LA DISPOSCIÓ DE LES ARNES

 

123rf.com

La col·locació de les arnes en el nostre assentament està directament relacionat amb l’espai disponible, per tant en algunes ocasions ens veurem obligats a col·locar les colònies molt juntes i en fila recta, tot i que aquesta no sigui la millor opció.  Les arnes excessivament pròximes dificulten la inspecció ocular de l’àrea perimetral així com interfereix en la correcta manipulació dels cossos i quadres. A més a més, la proximitat de trescadors o piqueres afavoreix la deriva i conseqüentment la disseminació de patologies i la interferència directa en el rendiment d’algunes arnes per la pèrdua de població que experimenten.

En el millor dels cassos i quan l’espai no és un problema, ens hem de plantejar una distància mínima d’1 metre entre arna i arna d’una mateixa filera.  La distància entre fileres ha de ser al menys de 5 metres, espai que és molt necessari doncs actuarà de cordó de seguretat en el treball de l’apicultor i permetrà la mecanització de la càrrega i descàrrega d’arnes en la transhumància.

Malgrat aquests darrers consells, i sempre pensant en clau d’apicultura sostenible, seria interessant  defugir de les distribucions excessivament regulars de les arnes, doncs la monotonia del nostre rusquer pot provocar desorientació en les nostres abelles que no són capaces d’identificar punts de referència vàlids per a la seva correcte navegació. Són recomanables les distribucions en forma d’arc o les disposicions irregulars aprofitant elements del paisatge com arbres, roques, desnivells... o fins i tot pintar figures geomètriques de diferents colors en la paret davantera de l’arna, símbols que seran assimilats com a propis per a cada col·lectiu d’abelles. 

L’assoliment del benestar de les nostres abelles ens dirigeix inevitablement a una harmonització de la nostra explotació apícola dins el medi natural, essent la distribució més adequada aquella que pertorbi el mínim possible l’ordre natural establert. 

Autor: Esteve Miràngels i Feixas