docteur.lapin.org
T'AGRADA L'ACUPUNTURA?
13 de gener 2013
12 de gener 2013
APICULTURA PER L'ALLEUGERIMENT DE LA POBRESA
Aquesta proposta d'aprenentatge intensiu de quatre mesos
de duració aborda tots els aspectes necessaris per al desenvolupament de
l'apicultura com un poderós instrument de desenvolupament rural. Els estudiants
participants aprenen l'art de tenir cura de les abelles i la producció de
productes apícoles de qualitat.
També se'ls
ensenya com diversificar els productes del mercat, buscant la
proximitat vers la població local i fer-los
participar en l'apicultura.
Altres temes inclouen
assegurar la provisió de suficients fonts de
nèctar i pol·len apícola i per tant la seva vinculació amb l'agricultura i
la conservació de la natura.
Maria Micó
11 de gener 2013
PREHISTÒRIA DE L'APICULTURA
Pintura rupustre d'Apis dorsata a l'Índia
En aquest període històric, els humans eren caçadors i l'obtenció de l'aliment estava estretament relacionat amb l'àrea habitada. A les zones rocoses, les abelles fàcilment trobaven refugi per als seus eixams. En les mateixes zones, els éssers humans s'il·lustraven amb pintures el procés d'aquesta activitat recol·lectora tan impressionant. Els caçadors d'abelles no són com els caçadors d'animals. En d'altres paraules, són cercadors d'aliments que no mataven l'animal que produeix els proporcionava el menjar - un aliment dolç que era únic fins al descobriment de sucre.
Existeixen nombroses pintures rupestres del mesolític (6000 aC), on es veuen persones que recol·lecten la mel d'abelles.
Existeixen nombroses pintures rupestres del mesolític (6000 aC), on es veuen persones que recol·lecten la mel d'abelles.
10 de gener 2013
EL SENTIT AUDITIU DE LES ABELLES
foto: pèls sensibles de l'antena d'una abella (Jasper Nance)
Avui volem respondre a
una pregunta que ens va fer un lector, en Manel Espluga, el 29 de desembre de
2012, relacionada amb la capacitat auditiva de les abelles.
El cervell de les abelles és molt petit: no supera la grandària d’un cap
d’agulla. Una massa cerebral es troba organitzada en tres regions: el
protocervell, el deutocervell i el tritocervell. La segona regió cerebral,
anomenada deutocervell, s’encarrega
de la interpretació dels estímuls que arriben a través de les antenes.
09 de gener 2013
MÉS QUE MEL!
Realització de Markus Imhoof
Durant els darrers anys, centenars de milers de colònies d'abelles estan desapareixent del món ... Aquesta epidèmia ens deixa indefensos, ja que es transmet de forma imparable de rusc a rusc i a escala mundial. A tot arreu es reprodueix el mateix escenari i milers de milions d'abelles abandonen els seus ruscos, per mai més tornar.
Cap cadàver aprop, cap depredador identificat. Seran els pesticides els culpables? O bé els fàrmacs utilitzats per combatre les malalties? Seran paràsits crònics com la varroa els responsables? O els nous virus? O potser l'estrès de la transhumància? Serà la industrialització i la mecanització de l'apicultura? O els problemes globals de contaminació i depredació del medi ambient?
Per tractar d'entendre el que està passant, el director Markus Imhoof porta l'espectador en un viatge fantàstic a través del globus. Els apicultors i científics, els industrials i els conservacionistes, comenten el meravellós món de les abelles, mentre que les extraordinàries imatges possibles gràcies a les noves tecnologies ens porten al cor dels ruscos.
Maria Micó
08 de gener 2013
SANITAT EN PRODUCCIÓ ECOLÒGICA
foto: Manel Simón
En la producció apícola ecològica l’estratègia per
disminuir o minimitzar els possibles problemes sanitaris es fonamenta en
l’adopció d’un maneig i d’un conseqüent aprofitament dels productes del rusc
que no pertorbin excessivament l’equilibri biològic de la colònia.
Hi ha una sèrie de malalties, com la cria podrida (loque) o la cria enguixada (poll escaiolat), que poden actuar com a malalties oportunistes, en què la mera presència de l’agent causal no és suficient, ja que necessita determinades condicions perquè el patogen proliferi.
Aquestes malalties, amb un maneig adequat, poden ser controlades sense tractaments. Alguns aspectes d’aquest maneig ja s’han comentat com la localització dels abellars, l’alimentació, la millora genètica o la renovació de la cera.
Hi ha una sèrie de malalties, com la cria podrida (loque) o la cria enguixada (poll escaiolat), que poden actuar com a malalties oportunistes, en què la mera presència de l’agent causal no és suficient, ja que necessita determinades condicions perquè el patogen proliferi.
Aquestes malalties, amb un maneig adequat, poden ser controlades sense tractaments. Alguns aspectes d’aquest maneig ja s’han comentat com la localització dels abellars, l’alimentació, la millora genètica o la renovació de la cera.
07 de gener 2013
ABELLES SENSE FIBLÓ
Foto: Peter O.
Austràlia té al voltant de deu espècies d'abelles sense agulló, petites i negres. Són uns 4 mm de llarg. Algunes espècies són de color negre amb zones blanques en les seves cares laterals. Altres espècies són de color negre amb petites taques grogues a l'esquena. Aquestes abelles construeixen nius resinosos dins dels arbres buits.
Les abelles sense fibló són d'origen tropical, per tant adaptades a una climatologia calurosa i humida. Unes abelles ideals per tenir al jardí de casa, sempre i quan hom sàpiga quines necessitats tenen. Les abelles sense agulló només produeixen petites quantitats de mel - menys d'un litre per any. No obstant això, aquesta mel és deliciosa i picant.
Com sempre el món de les abelles no ens deixa indiferents
Maria Micó
06 de gener 2013
FAM DE FLORS
J. and V. Catering
05 de gener 2013
APIMIASI
foto: Pietro Niolu
La mosca Senotainia tricuspi és un dípter de la família dels Sarcofàgids. La mosca carregada d’ous es col·loca en les hores centrals del dia,
les més caloroses, en la proximitat de la piquera. Aprofita la sortida de les
abelles, per col·locar 1 o 2 ous entre el cap i el tòrax de les recol·lectores. Aquesta mosca és capaç de pondre fins a 750 ous en un dia.
Quan l'ou eclosiona i en surt una primera larva d’uns 2mm, aquesta emigra cap
al tòrax de l'abella. Durant el viatge muda i es converteix en una segona larva més gran, d’uns
5mm de llarg. Allí s’alimenta d’hemolimfa fins que mata l’abella. La seva
última muda, la convertirà en la tercera larva, d’alimentació necròfaga.
04 de gener 2013
CAPACITATS TÀCTILS DE L'ABELLA DE LA MEL
La línia d'investigació dirigida pel Dr Volker Dürr de la Universitat de Bielefeld, pretén comprendre els moviments de la llengua de les abelles i l'activitat tàctil de les seves antenes. Aquest procediment permet als investigadors analitzar com els canvis en el moviment antenal corresponen al reconeixement de patrons d'aprenentatge que fan les abelles de les diferents textures que troben a la natura.
A partir de la comprensió d'aquest fenomen hom es pregunta si seria possible capacitar les abelles en funció d'un aprenentatge a partir d'estimuls tàctils i recompenses alimentàries. Les abelles ens ofereixen un munt de comportaments socials encara desconeguts i la voluntat dels investigadors és desentrellar-los a fi de millorar-ne la supervivència que actualment es trobo en greu perill ecològic.
foto: flatrock.org.nz
03 de gener 2013
FARIGOLA - Thymus vulgaris
Foto: Ricard Prat
La farigola és una mata perenne, de 10 a 30 cm d’alçada,
aromàtica, amb branques llenyoses i molt abundants. Les tiges més joves estan
recobertes per pèls blanquinosos. Les fulles són petites, planes i linears.
Les seves flors es presenten agrupades a la part superior de les tiges. Són de color blanc o d’un to rosat violaci. Tenen quatre estams, que sobresurten de la corol·la.
La farigola és la planta aromàtica més coneguda i àmpliament distribuïda per tot el territori català. Aquesta petita mata la podem trobar a tot arreu fins als 1.900 m, tot buscant els vessants més assolellats i pedregosos.
Tot i que la farigola atrau fortament les abelles, a vegades (els anys secs) no proporciona suficient nèctar per garantir una mel monofloral.
Les seves flors es presenten agrupades a la part superior de les tiges. Són de color blanc o d’un to rosat violaci. Tenen quatre estams, que sobresurten de la corol·la.
La farigola és la planta aromàtica més coneguda i àmpliament distribuïda per tot el territori català. Aquesta petita mata la podem trobar a tot arreu fins als 1.900 m, tot buscant els vessants més assolellats i pedregosos.
Tot i que la farigola atrau fortament les abelles, a vegades (els anys secs) no proporciona suficient nèctar per garantir una mel monofloral.
Font: Manual de les flors de les abelles
02 de gener 2013
VAL LA PENA ASSOCIAR-SE?
La meva experiència com a ex-associat m'ha fet veure que tothom vol manar i com es diu vulgarment, volen remanar les cireres i marcar paquet davant de l'administració. Durant molt de temps, les grans associacions d'apicultors havien estat profundament renyides, zeloses unes de les altres, disputant-se l'honor de ser l'associació amb més arnes o amb més socis, i amb l'única finalitat de posseir més poder recaptatori i aglutinador de subvencions. I d'aquí rau el mal, les subvencions, ditxoses ajudes que afavoreixen aquell que més malament fa les coses, i que no és altre que el mal anomenat professional apícola.
Els apicultors professionals reben aquesta denominació en el moment que disposen d'una cabanya apícola que supera les 150 arnes, límit que els otorga un ventall de privilegis damunt la resta d'apicultors minoristes. I jo em pregunto: a canvi de què? De més producció? De més dedicació? De més passió?... Res de tot això, a canvi de més vagueria, deixadesa i mala praxis, que és l'únic que saben fer aquells que es plantegen tenir abelles només pel fet de cobrar a tan la peça. Aquests són els individus que estan matant el nostre ofici-afició, aquests són també els que negocien amb l'administració i adeqüen els pactes i normatives a la seva conveniència i que després expliquen als associats amb cara de resignació, tot fent veure que és el DAAM els dolents de la pel·lícula i que ells han fet el que han pogut.
I què ens queda de tot plegat? Doncs agrupaments d'apicultors malavinguts, barallats els uns amb els altres, i que busquen el benefici immediat, sense practicar un apicultura on l'abella sigui la protagonista i els seus productes apícoles la culminació d'un èxit simbiòtic.
I què podem fer els hobbistes - minoristes? Abandonar les subvencions, deixar de donar cobertura als mesquins que ens volen governar i passar a ser independents, tot practicant una apicultura sostenible que oferirà el millor producte possible als nostres clients més pròxims. Animo a tothom que es reveli contra aquells que mai ens han tingut en compte i que ens tenen oblidats i ens menyspreen, Existeix una altra forma de fer apicultura i jo us animo a participar-hi.
Rafel Jofresa (Abellaire)
foto:telegraph.co.uk
GENS PER LLUITAR CONTRA ELS PARÀSITS
colmenaresaucapan.cl
Investigadors
de la Universitat de Purdue centren els seus estudis en la recerca de gens que ajudin a
les abelles a defensar-se contra els àcars de la varroa, un dels factors més preocupants en la
disminució de les poblacions d'abelles a escala mundial.
Els científics saben que les abelles desenvolupen certs comportaments defensius que els permeten matar la varroa o interrompre la reproducció de l'àcar. Greg Hunt, professor de genètica del comportament, i Tsuruda Jennifer, un investigador postdoctoral de Purdue, estan buscant els gens responsables d'aquestes defenses: "si podem identificar els gens que influeixen en aquests trets, podríem desenvolupar millors mètodes per a la detecció d'aquests gens i accelerar el procés".
Algunes abelles exhibeixen un tret anomenat higiene de sensibilitat a la varroa, en què poden d'alguna manera sentir - probablement a través d'olor - els àcars varroa que es troben amagats dins les cel · les de cria operculades.Les abelles destaparien aquestes cel · les i eliminarien la pupa infestada, interrompent el procés de reproducció dels àcars. "Suposem que estan aprenent l'aroma de les pupes infestades i destapar les cel · les per veure si els àcars hi són", va dir Hunt.
Article original de AG ProfessionalEls científics saben que les abelles desenvolupen certs comportaments defensius que els permeten matar la varroa o interrompre la reproducció de l'àcar. Greg Hunt, professor de genètica del comportament, i Tsuruda Jennifer, un investigador postdoctoral de Purdue, estan buscant els gens responsables d'aquestes defenses: "si podem identificar els gens que influeixen en aquests trets, podríem desenvolupar millors mètodes per a la detecció d'aquests gens i accelerar el procés".
Algunes abelles exhibeixen un tret anomenat higiene de sensibilitat a la varroa, en què poden d'alguna manera sentir - probablement a través d'olor - els àcars varroa que es troben amagats dins les cel · les de cria operculades.Les abelles destaparien aquestes cel · les i eliminarien la pupa infestada, interrompent el procés de reproducció dels àcars. "Suposem que estan aprenent l'aroma de les pupes infestades i destapar les cel · les per veure si els àcars hi són", va dir Hunt.
01 de gener 2013
Uneix-te!
Vols formar part del nostre Col·lectiu?
Si la teva resposta és afirmativa, sigues doncs benvingut o benvinguda!
AMICS DE LA WARRÉ
Comencem el 2013 amb força i amb moltes ganes de compartir el nostre amor cap a les abelles amb tots vosaltres. És per això que en una data tan assenyalada com l'1 de gener aprofitem per donar la benvinguda a un col·lectiu d'abellaires que sota el nom d'Amics de la Warré volen donar força a una altra forma de fer apicultura.
Els apicultors d'aquest col·lectiu treballen exclusivament amb arnes Warré i han adaptat la seva forma de treball a la que en el seu dia va pregonar l'abat Émile François Warré, de la qual disposeu una primera biografia dins d'Ecolluita (27/11/2012).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
