L’apicultura catalana i concretament l’associacionisme apícola ha pecat en els darrers anys d’un excessiu zel burocràtic, amb una agenda condicionada pels ajuts i subvencions de l’administració, convertint-la en molts casos, en una activitat ramadera mancada de sensibilitat. Crec, doncs, que ha arribat l’hora de retornar a l’abella el protagonisme que es mereix i otorgar als autèntics autors ecològics, el reconeixement, la protecció i l’estima que es mereixen.
L’apicultura és una disciplina ramadera on intervenen tres elements íntimament relacionats: les abelles, les plantes amb flor i els apicultors. D’aquesta relació l’abella n’és, sens dubte, la més important, doncs és l’insecte que gràcies al seu esforç, treball i generositat, fa possible la fructificació d’un gran nombre de plantes present en els nostres cultius i ecosistemes silvestres, així com l’obtenció dels productes apícoles. És injust, doncs, parlar d’apicultura sense conèixer bé aquest insecte i valorant, com és mereix, el seu protagonisme indiscutible.
