06 d’agost 2012
30 de juny 2012
VACANCES D'ESTIU
arribats a finals de juny i després de més de 100 articles publicats aquest 2012, i rebudes en total més de 15000 visites des de la creació d'ecolluita, us informo que farem una petita pausa de dos mesos a fi de reposar i renovar continguts.
rebeu una cordial salutació i fins el mes de setembre
salut
28 de juny 2012
EL DIGESTIU DE LES ABELLES
L’aparell
digestiu dels insectes es troba localitzat entre el conducte musculós que
coneixem com a cor i la cadena nerviosa disposada longitudinalment en la regió
del ventre. Aquest conducte té una entrada o boca i una sortida o anus, ambdues revestides de quitina i que
l’insecte canvia en les successives mudes. El règim alimentari de l’insecte
determina l’especialització de les seves peces bucals i dels òrgans del tub
digestiu. En aquesta primera regió destaquen la presència de les glàndules
salivals, on la saliva col·labora amb les potents mandíbules en la fragmentació
dels aliments més durs. Altres insectes, de dietes clarament líquides, disposen
de llengües, trompes i faringes succionadores. A continuació pren prioritat o
bé un potent pedrer revestit de punxes i dents amb funcions esmicoladores, o bé
un gran pap que actua com a magatzem de substàncies líquides i que permet la
regurgitació.
26 de juny 2012
BORINOTS D'HIVERNACLE
Des
de la dècada dels 80, dues subespècies del borinot Bombus
terrestris s'han convertit en un dels pol·linitzadors principals dels
agricultors que treballen amb hivernacles a Europa, Àsia, Austràlia i Amèrica del
Sud.
El problema ha sorgit, quan poblacions d'aquests individus s'han escapat del seu hàbitat artificial i han esdevingut abelles invasores que podrien desplaçar a espècies natives i propagar malalties.
Per veure si aquesta preocupació estava justificada, l'equip d'investigació d'Alemanya i Polònia va iniciar una acurada investigació sobre la genètica de les poblacions d'abelles al voltant dels hivernacles al sud de Polònia. Les conseqüències d'aquest desbordament genètic són difícils de predir, però les troballes genètiques suggereixen que els governs haurien de considerar la imposició de normes més estrictes sobre les importacions de borinots si volen salvaguardar els brunzidors nadius
El problema ha sorgit, quan poblacions d'aquests individus s'han escapat del seu hàbitat artificial i han esdevingut abelles invasores que podrien desplaçar a espècies natives i propagar malalties.
Per veure si aquesta preocupació estava justificada, l'equip d'investigació d'Alemanya i Polònia va iniciar una acurada investigació sobre la genètica de les poblacions d'abelles al voltant dels hivernacles al sud de Polònia. Les conseqüències d'aquest desbordament genètic són difícils de predir, però les troballes genètiques suggereixen que els governs haurien de considerar la imposició de normes més estrictes sobre les importacions de borinots si volen salvaguardar els brunzidors nadius
25 de juny 2012
LA VESTIMENTA DE L'APICULTOR
El
vestit, la careta i els guants són sens dubte els tres elements bàsics de
protecció de l’apicultor. El vestit es caracteritzarà per ser de colors clars,
amb pràctiques i àmplies butxaques que permetin emmagatzemar els estris de
treball i el quadern per a les anotacions. Algunes persones, per la seva
sensibilitat a la picada de les abelles, reforcen la seva protecció amb tot un
seguit de vestimenta prèvia a base de pantalons, samarretes o jerseis. Si és el
cas, caldrà ser conscient de la calor que es pot passar, i de la necessitat de
garantir-se begudes hidratants, doncs la feina de l’apicultor pot arribar a ser
molt feixuga.
22 de juny 2012
BUMBLE BEE
Els borinots adults tenen un aspecte més gran i pesat que les abelles de la mel, amb un colors negre i groc que les fan molt atractives i amb una important tasca pol·linitzadora d'una gran varietat de plantes amb flor. El seu cos mesura de 1,8 a 2,5 cm, i es caracteritzen pel seu peculiar brunzit i pel seu vol maldestre de flor en flor.
|
21 de juny 2012
COM VEUEN LES FLORS ELS INSECTES?
Les flors d'un jardí estimulen agradablement els ulls dels humans cridant la nostra atenció a partir de la seva àmplia gamma de colors que abarquen tots els colors de l'arc de Sant Martí. Malgrat això, les flors tenen un altre objectiu, que no és altre que atraure la visita dels insectes, com agents pol·linitzadors imprescindibles per a la seva supervivència.
20 de juny 2012
APERITIU D'ALETES DE POLLASTRE AMB MEL
Primer de tot cal elaborar la salsa, a base de mel, salsa de soja, salsa de xile, sal d'all, pebre i salsa de pebrot vermell. Col·loquem el pollastre en una safata i aboquem la salsa per sobre, i li donem la volta a fi de que quedi tot impregnat. El posem al forn a 180ºC durant una hora, tot donant-li una sola volta a fi de millorar-ne la cocció. Finalment només cal deixar refredar i servir.
19 de juny 2012
JOHN DZIERZON
John Dzierzon (1811-1906), va ser un apicultor que va descobrir el fenomen de la partenogènesi en les abelles, i va dissenyar amb èxit els primers quadres mòbils d'un rusc.
Dzierzon provenia d'una família polonesa de Silesia. Format eb teologia, va combinar el seu treball teòric i pràctic en l'apicultura amb els seus deures com a capellà catòlic. Els seus descobriments i innovacions el van fer mundialment famós en els cercles científics i apícoles, i ha estat dessignat com el "pare de l'apicultura moderna".
Dzierzon provenia d'una família polonesa de Silesia. Format eb teologia, va combinar el seu treball teòric i pràctic en l'apicultura amb els seus deures com a capellà catòlic. Els seus descobriments i innovacions el van fer mundialment famós en els cercles científics i apícoles, i ha estat dessignat com el "pare de l'apicultura moderna".
18 de juny 2012
EL VERÍ DE LES ABELLES
El verí
és un dels productes més controvertits de les abelles, doncs el seu ús en la
medicina natural deixa oberts molts dubtes i interrogants. L’apiterapia és la
disciplina mèdica que utilitza el verí de les abelles pel guariment de
diferents patologies a partir del coneixement del punts claus del cos humà on
efectuar la seva aplicació.
17 de juny 2012
VAL LA PENA ASSOCIAR-SE?
Avui
dia, el mapa apícola català es troba tremendament fragmentat, amb 5
associacions apícoles, una cooperativa apícola, diferents agrupaments i
col·lectius d'apicultors ecològics i apicultors hobbistes que fan la
guerra pel seu compte... i la meva pregunta és: per què?
La
meva experiència com a ex-associat m'ha fet veure que tothom vol manar
i com es diu vulgarment, volen remanar les cireres i marcar paquet
davant de l'administració. Durant molt de temps, les grans associacions
d'apicultors havien estat profundament renyides, zeloses unes de les
altres, disputant-se l'honor de ser l'associació amb més arnes o amb
més socis, i amb l'única finalitat de posseir més poder recaptatori i
aglutinador de subvencions. I d'aquí rau el mal, les subvencions,
ditxoses ajudes que afavoreixen aquell que més malament fa les coses, i
que no és altre que el mal anomenat professional apícola.
16 de juny 2012
LA REINA DE LES VESPES
Ahir vaig veure aquest documental i us el recomano.
El món de les vespes coreanes. És molt interessant per aprendre més sobre aquests éssers, quins depredadors tenen i com combatre-les.
Evidentment també parla d'abelles i mostra com els apicultors coreans batallen amb les vespes d'una forma ben senzilla. Tot i que algun reporter surt prou escaldat, fan un treball fantàstic i les imatges no tenen pèrdua.
El documental
15 de juny 2012
LES ABELLES, COM ELS HUMANS, TAMBÉ TENEN PERSONALITAT
La recerca d'emocions i noves aventures ja no és només un tret distintiu d'alguns vertebrats, doncs algunes de les abelles que integren el rusc també tindrien aquesta predisposició. Aquest estudi va ser realitzat per la Universitat de Illinois i l'Institut de Biologia Genòmica.
Durant l'estudi, es va valorar el doble comportament que tenen les abelles que surten fora del rusc, ja sigui en la seva activitat recol·lectora, ja sigui en la seva faceta més exploradora. En aquest context, la capacitat de cerca noves emocions era més important en les abelles exploradores que en la resta d'abelles de la família, doncs aquest comportament aventurer pot ser vital per a la supervivència del rusc.
14 de juny 2012
13 de juny 2012
COM RECONÈIXER I TRACTAR UNA REACCIÓ AL•LÈRGICA A LA PICADA D’ABELLA
Les
abelles no més piquen en defensa dels nius o si es senten amenaçades elles
mateixes. La majoria de les picades es produeixen en els mesos de primavera i
estiu, de maig fins al setembre.
El
verí d’abella esta compost de varies substancies que produeixen símptomes
locals de inflamació. Aquestes substancies que son estranyes al nostre cos
poden estimular al sistema immune, per a produir anticossos del tipus IgE
contra elles. En el següent contacte, es a dir una nova picada, aquests
anticossos IgE reaccionarien amb el verí inoculat per l’abella i amb unes
cèl·lules especifiques del nostre cos (mastòcits i basòfils) i es desenvolupa
la reacció al·lèrgica.
Servei d’Al·lergologia. Hospital de Tortosa “Verge de la
Cinta”
Comitè d’Al·lèrgia a Himenòpters de la SCAIC.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)