LA SEXUALITAT DE LES ABELLES

Pere Font

Els insectes són un grup d’animals que generalment presenten un pronunciat dimorfisme sexual, o sigui, una gran diferenciació entre el mascle i la femella, ja sigui per la seva forma, grandària o coloració. L’aparell reproductor del mascle es caracteritza per la presencia de dos testicles, amb un canal musculós que permet l’ejaculació i un òrgan copulador o penis que facilita la còpula amb la femella. La femella, en canvi, presenta dos ovaris que es comuniquen amb la vagina o bossa copuladora a través d’uns conductes que transportaran els òvuls. La gran variabilitat d’insectes determina múltiples variacions morfològiques dels òrgans reproductors, així com de les estratègies reproductives seleccionades.

Més

CARAMELS DE MEL

 

petitchef.es

Aquesta recepta pertany a la Reme, una apicultora que mima les seves abelles i n'obté una fantàstica mel. 

Ingredients:

250 gr de sucre
150 gr de mantega
250 gr de mel

Preparació:

En una olla hi afegim els ingredients fins que quedin ben barrejats. A continuació posem la mescla a foc lent durant 15-20 minuts. En aquest moment retirament la massa i un cop aplanada al gust, marcarem els talls que ens individualitzaran els diferents caramels. A temperatura ambient són uns caramels un xic tous, per tant sempre ens queda l'alternativa de la nevera.

www.petitchef.es

Més

AGENCIA EUROPEA DE SEGURIDAD ALIMENTARIA

En los últimos días hemos recibido numerosas consultas de ciudadanos preocupados por las medidas que va a tomar la Comisión a raíz del reciente análisis llevado a cabo por la Agencia Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) acerca de los efectos que tienen en las abejas tres tipos de plaguicidas.

La presente declaración sirve para responder a las inquietudes planteadas.
 

En abril de 2012, la Comisión pidió a la EFSA que analizara tres plaguicidas (neonicotinoides), tras la publicación en la revista Science de diversos artículos en los que se sugería que estos productos podían tener efectos adversos sobre el comportamiento y la función reproductora de las abejas.

Més

SOLIDARITAT

favim.com

Més

ESPERIT DE SUPERACIÓ

José Antonio López Sánchez forma parte de la tercera generación familiar que se dedica a la apicultura Este verano pondrá en marcha la primera máquina de fundir cera en Almería

Con 16 años de edad sacó el primer préstamo bancario -qué tiempos aquellos a los que es casi imposible darles crédito-, con la ayuda de su padre y compró las primeras 100 colmenas. A los 31 años que ahora cumple, José Antonio López Sánchez tiene pareja, Silvia, posee algo más de 2.000 colmenas, una nave en el Polígono Industrial de Lubrín y en breve, allá para el verano, pondrá en funcionamiento la primera máquina de fundir cera en Almería, que lo sepan los apicultores de la provincia, que se evitarán desplazamientos a lugares lejanos.

Informa: Maria Micó - ArtAlPas

 

Continua l'article al bloc historialubrin

Més

Preinscripció Warré

El passat 13 de febrer la Maria Micó va fer-nos arribar a la nostra secció "Vostè pregunta" la petició de que el nostre diari organitzés una jornada o curs Warré i que el ponent fos en Julio Rivas, apicultor andorrà experimentat en aquest tipus d'arna. 

Des d'aquell mateix moment Ecolluita es va posar en marxa i hem posat fil a l'agulla. Avui us podem dir que en Julio està d'acord a ser el ponent de la jornada i que estem buscant una sala i unes dates que vagin bé a les parts interesssades.

La proposta seria la següent:

LLoc: Puigcerdà

Dates: un dissabte del mes d'abril

Ponent: Julio Rivas

Títol: Introducció al maneig de les arnes Warré

Durada: 3 hores matí + 3 hores tarda

Preu: 25 euros

A fi de valorar si la proposta pot tirar endavant, des d'Ecolluita obrim una preinscripció orientativa per poder valorar quantes persones estarien interessades a participar-hi. Per fer-ho us podeu posar en contacte através de la bústia del diari: ecolluita@apicesteve.cat

En propers dies anirem donant més detalls

Redacció d'Ecolluita

Més

PREINSCRIPCIÓ WARRÉ

 micolmenarwarre

El passat 13 de febrer la Maria Micó va fer-nos arribar a la nostra secció "Vostè pregunta" la petició de que el nostre diari organitzés una jornada o curs Warré i que el ponent fos en Julio Rivas, apicultor andorrà experimentat en aquest tipus d'arna. 

Des d'aquell mateix moment Ecolluita es va posar en marxa i hem posat fil a l'agulla. Avui us podem dir que en Julio està d'acord a ser el ponent de la jornada i que estem buscant una sala i unes dates que vagin bé a les parts interesssades.

La proposta seria la següent:

LLoc: Puigcerdà

Dates: un dissabte del mes d'abril

Ponent: Julio Rivas

Títol: Introducció al maneig de les arnes Warré

Durada: 3 hores matí + 3 hores tarda

Preu: 25 euros

A fi de valorar si la proposta pot tirar endavant, des d'Ecolluita obrim una preinscripció orientativa per poder valorar quantes persones estarien interessades a participar-hi. Per fer-ho us podeu posar en contacte através de la bústia del diari: ecolluita@apicesteve.cat

En propers dies anirem donant més detalls

Redacció d'Ecolluita

Més

RACES D'Apis mellifica

wikimedia.org

Apis mellifica o Apis mellifera és l'espècie que treballen els apicultors, tot i que presenti diferents varietats segon l'àrea geogràfica que li ha tocat viure. L'abella de la mel s'ha hagut d'adaptar a les diferents regions climàtiques d'Europa i d'Àsia Oriental, adaptació evolutiva que ha donat lloc a les diferents races o subespècies d'Apis mellifica. 

La selecció natural és un conjunt de mecanismes que imposa la naturalesa als diferents éssers vius que viuen en un ecosistema, una selecció que en cap cas ha estat dirigida per l'home, i on l'abella resultant és la més ben adaptada a la flora, clima, malalties... de l'àrea geogràfica en qüestió.

Més

AMBIENTADORS AMB CERA D'ABELLA

Asteroide Jabonero

La cera de les abelles té moltes utilitats diferents, però sens dubte el món de la cosmètica i perfumeria n'és un dels més importants. Avui us oferim la possibilitat de visitar un bloc, el Asteroide Jabonero, on podreu trobar idees per a crear ambientadors utilitzant la cera de les abelles i olis esencials. L'autora del bloc utilitza la seva imaginació per crear diferents dissenys que compaginin la seva funcionalitat amb el seu actratiu visual. Interessant sens dubte, i una altre vegada, un producte de les abelles que no deixa de sorprendre'ns

Bloc original - Asteroide Jabonero

Més

LA DISPOSCIÓ DE LES ARNES

 

123rf.com

La col·locació de les arnes en el nostre assentament està directament relacionat amb l’espai disponible, per tant en algunes ocasions ens veurem obligats a col·locar les colònies molt juntes i en fila recta, tot i que aquesta no sigui la millor opció.  Les arnes excessivament pròximes dificulten la inspecció ocular de l’àrea perimetral així com interfereix en la correcta manipulació dels cossos i quadres. A més a més, la proximitat de trescadors o piqueres afavoreix la deriva i conseqüentment la disseminació de patologies i la interferència directa en el rendiment d’algunes arnes per la pèrdua de població que experimenten.

En el millor dels cassos i quan l’espai no és un problema, ens hem de plantejar una distància mínima d’1 metre entre arna i arna d’una mateixa filera.  La distància entre fileres ha de ser al menys de 5 metres, espai que és molt necessari doncs actuarà de cordó de seguretat en el treball de l’apicultor i permetrà la mecanització de la càrrega i descàrrega d’arnes en la transhumància.

Més

LA VIDA AMENAÇADA

La vida de las abejas es el título de un maravilloso ensayo –que recomiendo vivamente leer- publicado en 1901 por el dramaturgo belga Maurice MAETERLINCK, galardonado con el Premio Nobel de Literatura en 1911. Con la paciencia de un entomólogo, tras veinte años de experiencia apicultora, nos cuenta con extraordinario ingenio la vida, dentro y fuera de la colmena, de estas “criaturas casi humanas poseídas por el sentimiento del deber”, con sus misterios y sus secretos. 

Carlos DE PRADA –conocido periodista y divulgador ambiental y Presidente del Fondo para la Defensa de la Salud Ambiental- en su reciente estudio titulado “La epidemia química” (Ediciones i, Valencia 2012) describe, entre otros muchos riesgos de contaminación química los pesticidas cuya producción creciente (actualmente, más de 165.000 toneladas) se utiliza para rociar millones de hectáreas en España.

Més

JA N'HI HA PROU!

bichau.canalblog.com

Més

APICULTURA SOSTENIBLE A FRANÇA

 agriculture.gouv.fr

El passat 2 de febrer de 2013 Ecolluita va organitzar la jornada formativa "noves estratègies sanitàries per a una apicultura sostenible" a càrrec del veterinari Esteve Miràngels. Avui és el govern francés el que pregona la necessitat de dur a terme una nova apicultura, més sostenible i racional amb les abelles i el medi ambient. Alguna cosa, doncs, està canviant? 

Les abelles no només són essencials per a la producció nacional de mel i altres productes apícoles, sinó també per a la pol·linització i per tant per a l'agricultura. Per desenvolupar i mantenir l'apicultura i respondre eficientment al problema del desabellament en diverses parts del món, el ministre d'agricultura francès Stéphane Le Foll va anunciar un pla per al desenvolupament sostenible de l'apicultura. 

En els propòsits del ministeri hi ha la necessitat d'impulsar l'activitat apícola del país, on el consum supera la producció. Cal millorar la productivitat i lluitar contra els principals problemes que té avui l'apicultura:

• Control exhaustiu del productes químics fomentant el diàleg entre agricultors i apicultors
• Lluita contra la vespa asiàtica i les malalties cronificades en els arnars del apicultors francesos. Cal una campanya sanitària eficient amb l'execució d'un programa sanitari ambiciós i una profilaxi efectiva.
• Suport econòmic a la investigació i als estudis de camp. Selecció d'ecotipus d'abella rústiques i vigoroses.
• Fomentar l'aparició de joves apicultors. Incentius econòmics i ajudes
• Potenciar la varietat floral dels cultius i valorar adequadament la importància econòmica de la tasca pol·linitzadora de les abelles

Informa: Maria Micó - ArtAlPas

Enllaç amb agriculture.gouv.fr

Més

MELLIFICA O MELLIFERA?

 Francesco Stelluti

Contrariamente a la que es creencia generalizada, la mayor parte de las especies de abejas (más de veinte mil conocidas) no son insectos sociales. Aquellas que sí lo son –todas ellas pertenecientes a las subfamilias Apinae y Meliponinae- también son grandes productoras de miel y, por ello, vienen siendo objeto preferente del interés del hombre y de las sociedades.

Perteneciente a la subfamilia Apinae y al género Apis, la especie Apis mellifera (engañosa denominación que significa “abeja portadora de miel”) es el nombre científico que recibe la abeja melífera común occidental, presente de forma autóctona o por la acción del hombre todo el planeta, exceptuando las tierras antárticas y el casquete polar ártico. Pero este nombre, acuñado por Linneo en 1758, se presta a confusión: las abejas no se ocupan en recoger miel en las flores para su traslado a la colmena, sino que la producen parcialmente en su propio saco de miel de forma previa a su almacenaje en las celdillas de los panales.

Continua l'article de Marcos A. Castro

Més

Formació per apicultors

Una apicultora del col·lectiu d'abellaires, la Maria Micó, fa una petició directa a en Julio Rivas:

"Me gustaría aprender más referente a las Warré para poder enfocarme en esta linea porque considero que en los tiempos que vivimos hemos degenerado mucho y es hora de ayudar un poco a nuestro entorno teniendo un buen control de una colmena más amenas para todos (para las abejas y nosotros).

La personas que me enseño la Warré y que seguramente seguiré aprendiendo es el docente Julio Ribas , una de las personas que con él no tienes más remedio que aprender por el hecho que le gusta, lo vive, lo siente. En la jornada técnica en Les Preses del pasado día 02/02/13 tuve la oportunidad de ver más esa colmena que sin duda estoy más convencida que sera con la que aprenda la apicultura más gratificante; y las explicaciones que nos dio el Gaspar y el Julio me gustaron mucho. 

Buscando por todos los sitios tengo la necesidad de aprender he de marchar fuera de Catalunya, de España.?... Porque no podemos aprender en nuestro país?

Sería posible hacer un curso , una jornada, tener una preparación de esta colmena nos ayudaría mucho, pienso que no soy yo sola. Tenemos todos los medios!!! Que hay que hacer para impulsar esta idea, este proyecto? Llámalo como quieras..."

Informa: Redacció Ecolluita

Més