RACES D'Apis mellifica

Share
wikimedia.org

Apis mellifica o Apis mellifera és l'espècie que treballen els apicultors, tot i que presenti diferents varietats segon l'àrea geogràfica que li ha tocat viure. L'abella de la mel s'ha hagut d'adaptar a les diferents regions climàtiques d'Europa i d'Àsia Oriental, adaptació evolutiva que ha donat lloc a les diferents races o subespècies d'Apis mellifica

La selecció natural és un conjunt de mecanismes que imposa la naturalesa als diferents éssers vius que viuen en un ecosistema, una selecció que en cap cas ha estat dirigida per l'home, i on l'abella resultant és la més ben adaptada a la flora, clima, malalties... de l'àrea geogràfica en qüestió.



Segons Ruttner (1952) les principals races europees són l'Apis mellifica iberica, l'Apis mellifica mellifica, l'Apis mellifica ligustica, l'Apis mellifica carnica i l'Apis mellifica caucasica. Aquestes races apareixeren com a conseqüència de les successives glaciacions que es van iniciar fa uns 900.000 anys i que ha castigat el vell continent fins fa uns 20.000 anys, en cicles més o menys espaiats. Les neus i glaceres perpètues van provocar onades migratòries de les plantes, i per tant de les abelles. 

Aquests moviments demogràfics van provocar de rebot l'aparició d'oasis geogràfics on l'abella trobava refugi a l'ampara de les grans serralades d'Europa, espais que esdevenient reservoris genètics particulars i diferenciats d'altres regions. Aquest fet va ocòrrer amb els Pirineus (A.m.iberica), els Alps (A.m.mellifica), els Apenins (A.m.ligustica), els Balcans (A.m.carnica) i els Caucas (A.m.caucasica). Cada població d'abella va quedar aïllada de la resta, generant amb el pas dels anys el seu propi patrimoni genètic, un codi intrínsec de l'abella que es va gestar amb el benaplàcit de la natura, i que ningú hauria de manipular ni pervertir.

Autor: Esteve Miràngels