconeixent la funció social i mediambiental que les abelles de mel compleixen, cal garantir-ne la presència als nostres camps i paratges naturals i açò implica, avui dia, mantenir viva l’apicultura. Mentre siguem capaços d’assegurar el vol de les abelles, si aconseguim que perdure el brunzir dels insectes pol·linitzadors, allunyarem l’ombra d’una primavera silenciosa i erma.
Autor: Fernando Calatayud
