08 de gener 2013

,

SANITAT EN PRODUCCIÓ ECOLÒGICA

Share
foto: Manel Simón


En la producció apícola ecològica l’estratègia per disminuir o minimitzar els possibles problemes sanitaris es fonamenta en l’adopció d’un maneig i d’un conseqüent aprofitament dels productes del rusc que no pertorbin excessivament l’equilibri biològic de la colònia.

Hi ha una sèrie de malalties, com la cria podrida (loque) o la cria enguixada (poll escaiolat), que poden actuar com a malalties oportunistes, en què la mera presència de l’agent causal no és suficient, ja que necessita determinades condicions perquè el patogen proliferi.

Aquestes malalties, amb un maneig adequat, poden ser controlades sense tractaments. Alguns aspectes d’aquest maneig ja s’han comentat com la localització dels abellars, l’alimentació, la millora genètica o la renovació de la cera. 



Cal també, durant les visites rutinàries o quan es realitzen divisions de colònies, evitar realitzar moviments de quadres o operacions que produeixin:

  • Desequilibris entre les poblacions de cria i abelles nodrisses o entre les reserves de nutrients i la cria. Un equilibri o proporció adequada entre efectius (ous, larves, obreres, mascles, cria de reines) i recursos (mel, pol·len) és essencial.
  • Un augment de l’estrès i en conseqüència una pèrdua del potencial defensiu. Caldrà evitar canvis innecessaris en la disposició dels quadres, respectant sempre que es pugui l’ordre i l’orientació original.
  • La propagació de malalties pel propi apicultor. Per reduir aquest risc, es pot seguir sempre un mateix ordre de visita dels ruscs, deixant pel final les caixes sospitoses de tenir algun problema o malaltia. Després de la manipulació de caixes malaltes caldrà desinfectar les eines i materials que s’hagin utilitzat.
  • Un augment de la deriva o el pillatge.

Autor: Manel Simón