22 de setembre 2013
21 de setembre 2013
RECICLAR CERA, AJUDAR LES ABELLES
japogosfronklins |
Les abelles entren i surten dels seus ruscos per xuclar
nèctar i pol·len de les flors i fabricar el seu aliment bàsic: la mel. Però pel
que fa a la producció de cera, a aquests insectes els va bé una ajuda.
Cada quatre anys, les làmines de cera on les reines ponen els ous i on es desenvolupen les larves s'han de renovar. Apicultors de la Cooperativa Apícola Tarragonina, les canvien per làmines noves, perquè les abelles les puguin seguir utilitzant. Així els estalvien feina.
Francesc Brull, pres. Coop. Apícola Tarragonina: "És construir una làmina de cera que a una temperatura de 36-37 graus que és la que hi ha dins de l'arna no se'ls derrumbi tota, en dies de tanta calor, la làmina que és tan fina la que fan elles, hi ha perill de derrumbament i aleshores s'ofeguen i es moren. Si els hi fiquem ja el tenen fet, tenen una base sòlida per construir-hi damunt i elles simplement el que fan són escames, anar-les amotllant als hexàgons que nosaltres els hi donem fets".
Si els apicultors no canviessin les làmines, les abelles buscarien altres llocs on fer el rusc. Per això, renovar-les permet tenir arnes fixes.
Cada quatre anys, les làmines de cera on les reines ponen els ous i on es desenvolupen les larves s'han de renovar. Apicultors de la Cooperativa Apícola Tarragonina, les canvien per làmines noves, perquè les abelles les puguin seguir utilitzant. Així els estalvien feina.
Francesc Brull, pres. Coop. Apícola Tarragonina: "És construir una làmina de cera que a una temperatura de 36-37 graus que és la que hi ha dins de l'arna no se'ls derrumbi tota, en dies de tanta calor, la làmina que és tan fina la que fan elles, hi ha perill de derrumbament i aleshores s'ofeguen i es moren. Si els hi fiquem ja el tenen fet, tenen una base sòlida per construir-hi damunt i elles simplement el que fan són escames, anar-les amotllant als hexàgons que nosaltres els hi donem fets".
Si els apicultors no canviessin les làmines, les abelles buscarien altres llocs on fer el rusc. Per això, renovar-les permet tenir arnes fixes.
20 de setembre 2013
DETECTEN UN FOCUS DE VESPA ASIÀTICA A LA GARROTXA
inpn.mnhn.fr |
Els punts on es controla la presència de la vespa velutina són els colls
de muntanya fronterers, al costat d'explotacions apícoles amb presència
d'aquesta espècie invasora a la zona i al costat d'explotacions on és
possible que n'hi hagi.
"Preocupació i neguit" entre els apicultors gironins
Concretament, el nou nucli el va detectar un apicultor ara fa vuit dies dins del terme municipal de Sant Privat d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa. El president de l'Associació d'Apicultors Gironins, Àngel Noguer, ha explicat que estan "preocupats" pels danys que poden causar aquests insectes. "Les vespes asiàtiques es posen al costat de les caixes i quan les abelles arriben allà cap al vespre les cacen al vol, els hi tallen el cap i se les emporten", ha explicat Noguer. Segons el president, aquesta plaga afecta tant al sector de l'apicultura com a altres àmbits perquè aquestes vespes mengen carn, peix i fruita.
Noguer ha detallat que aquest dijous a la tarda es realitzarà una batuda per la zona i la comarca per intentar localitzar el niu d'aquests insectes. Un niu que normalment fan a les branques altes dels arbres. El president ha assegurat que és "molt important" poder-lo localitzar ben aviat abans que hivernin. "En uns quinze dies, unes 200 vespes mare sortiran del niu i fan un forat per passar els mesos de fred, si no les localitzem ara pot ser que s'escampin per tota la demarcació", ha lamentat.
"Preocupació i neguit" entre els apicultors gironins
Concretament, el nou nucli el va detectar un apicultor ara fa vuit dies dins del terme municipal de Sant Privat d'en Bas, a la comarca de la Garrotxa. El president de l'Associació d'Apicultors Gironins, Àngel Noguer, ha explicat que estan "preocupats" pels danys que poden causar aquests insectes. "Les vespes asiàtiques es posen al costat de les caixes i quan les abelles arriben allà cap al vespre les cacen al vol, els hi tallen el cap i se les emporten", ha explicat Noguer. Segons el president, aquesta plaga afecta tant al sector de l'apicultura com a altres àmbits perquè aquestes vespes mengen carn, peix i fruita.
Noguer ha detallat que aquest dijous a la tarda es realitzarà una batuda per la zona i la comarca per intentar localitzar el niu d'aquests insectes. Un niu que normalment fan a les branques altes dels arbres. El president ha assegurat que és "molt important" poder-lo localitzar ben aviat abans que hivernin. "En uns quinze dies, unes 200 vespes mare sortiran del niu i fan un forat per passar els mesos de fred, si no les localitzem ara pot ser que s'escampin per tota la demarcació", ha lamentat.
19 de setembre 2013
MILLORAR EL RENDIMENT DE LES ABELLES
Julio Rivas |
Jornada apícola a Navàs per millorar el rendiment de les abelles
L'expert Esteve Miràngels tractarà dels paràmetres productius i sanitaris i del protocol de recollida de dades i el seu tractament.
El Col·lectiu d'Abellaires i Apicesteve.cat organitzen una jornada per aprofundir en l'estudi productiu i sanitari d'una explotació d'abelles, aquest dissabte 21 de setembre a partir de les 10 del matí, a la sala d'actes de la Biblioteca de Navàs.
L'obertura de la sessió anirà a càrrec del regidor de Món rural i Medi Ambient de Navàs, Joan Fernández. Tot seguit, el veterinari i expert en apicultura, Esteve Miràngels de Santa Pau, tractarà dels paràmetres productius i sanitaris i del protocol de recollida de dades, obtenció i interpretació de resultats i estratègies de futur.
En aquesta jornada es presentarà el treball realitzat per Esteve
Miràngels durant el 2012 amb un conjunt de 20 arnes. L'estudi està
pensat per ser útil als abellaires que tenen interès per millorar el
rendiment de les seves explotacions.
A la jornada s'hi han inscrit unes quaranta persones de diferents localitats de Catalunya, i compte amb el suport de l'Ajuntament de Navàs, d'Ecolluita - Diari Apícola.
A la jornada s'hi han inscrit unes quaranta persones de diferents localitats de Catalunya, i compte amb el suport de l'Ajuntament de Navàs, d'Ecolluita - Diari Apícola.
Inscripcions: abellaires@apicesteve.cat
Font: manresainfo.cat
18 de setembre 2013
QUEEN BEE'S WEDDING FLIGHT
theguardian.com |
Una nova pel · lícula que explora la crisi mundial a la que s'enfronten les abelles. El director Markus Imhoof fa servir mini-helicòpters i càmeres d'alta velocitat per capturar un vídeo extraordinària qualitat on es pot observar amb molt detall el vol d'una abella reina verge. Es van necessitar 10 dies per obtenir 36 segons de metratge en uns ruscs a Heidrun (Àustria). "El nostre truc més efectiu va ser la paciència", va dir Imhoof.
17 de setembre 2013
V CONCURSO DE POSTRES CON MIEL DE CANTABRIA
IV concurso |
La Federación de Asociaciones de Apicultores de Cantabria (FAAC), con la colaboración de la Agencia de Desarrollo Local de Torrelavega (ADL) y la Oficina de Calidad Alimentaria (ODECA), organiza por quinto año un Concurso de Postres con Mieles de Cantabria. Patrocina Sobaos y Quesadas JOSELÍN.
Con este concurso se pretende mantener y recuperar recetas populares en las que la miel de Cantabria está presente como ingrediente en sus distintas variedades, así como fomentar la creación y difusión de nuevos postres y dulces, que se vengan a sumar a los usos tradicionales y pongan de manifiesto las posibilidades culinarias de este producto sano y tradicional.
El concurso se dirige a cualquier persona interesada, sea profesional o aficionada a la cocina o repostería.
Con este concurso se pretende mantener y recuperar recetas populares en las que la miel de Cantabria está presente como ingrediente en sus distintas variedades, así como fomentar la creación y difusión de nuevos postres y dulces, que se vengan a sumar a los usos tradicionales y pongan de manifiesto las posibilidades culinarias de este producto sano y tradicional.
El concurso se dirige a cualquier persona interesada, sea profesional o aficionada a la cocina o repostería.
16 de setembre 2013
OLIVARDA - Dittrichia viscosa
ICHN |
L'olivarda és una mata llenyosa, d’olor poc agradable i de 0,5 a 1m d’alçada, amb les tiges que, en general, emergeixen de la base de la planta.
Les seves fulles són lanceolades i sense pecíol, de 3 a 10 cm de longitud. Presenten el marge dentat i estan recobertes per pèls enganxosos. Les flors es troben reunides en capítols, de color groc i que es disposen a l’extrem terminal de les tiges.
L'olivarda floreix a finals d’estiu fins a principis de tardor.
És una planta adaptada als ambients amb presència humana, ruderals, amb una gran capacitat per colonitzar vores de camins, camps abandonats, lleres i ribes dels rius, etc. L’olivarda té una àrea de distribució bàsicament mediterrània, tot i que també s’estén pel centre del país, fins als 700 m d’altitud, tot buscant indrets assolellats i secs.
En floracions extenses, la font de nèctar pot ser de molt bon aprofitar per les abelles.
Autors: Cristina Pera & Esteve Miràngels
15 de setembre 2013
14 de setembre 2013
FUTURISTAS COLMENAS URBANAS
Descubreelverde |
Desde la década de 1990 se viene registrando una alarmante disminución de la población de abejas
en varios países del globo. Diversos estudios señalaron a las ondas
electromagnéticas, los pesticidas, la contaminación y el cambio
climático como algunos de los factores que están influyendo en dicho
proceso.
Por esta razón, el concepto de Colmena urbana presentado por Philips
durante la Semana del Diseño Holandés resulta muy positivo, ya que no
sólo permite tener un panal en casa, sino que además alienta el regreso
de las abejas a las ciudades (recordemos que en muchas urbes la
apicultura fue prohibida) y contribuye a la preservación de la especie.
Este curioso prototipo sostenible y adaptable a cualquier tipo de
ambiente está compuesto por dos partes: un pasaje de entrada con una
maceta en el exterior que permite la entrada y salida libre de las
abejas, y un panal dispuesto dentro de un contenedor de vidrio que
brinda la posibilidad de observar el comportamiento de los insectos en
el nido sin perturbarlos.
El artefacto facilita la extracción de la miel fresca elaborada por
las abejas mediante una cuerda pequeña que se jala hacia abajo.
Asimismo, un sistema de humo las calma en caso de que sea necesario
abrir el panal.
13 de setembre 2013
MEITZE
Meitze és un poblet situat dins del municipi de Wedemark, a la Baixa Saxònia, amb una extensió d'11 quilòmetres quadrats, incloent-hi les àrees dedicades a l'agricultura i a la silvicultura.
El poble es caracteritza principalment pels seus carrers empedrats i un munt de cases velles amb entramat de fusta a la part superior de les seves façanes. Al nord, hi trobarem un parc eòlic amb dotze aerogeneradors.
Font: Wikipedia
12 de setembre 2013
ROBOBEES
tudiscovery.com |
Microrobots como respuesta al declive mundial de abejas
Ante el alarmante declive de la población de abejas a nivel mundial que se viene registrando hace varias décadas, una pregunta repiquetea con fuerza: ¿quién ayudará al viento en su tarea de transportar el polen de las flores? El riesgo de que esto deje de suceder incluye toda una cadena de consecuencias que debe ser contrarrestada antes de que sea demasiado tarde.
Teniendo esto en cuenta, un equipo compuesto por científicos de las universidades de Harvard y Northeastern está
trabajando para poner a punto Robobees, enjambres de robots que podrían
hacer el trabajo de las abejas reales de llegar a ser necesario.
Para ello crearon pequeños autómatas que se sirven de los avances de
la microrobótica para imitar las especificidades físicas, la forma de
volar y el comportamiento de los insectos productores de mieL.
11 de setembre 2013
CADENA DE FORMIGUES
10 de setembre 2013
7 HÀBITOS INCREÍBLES DE LAS ABEJAS
animalplanet |
Todos conocemos a las abejas. Quizás porque las hemos visto zumbando
cerca de las flores de nuestro jardín, porque somos fanáticos de su
dulce miel, o porque tuvimos la desagradable experiencia de sufrir una
de sus picaduras. Pero no todos saben cuán complejos e increíbles son
estos insectos, por lo que a continuación te contamos siete de sus
hábitos más asombrosos.
1. Roles: Las abejas viven en sofisticadas
sociedades organizadas jerárquicamente y cada una cumple una función
vital para la colonia. De hecho, las tareas se asignan por edades. Con
pocos días de vida, una abeja se dedica a limpiar las celdas de la
colmena. Luego, se requiere que alimenten a las larvas. Una abeja con
alrededor de 15 días de vida produce cera, transporta alimento y otras
funciones similares. Cuando tienen 20 días de edad las abejas pueden
convertirse en guardianas de la colmena. A los 40 días, aproximadamente,
ya recogen néctar, polen y agua, así como también polinizan plantas.
2. No siempre mueren al clavar su aguijón: Aunque es
popularmente conocido que si una abeja te pica es muy probable que
muera en el intento, pueden picar a otros insectos o plantas sin
necesariamente perder el aguijón y la vida.
09 de setembre 2013
COMPOSICIÓ QUÍMICA DE LA CERA
apicesteve.cat |
La cera és una mescla de substàncies greixoses. És un
material format per més de 300 components, dels quals els més importants són:
l’aigua, diferents àcids greixosos (miricina, cerina, ceroleïna...),
hidrocarburs, vitamina A, colorants i un ampli ventall de compostos aromàtics
volàtils.
La cera d'abella és altament insoluble en medis aquosos i a temperatura ambient es presenta sòlida. El seu punt de fusió pot variar entre els 62 i 65 ºC, amb una densitat inferior a l’aigua de 0,96 – 0.97 g/cm3. Ben al contrari del que passa amb els greixos i olis naturals, la cera d’abella no s’asseca ni s’oxida amb el pas del temps.
Els tractaments contra la varroa poden contaminar la cera de les abelles, degut a la facilitat de dissolució que aquests tenen en medis greixosos. Els olis essencials (timol, eucaliptol, mentol...) utilitzats en l’apicultura ecològica tendeixen a evaporar-se de la cera, per tant no representen cap problema important. En canvi, els productes de síntesi (fluvalinat, amitraz, coumaphos...) poden acumular-se degut als tractaments repetits i poden persistir en la cera durant molts anys.
La cera d'abella és altament insoluble en medis aquosos i a temperatura ambient es presenta sòlida. El seu punt de fusió pot variar entre els 62 i 65 ºC, amb una densitat inferior a l’aigua de 0,96 – 0.97 g/cm3. Ben al contrari del que passa amb els greixos i olis naturals, la cera d’abella no s’asseca ni s’oxida amb el pas del temps.
Els tractaments contra la varroa poden contaminar la cera de les abelles, degut a la facilitat de dissolució que aquests tenen en medis greixosos. Els olis essencials (timol, eucaliptol, mentol...) utilitzats en l’apicultura ecològica tendeixen a evaporar-se de la cera, per tant no representen cap problema important. En canvi, els productes de síntesi (fluvalinat, amitraz, coumaphos...) poden acumular-se degut als tractaments repetits i poden persistir en la cera durant molts anys.
Autor: Esteve Miràngels i Feixas - Apicesteve.cat
08 de setembre 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)