14 de maig 2014

AJUDES AL SECTOR APÍCOLA

www.bee-smart.gr

Millorar la producció i la comercialització dels productes de l'apicultura a l'àmbit territorial de Catalunya.

A qui va dirigit?
  • Per a totes les línies d'actuació que se subvencionen: A cooperatives apícoles i agrupacions de persones productores amb personalitat jurídica pròpia  integrades majoritàriament per persones apicultores que compleixin els requisits establerts a l'apartat 2.2 de les bases reguladores i les associacions i les fundacions que tinguin els estatuts adaptats a la Llei 5/2011, de 19 de juliol, de modificació de la Llei 4/2008, de 24 d’abril, del llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, abans del 31 de desembre de 2012.
  • Per a les actuacions que figuren als apartats c)1, c)2 i c)3 i c)4 de l'annex 2 de l'Ordre: persones físiques o jurídiques i comunitats de béns titulars d'una explotació apícola que, a més de complir els requisits que estableix l'apartat 2.2 de la convocatòria, acreditin la condició de persona agricultora professional, d'acord amb la legislació aplicable a Catalunya, i que es trobin incloses en el sistema especial per a persones treballadores per compte propi agrari del règim especial de treballadors/ores autònoms/es.
  • Termini: del 10 al 21 de maig de 2014, ambdós inclosos
Font: gencat.cat

13 de maig 2014

SIN ABEJAS, NUESTROS ALIMENTOS ESTÁN AMENAZADOS!

greenpeace
¿Conoces hasta qué punto son importantes las abejas y otros polinizadores en nuestra alimentación y en nuestra economía? Sin la polinización de las abejas y otros insectos no tendríamos más de una tercera parte de las frutas y verduras que consumimos y 9 de cada 10 plantas silvestres a nivel mundial.

El trabajo de los polinizadores es un servicio “gratuito” que está valorado en 265.000 millones de euros al año en todo el mundo y 22.000 en Europa. Un argumento más a añadir para exigir su protección: #SOSabejas.

¿Y qué pasa en España? ¿Cuánto dependen nuestros alimentos de las abejas? Eso es lo que hoy, desde Greenpeace hemos desvelado en el informe 'Alimentos bajo amenaza. Valor económico de la polinización y vulnerabilidad de la agricultura española ante el declive de las abejas y otros polinizadores'

12 de maig 2014

CONTROL D'UN EIXAM


El nostre col·laborador i amic Julio Rivas en presenta un video de producció pròpia on alliçona de com s'ha de realitzar el control d'un eixam en una arna Warré.

Gràcies Julio per la teva predisposició a ajudar als abellaires més novells... un plaer escoltar-te...

Autor: Julio Rivas - veure el video

11 de maig 2014

10 de maig 2014

SIN ABEJAS, SIN ALIMENTOS?

 
¿Sabías que una tercera parte de la alimentación mundial depende de las abejas y otros polinizadores? ¿Y sabes cuál sería el impacto de su desaparición en nuestra alimentación y economía? ¿Y qué consecuencias tendría para nuestra agricultura

Para dar respuesta a estas preguntas, Greenpeace ha realizado un informe de cómo sería en nuestro país la agricultura sin las abejas, que se encuentran actualmente en declive y amenazadas por diversos factores, entre ellos por el uso de plaguicidas tóxicos. En este informe os mostramos la importancia para los cultivos de estos amenazados y valiosos insectos y cómo afectaría su ausencia.

¿Cómo podemos protegerlas?
Greenpeace está impulsando una campaña para pedir a las instituciones españolas y europeas que prohíban los insecticidas más nocivos. Gracias a la presión, el año pasado la Unión Europea dio un paso decisivo para salvar a las abejas, prohibiendo el uso de cuatro de estos insecticidas. Pero fue una prohibición temporal y parcial: durante dos años y solo para algunos cultivos y usos. Y los gigantes químicos que fabrican estos productos no han tardado mucho en reaccionar y presionar para tratar de anular esta prohibición.

En España, más de 35.000 personas habéis que se las proteja. ¡Únete y firma para pedir a las autoridades españolas que protejan a las abejas!


Greenpeace.es

09 de maig 2014

CONTROL D'UN EIXAM


El nostre col·laborador i amic Julio Rivas en presenta un video de producció pròpia on alliçona de com s'ha de realitzar el control d'un eixam en una arna Warré.

Gràcies Julio per la teva predisposició a ajudar als abellaires més novells... un plaer escoltar-te...

Autor: Julio Rivas - veure el video

LA DIPUTACIÓ CEDEIX A LA UDL UNS TERRENYS PER A LA INVESTIGACIÓ DE LES ABELLES

etsea.udl.es

A la partida de les Canals, on una empresa especialitzada instal·larà ruscos || Preveu iniciar estudis sobre el comportament d’aquests insectes 


La Diputació ha cedit a la Universitat de Lleida una porció de terreny de 200 m2 a la partida de les Canals per investigar amb abelles. L'empresa apícola TecnoApi BrS instal·larà 49 ruscos per a investigació i docència al camp agroalimentari. La UdL va sol·licitar un espai per a aquesta finalitat i un portaveu de la Diputació va detallar que en aquests ruscos s'estudiarà per què s'ha incrementat la mortaldat d'aquests insectes i també els motius de que produeixin menys mel. TecnoApi BrS s'encarregarà del manteniment dels ruscos i desenvoluparà i aplicarà uns protocols de maneig per a la selecció genètica de l'abella autòctona, i l'objectiu és que la Universitat i la empresa puguin iniciar projectes de R+D de forma conjunta, així com activitats de docència i pràctiques.

José Luis Bragulat, deTecnoApi BrS, assegura que a Catalunya no hi ha un centre especialitzat en apicultura dedicat a la investigació i al desenvolupament de tecnologia en aquest sector. Va assenyalar que el principal problema a l'hora d'investigar les abelles és precisament la seua cria, de manera que la instal·lació de ruscos prevista a les Canals podria incentivar la investigació apícola a la UdL. Bragulat va afegir que es poden estudiar les feromones de les abelles i la forma amb què prenen decisions i busquen aliment, investigació que permetria seleccionar les espècies més ben adaptades a les condicions específiques de cada zona. Segons la Diputació, un grup de l'escola d'Agrònoms que investiga el comportament i les feromones d'insectes ja ha mostrat interès a explorar aquesta possibilitat, així com altres grups de recerca relacionats amb la pol·linització o el control de plagues.

Segre, S.E.

08 de maig 2014

LA PESADA CARGA DE LAS ABEJAS

Greenpeace

Análisis de residuos de plaguicidas en el polen de panal y en el polen capturado a abejas melíferas en doce países europeos.


Se trata de una de las investigaciones más grandes realizadas hasta la fecha en Europa, con más de 100 muestras tomadas en 12 países europeos en una sola temporada de pecoreo de las abejas. 
Los resultados muestran que más de dos tercios del polen recogido estaban contaminados hasta con 17 sustancias tóxicas distintas.

Se confirma que las abejas están expuestas a polen contaminado por distintas sustancias químicas que amenazan a su población, siendo esta variedad de sustancias encontrada muy preocupante por el efecto cóctel que puede ser más tóxico para las abejas que una sola sustancia química.

07 de maig 2014

EL TREBALL A L'AIRE LLIURE

1ms.net

La colònia necessita constantment l’entrada de nèctar, pol·len, resina i aigua, i les abelles recol·lectores pateixen un fort desgast. Cal doncs, un progressiva incorporació d’abelles a l’activitat exterior, per tant, una iniciació en l’art del vol i l’orientació respecte del Sol. Ja de joves les obreres exerciten aquestes habilitats, tot i que fins als vint dies d’edat no començaran a treballar en les tasques de recol·lecció. L’activitat exterior es veu condicionada per les condicions climàtiques, ja que les abelles necessiten una temperatura ambiental per sobre dels 10ºC i una intensitat lumínica adequada. Per altra banda, la presència de cel·les buides i abundant cria per alimentar esperonen les abelles en el seu neguit recol·lector.  

La visita de les abelles a les plantes pot tenir diferents objectius, sigui el nèctar, el pol·len o fins i tot les petites gotes d’aigua i resina que resten en les seves fulles. La relació de mutualisme entre abelles i vegetals afavoreix a ambdós, de manera que la visita constant a les flors garanteix la dispersió del pol·len i per tant l’èxit reproductiu gràcies a la formació de les llavors. La pol·linització de les plantes primitives s’efectuava bàsicament per l’aigua (hidrofília) o per l’aire (anemofília), de manera que calia fabricar grans quantitats de pol·len per aconseguir la fecundació de les flors. L’aparició dels insectes va condicionar l’evolució de les plantes, amb l’oferiment d’una recompensa dolça a canvi del transport del seu pol·len. Avui, vuit de cada deu flors són pol·linitzades per les abelles, flors que es caracteritzen generalment pels seus colors grocs o blaus, per la fragància que emeten i per la seves formes, ja que disposen d’autèntiques pistes d’aterratge per afavorir-ne la visita.  

Autor: Esteve Miràngels - Apicesteve.cat

06 de maig 2014

LA APITOXINA


El valor terapéutico del veneno de abejas se debe principalmente a sus propiedades hemorrágicas y neurotóxicas. Los efectos del veneno son los siguientes: 

  • Dilata los vasos capilares, acelera e intensifica la circulación 
  • Posee cualidades anticoagulantes, ejerce acción inactivante en la tromboplastina plasmática y tisular, y disminuye la actividad trombínica 
  • Es hipotensor (por eso, antes de inyectar al paciente es necesario inyectarle vitamina C ó cafeína, así se previene la posibilidad de hipotonía 
  • Posee efecto bacteriostático 
  • Posee efecto anestésico local 
  • Mejora el funcionamiento del hígado 

05 de maig 2014

TALLER DE RUSCOS URBANS


Queda oberta la convocatòria per presentar projectes per a ser desenvolupats durant un taller en col·laboració sobre l'apicultura urbana per a CIUTADANS APICULTORS  

Recepció de propostes:

Dates del taller: 28 maig a 1 juny 2014

> Aproximació al taller
> Calendari
> Convocatòria
> Perfil de los Participants
> Apicultura Urbana com a bé comú
> Global Beekeeping: Una tendència en auge
> Qualitat de la mel
> Xarxes urbanes de monitorització de dades ambientals
> Disseny i fabricació d'arnes urbanes
> Mel de barri
> Línies de treball
> Professors del taller
> Coordinadors
> Formulari per a l'enviament de propostes


Font: medialab-prado

04 de maig 2014

03 de maig 2014

CREMA DE CARXOFES AMB TARONJA I MEL

Ingredients per a 4 persones:

  • 10 carxofes tendres
  • 1 porro
  • Un raig de nata liquida
  • 4 cullerades de mel
  • 1 taronja
  • 100 g d´oli d’oliva
  • Julivert fresc
  • 8 llesques fines de pa torrat
  • Pebre, sal

Elaboració:
  • Peleu les fulles exteriors i el tronc de les carxofes.
  • Talleu-ne les puntes i, amb l’ajut d’una cullereta, buideu-ne l’interior.
  • Preneu 4 carxofes i repeleu-les amb un ganivet per fer-ne cors. Poseu-los en un vol amb aigua i les branques de julivert per tal que no s’oxidin.
  • La resta, talleu-les a trossos.
  • Renteu i trinxeu el porro. Poseu-lo a ofegar en un cassó amb un raig d’oli.
  • Afegiu-hi les carxofes trossejades i ho rostiu tot plegat durant 10 minuts. Salpebreu-ho.
  • Afegiu-hi aigua calenta fins que cobreixi del tot i ho deixeu coure a foc lent fins que les carxofes estiguin ben tendres.
  • Un cop cuit, afegiu la nata i ho tritureu amb una batedora fins que sigui una crema. Coleu-ho. Poseu-ho a punt de sal.
  • De la taronja feu-ne suc.
  • En un cassó afegiu-hi la mel i feu que caramel·litzi a foc lent. Desglaceu-ho amb el suc de taronja i feu-ho bullir fins que prengui textura de xarop.
  • Talleu les carxofes que havíem reservat a làmines molt fines. Amaniu-les amb sal, pebre i oli. Poseu-les a sobre les torradetes.
  • Poseu la crema en un plat fons i amaniu-la amb el xarop de mel i taronja. Acompanyeu-la amb les torradetes de carxofa amanida.
Font: gencat.cat

02 de maig 2014

ABELLES, FLORS I CAMPS ELÈCTRICS

Ara.cat

Quan entre dos hi ha una necessitat real o unes autèntiques ganes d’entendre’s, segur que troben la manera. Podem imaginar moltes maneres de dialogar, de transmetre’ns missatges, però segurament farem curt si ho comparem amb els sistemes que la evolució ha anat generant a la natura. I recentment s’ha descobert un sistema de comunicació del tot insospitat. Per acabar-ho de complicar, el diàleg es fa entre dues espècies ben allunyades entre si, però realment necessitades de comunicació mútua, com les flors i les abelles.

La flor precisa que les abelles la visitin per portar el pol·len i fecundar altres flors. La supervivència de l’espècie en depèn, de manera que la selecció natural ha afavorit que exhibissin tota mena de reclams per cridar les abelles. I les abelles necessiten el nèctar de les flors per alimentar-se i fabricar la mel. De manera que han evolucionat per percebre amb molta eficàcia tots els senyals que les flors exhibien.


01 de maig 2014

KIRCHENPINGARTEN

Kirchenpingarten és una petita població alemanya d'un xic més d'un miler d'habitants. En el seu escut podem veure un detall d'un lleó subjectant una arna i una representació de 4 abelles.