11 de juliol 2013

EL RUSC I L'EIXAM

franklinbees.co.nz
L'eixamenada és una part instintiva del cicle de vida anual de les abelles. La tendència sol ser més gran a la primavera, quan les abelles augmenten la seva població ràpidament abans de la gran afluència de mel.

L'eixam d'abelles que deixen el rusc ho solem fer amb la vella reina. Abans que l'eixam es produeixi, el rusc inicia la cria de noves reines. L'eixam principal pot ser tant gran com la meitat de les abelles del rusc. En general, les abelles de l'eixam són les més velles i totes elles omplen els seus paps amb mel abans de sortir perquè estiguin preparades per a un nou començament en un altre lloc.

 
L'eixam format aterrarà en una branca generalment prop de l'assenament. En aquest moment les abelles exploradores són enviades per trobar una nova llar permanent. Quan tornen, indiquen la situació de la nova llar amb un ball.
 

Per capturar-lo col · loqui el rusc davant l'eixam, i si cal, utilitzeu el fumador per tal de dirigir millor el bestiar. El millor mètode consisteix a moure el seu rusc tan a prop de l'eixam com sigui possible, i amb l'ajuda d'un raspall facilitar la seva entrada. Una vegada que les abelles comencen a entrar en el rusc, la resta seguirà com formigues marxant del formiguer.

10 de juliol 2013

MENYS ABELLES I MÉS MEL?

Unaf
Encara que les abelles de tot Europa han anat desapareixent a un ritme alarmant i sense precedents, la quantitat de mel que s'ofereix en el mercat ha anat en augment. Així que, com era d'esperar, els preus estan baixant i el consum va en augment.

L'explicació podria ser fàcil. A mesura que el nombre de colònies d'abelles disminueix a un ritme de més de 300.000 per any, principalment a causa de l'ús d'insecticides, ha augmentat les seves importacions per cobrir la demanda.

Així, en l'última dècada, la producció de mel s'ha reduït a la meitat, mentre que les importacions s'han triplicat. Però això no s'explica el perquè els pots de mel que es vènen principalment per grans cadenes de supermercats estan etiquetats com produïts a França, Itàlia o Espanya. Per fi, el misteri ha estat resolt: Frau.

09 de juliol 2013

ARENGADES AMB RAÏM I VINAGRETA DE MEL

montsec.info

Ingredients:

  • 100 ml de vinagre blanc
  • 1 cullerada de Mel del Montsec
  • Ous d'arengada
  • Arengades
  • Raïm
  • Oli d'oliva Extra verge

Elaboració

Calentar el vinagre, afegir la Mel i reservar.
Pelar i treure les espines de l'arengada, netejar-la bé i deixar-la amb l'oli.
Posar les arengades en un plat amb el raïm i amanir-ho amb la vinagreta feta amb el vinagre de Mel i els ous d'arengada.
Salut i disfruteu de la dolçor del Montsec.

Font: montsec.info

Autor: Casa Mercè (Fontdepou) 

08 de juliol 2013

EL CASTANYER - Castanea sativa

mieldeibias.com
El castanyer és un arbre caducifoli, de 15 a 35 m d’alçada i una capçada ampla. Les seves fulles són oblongo-lanceolades, amb el marge fortament dentat i disposades de forma esparsa.
 
Presenta flors masculines i flors femenines. Les masculines, molt nombroses, s’agrupen en aments. A la base d’aquesta estructura, neixen les flors femenines, que habitualment només són 3, i que un cop fecundades formaran fruits.
 
Les castanyes queden protegides dins un embolcall espinós molt característic.

És un arbre comú als boscos de caducifolis del nord-est de Catalunya, tot i que pot presentar-se també a la muntanya mediterrània. Als Prepirineus pot atènyer els 1.400 m. El castanyer prefereix indrets muntanyencs, plujosos, amb substrat silícic i àcid.
 
Per les abelles el castanyer és un bon recurs de nèctar i pol·len, així com de melat. En els darrers anys els castanyers estan patint la malaltia fúngica del xancre, fet que ha provocat una reducció dels seus boscos, i de retruc una disminució en la producció de la seva mel.

Autora: Cristina Pera - Biòloga

07 de juliol 2013

06 de juliol 2013

LA SALUT DE L'APICULTOR (2a PART)

supercampo.perfil.com


L’al·lèrgia pot aparèixer en qualsevol moment, però la majoria d’apicultors la manifesten en els dos primers anys de tenir abelles o un cop porten acumulades més de 50 picades d’abella. Els símptomes més evidents acostumen a manifestar-se amb les primeres picades de primavera, o sigui després de la parada hivernal, període que els apicultors no reben picades. Una persona ha de sospitar d’una possible al·lèrgia quan després d’una o poques picades noti molèsties anormals de forma immediata,  malestar general amb picor a palmells, plantes, genitals, cap... erupció vermellosa escampada per la pell dificultat per respirar, afonia o dificultat per empassar, debilitat extrema amb incapacitat d’estar-se dempeus o inflor exagerada al lloc de la picada o a una certa distància (llavis, parpelles, mans...). En cas de patir alguna d’aquestes manifestacions seria molt oportú consultar a l’al·lergòleg abans de poder tornar a ser picats per les abelles.

Les autoritats mèdiques recomanen que les persones al·lèrgiques abandonin l’apicultura pel risc que noves picades poden representar per a la seva salut. Si no és possible o l’addició per aquest món ho fa inviable, caldrà prendre una sèrie de precaucions. La primera de totes serà millorar les mesures de protecció personal, amb una vestimenta més protegida i hermètica. En segon lloc disposar d’una farmaciola completa i saber en tot moment quin procediment cal seguir. Finalment,  i si la persona ha tingut una reacció al·lèrgica sistèmica, pot sotmetre’s a tandes de vacunació a fi de millorar la seva susceptibilitat al verí de les abelles.

05 de juliol 2013

HONIGSEE


Avui us mostrem un bonic escut d'armes, on les abelles tornen a ser les protagonistes. L'escut pertany a una petita població de menys de 500 habitants i anomenada Honigsee i la trobem situada al nord d'Alemanya, molt aprop del mar Bàltic.

Font: Wikipèdia 

04 de juliol 2013

CONTINUA LA MASACRE


commanster.eu
L'ús dels maleïts insecticides estan provocant dia sí i dia també la mort massiva de pol·linitzadors, com explica l'article que avui us oferim i que parla de la gran mortalitat esdevinguda a Willsonville (Oregon).  
  
En aquest cas la intoxicació va ser molt greu pels abellots pol·linitzadors, els anomenats Bombus, que estaven treballant tranquil·lament en una explotació de til·lers. El responsable torna a ser un Neonicotinoide, anomenat dinotefuran, conegut comercialment com a Safari.

Encara que aquest fenomen quedi lluny de casa nostra, són molts els agricultors de casa nostra que tenen la tentació d'utilitzar aquests productes en la lluita contra les plagues d'insectes, com ara els pugons, i que tant busquen les abelles, doncs els seus dolços excrements acaben essent la matèria primera de la melassa. 

Des d'Ecolluita reclamem al Deparment una actitud més decidida en la defensa dels pol·linitzadors silvestres, així com una acció més contundent sobre la venda il·legal de productes insecticides descatalogats i que resten en estoc en magatzems de dubtosa professionalitat.

Informa: Maria Micó - ArtAlPas

Opinió: Redacció Ecolluita



maríamg

03 de juliol 2013

ESTUDI PRODUCTIU I SANITARI D'UNA EXPLOTACIÓ APÍCOLA

Avui us informem d'una jornada formativa que es durà a terme el proper dissabte 21 de setembre de 2013, a càrrec del veterinari d'abelles Esteve Miràngels (Apicesteve.cat).

Sota el títol "Estudi productiu i sanitari d'una explotació apícola" es presentarà en primícia un treball pilot que Apicesteve ha dut a terme durant el 2012 amb un conjunt de 20 ruscs, tot controlant un ventall de més de 20 paràmetres sanitaris i productius. 

La jornada vol ser un punt de partida per a la formació d'abellaires en la tècnica de controlar de forma metòdica el rendiment de les arnes d'una explotació, aprenentatge que té per objectiu final l'assoliment de competències per una apicultura sostenible i autosuficient.

Els abellaires interessats a participar de la jornada poden realitzar la preinscripció a la nostra bústia (ecolluita@apicesteve.cat). El cost és de 10 euros per participant i gratuïta per els membres del Col·lectiu d'Abellaires.

Apicesteve.cat

02 de juliol 2013

PELIGRO DE EXTINCIÓN?

lea noticias
Las abejas son parte importante del ecosistema, ya que de ellas depende no lo sólo la producción de alimentos como la miel, polen y sus derivados, sino que también son las encargadas de llevar a cabo la polinización, es decir, ellas son las encargadas de que la mayoría de las especies del mundo vegetal se reproduzcan.

Por estas y poras muchas razones más, es ta alarmante el fenómeno que se  hizo patente el año 2005: las abejas están muriendo y rápido, afectando a colmenas completas en diferentes partes del mundo, veamos por qué sucede.

El colapso de las colmenas
Hace 8 años, se empezó a hablar del llamado “desorden del colapso de las colmenas,” producto del cual las abejas comenzaron a morir en masa y sin causa aparente. En los años siguientes se investigó el problema y ahora se trabaja para solucionarlo, aunque el daño ya está hecho.

Se cree que existen dos culpables claros en el fuerte aumentos de la mortandad de las abejas: el primero de ellos es el uso de pesticidas conocidos como Neonicotinoides y, en segundo lugar, el aumento de la emisión de ondas electromagnéticas por parte de teléfonos y antenas móviles.

01 de juliol 2013

CRIA EN SAC

CAAPE


Agent causal: Virus de la cria en sac (SBV) 

Patogènia:  La transmissió es produeix sobretot entre abelles mainaderes i larves, a partir de l’aliment líquid que proporcionen pel seu creixement. Les abelles recol·lectores, tot i no patir la malaltia, col·laboren en la transmissió. Altres factors que faciliten l’expansió són la deriva, el pillatge i el maneig de l’apicultor.

Simptomatologia:

  • El virus ataca sobretot les larves joves, de 2-3 dies d’edat, tot i que la malaltia es manifesta en el període d’operculat.
  • El virus impedeix que la larva pugui fer les mudes per al seu desenvolupament, provocant l’acumulació de líquids en el seu interior.
  • Les cries que inicialment són blanquinoses o groguenques pateixen un canvi de color, tornant-se larves de color fosc i amb una consistència tova, no filant, tot i que progressivament es converteixen en crostes i són extretes amb facilitat de les cel·les. 
  • La cria es presenta irregular i dispersa.
  • Els opercles estan rosegats, amb la larva disposada de forma anormal. Es veuen larves joves de color crema, que s’allarguen o s’enfonsen.
  • Les larves afectades no fan cap olor característica.

 Autor: Esteve Miràngels

30 de juny 2013

29 de juny 2013

NO ES PAIS PARA ABEJAS

sustainablepulse.com

El 85% de las colmenas de melíferas en España están afectadas por patógenos altamente destructores


La Comisión Europea aprobó el mes pasado la prohibición, que entrará en vigor el 1 de diciembre, de tres plaguicidas (clotianidina, imidacloprid y tiametoxam) pertenecientes a la familia de los nicotinoides, debido a su demostrada toxicidad para las abejas, ya que se emplean en plantas o cereales atractivos para este insecto. 

La normativa marca, para Tonio Borg, el comisario europeo de Salud, «un nuevo hito en la lucha por garantizar a las abejas melíferas un futuro saludable ya que desempeñan dos papeles importantes, como productoras de miel pero sobre todo como polinizadoras». Las abejas son responsables de cerca del 80% de la polinización. 

España, el país europeo con más colmenas (alrededor de dos millones y medio), más apicultores profesionales y, por tanto, principal productor de miel y polen del continente, fue uno de los países que impulsó esta prohibición, aplaudida también por la Asociación Española de Apicultores y por cerca de un centenar de organizaciones conservacionistas como Greenpeace, SEO, WWF o Ecologistas en Acción. 

28 de juny 2013

MISS APIS MELLIFERA

miss apis mellifica
Avui us recomanem una web d'una enamorada de les abelles, l'Emma, una apicultora i aromaterapeuta de Northolt Village, aprop de Londres. A través dels seus textos penjats en una atractiu bloc, ens vol fer arribar les esències de la natura que la captiven, tot gaudint al màxim de les curiositats de la vida salvatge i del seu atractiu fotogràfic, que descriu a partir dels seus múltiples viatges.  

27 de juny 2013

LA SALUT DE L'APICULTOR (1a PART)

colorado.edu


La manipulació de les abelles i de les arnes comporten implícit un perill per a la salut de l’apicultor. És, per tant, recomanable tenir cura amb les diferents accions que es realitzaran i seguir unes pautes de comportament davant les possibles incidències del nostre treball amb les abelles. Les lesions o accidents més habituals de l’apicultura són: el mal d’esquena, l’al·lèrgia a la picada d’abella i el xoc anafilàctic.

No totes les persones responen de la mateixa manera a la picada de les abelles, fins i tot una persona acostumada a les abelles pot esdevenir sensible al seu verí amb el pas dels anys. És doncs interessant conèixer els diferents graus de sensibilitat i els símptomes clínics que pot manifestar l’organisme humà davant de la picada d’una o de diverses abelles. 

Davant d’una picada aïllada el nostre organisme pot reaccionar de tres maneres:  sense cap tipus de manifestació, amb una reacció local gegant, o sigui una inflamació de més de 10 cm, o bé amb una reacció sistèmica o anafilàctica. Les persones que pateixen la segona o tercera de les manifestacions, poden ser al·lèrgiques a la picada d’una abella. En cas de picades múltiples, o sigui més de 50 picades de cop, el verí acumulat de les abelles pot tenir un efecte tòxic en el nostre organisme, provocant la destrucció de teixits i lesions en fetge, ronyons, cervell... fins al xoc, coma i finalment la mort. La dosi letal de verí necessària per matar una persona depèn del seu pes, i per tant pot oscil·lar entre uns pocs centenars de picades fins a diversos milers.