EL TREBALL A L'AIRE LLIURE

1ms.net

La colònia necessita constantment l’entrada de nèctar, pol·len, resina i aigua, i les abelles recol·lectores pateixen un fort desgast. Cal doncs, un progressiva incorporació d’abelles a l’activitat exterior, per tant, una iniciació en l’art del vol i l’orientació respecte del Sol. Ja de joves les obreres exerciten aquestes habilitats, tot i que fins als vint dies d’edat no començaran a treballar en les tasques de recol·lecció. L’activitat exterior es veu condicionada per les condicions climàtiques, ja que les abelles necessiten una temperatura ambiental per sobre dels 10ºC i una intensitat lumínica adequada. Per altra banda, la presència de cel·les buides i abundant cria per alimentar esperonen les abelles en el seu neguit recol·lector.  

La visita de les abelles a les plantes pot tenir diferents objectius, sigui el nèctar, el pol·len o fins i tot les petites gotes d’aigua i resina que resten en les seves fulles. La relació de mutualisme entre abelles i vegetals afavoreix a ambdós, de manera que la visita constant a les flors garanteix la dispersió del pol·len i per tant l’èxit reproductiu gràcies a la formació de les llavors. La pol·linització de les plantes primitives s’efectuava bàsicament per l’aigua (hidrofília) o per l’aire (anemofília), de manera que calia fabricar grans quantitats de pol·len per aconseguir la fecundació de les flors. L’aparició dels insectes va condicionar l’evolució de les plantes, amb l’oferiment d’una recompensa dolça a canvi del transport del seu pol·len. Avui, vuit de cada deu flors són pol·linitzades per les abelles, flors que es caracteritzen generalment pels seus colors grocs o blaus, per la fragància que emeten i per la seves formes, ja que disposen d’autèntiques pistes d’aterratge per afavorir-ne la visita.  

Autor: Esteve Miràngels - Apicesteve.cat