02 de març 2013

Presentació Programa Sanitari

foto: Esteve Miràngels

El programa sanitari de l'Apicesteve.cat té un àmbit d’actuació sobre qualsevol tipus d’arna inclosa dins del cens actualitzat d'una explotació apícola. Entenem com explotació apícola qualsevol grup d’arnes, sigui petit o gran, professional, no professional o d’autoconsum. Totes les explotacions que s'acullin a aquest programa podran efectuar controls, tractaments i actuacions a fi de millorar la rentabilitat i sostenibilitat de les explotacions apícoles.

Aquest programa té una vigència d’un any, que es renovarà automàticament any rera any, a fi d’elaborar un material estadístic epidemiològic que ens doni una visió acurada de l’estatus sanitari de les diferents explotacions apícoles i de quines correccions cal fer. El programa sanitari és, doncs, un conjunt de mecanismes dinàmics que s’adapten a una realitat sanitària que també és dinàmica.  

Els apicultors implicats en el programa passaran a formar part de la base de dades d'Apicesteve.cat que tindrà caràcter confidencial i any rera any seran complimentades a fi d’elaborar historials clínics individualitzats.

A l’hora de desenvolupar correctament aquest programa sanitari és imprescindible comptar amb la col·laboració dels apicultors implicats, doncs la seva tasca in situ en els abellars són fonamentals a l’hora de realitzar bons diagnòstics i treballs profilàctics i terapèutics. 

Per altra banda, aquest programa és obert de mires i té la voluntat d’enriquir-se amb altres experiències, treballs de recerca i programes d’investigació que es desenvolupin tant en el nostre país com fora i que permetin millorar el funcionament de les explotacions apícoles implicades. És per això que aquest programa sanitari té com objectius:
  •  Reduir poc a poc la prevalença de les diferents patologies apícoles, assolint nivells sanitaris acceptables que no posin en perill la viabilitat de les arnes.
  • Prendre consciència de la importància de la formació i actualització d’estratègies sanitàries dels apicultors i tècnics en la lluita contra les malalties de les abelles.
  • Impulsar eficaçment els beneficis sanitaris que comporten les conductes profilàctiques en el maneig de les abelles i fugir definitivament dels tractaments preventius ineficaços i generadors de resistències.
  • Potenciar la selecció d’abelles de la raça autòctona de Catalunya sota paràmetres d’eficiència recol·lectora, comportament higiènic i resistència a les diferents patologies apícoles.
  • Obtenir dades fiables sobre la prevalença de les diferents patologies apícoles i elaborar estudis estadístics reals i útils a l’hora d’establir estratègies de lluita contra els enemics de les abelles.
  • Atorgar als productes apícoles obtinguts a partir de tècniques sostenibles el valor que els correspon, fomentant la seva divulgació i el seu respecte amb el medi ambient i amb la salut de les persones.
  • Col·laborar amb regularitat en estudis científics i treballs de recerca a fi d’optimitzar les perspectives de millorar el sanejament de les arnes.
  • Afavorir el treball cooperatiu dins el col·lectiu d’apicultors implicats, en aspectes clau com la temporalització dels tractaments, el recanvi de la cera envellida, el tractament dels residus generats, la selecció d’abelles amb bones aptituds, la comercialització i la divulgació de productes apícoles de qualitat.
Tota la informació recollida de l’execució d’aquest Programa Sanitari ha de tenir un tractament molt acurat a fi de maximitzar l’assoliment del seus objectius anteriorment proposats.

La informació serà inclosa en una base de dades, on constaran totes les dades personals dels apicultors que intervenen en el Programa Sanitari, i totes les dades productives i sanitàries de les diferents explotacions apícoles que hi participen. 

La base de dades particular de cada apicultor és un document d'Excelque s'actualitzarà periòdicament amb les aportacions que faci el veterinari i el mateix apicultor.Un cop finalitzat l’any, el veterinari procedirà a l’elaboració d’una memòria particular del desenvolupament del Programa Sanitari. La informació inclourà les dades sanitàries dels diferents assentaments apícoles dins l'explotació apícola, i aportarà un mecanisme de selecció de les millors arnes des d'un punt de vista productiu i reproductiu. 

Qualsevol explotació apícola ha d’estar degudament registrada (Decret 377/1986 i el Reial Decret 209/2002) per la qual s’estableixen normes d’ordenació de les explotacions apícoles. Els apicultors cal que disposin de la seva llibreta ramadera, on figurin les dades del titular de l’explotació, el seu número de registre, la seva marca oficial i el cens d’arnes degudament actualitzat dins dels mesos de gener i febrer del present any. 

Cada arna ha de portar una identificació indeleble, formada per un número alfanumèric que consta de tres dígits (INE del municipi), les sigles de la província, i el nombre de registre proporcionat pel DAAM. Tot assentament apícola cal que tingui cartells indicadors de la seva presència a una distància mínima de 25 m i on figuri el text: “Atenció abelles” i el corresponent codi alfanumèric. 

Una de les principals característiques d’una arna d’abelles és la seva singularitat biològica, doncs la colònia, tot i estar formada per milers d’individus, es comporta com un sol organisme. És per això, que aquest Programa Sanitari preveu una atenció individualitzada de cadascuna de les arnes que formen un assentament. Totes les arnes s’identificaran individualment tal i com es pot observar en la base de dades.

La transhumància és una activitat que cal que sigui comunicada als serveis veterinaris del DAAM comarcals amb una antelació mínima d’una setmana, així com el programa previst de moviments en els 3 mesos següents a la data de inici de l’activitat. En la notificació de moviments cal especificar el municipi, la comarca i la província de destinació. Tota aquesta informació ha d’estar adjuntada en la carpeta o llibreta d’explotació. 

El transport dels ruscs o arnes han de complir amb els requisits de transport i benestar animal marcats per la legislació vigent. El transport serà nocturn o en hores amb temperatura ambiental baixa, així com la utilització d’arnes que disposin de respiradors adequats a fi d’evitar l’asfixia de les abelles. Els trescadors o boques de les arnes han d’estar tancades o protegides amb malla a fi d’evitar la fugida de les abelles durant la durada del transport. 

Esteve Miràngels
Veterinari d'abelles
veterinari@apicesteve.cat
677029675

VOLS SER PADRÍ D'UNA ARNA?

 
diariodeleon.es

Particulars i empreses s'acullen a un pla que vols impulsar la recuperació dels arnars a partir d'una aportació de 110 euros en tres anys i rebre a canvi el 15% de la mel produïda.

Aquesta curiosa iniciativa s'està portant a terme a la comarca del Bierzo, província de León, després dels greus incendis del passat estiu que van malmetre arnars sencers. Avui ja podem dir que més de 200 arnes compten ja amb el seu padrí. 

Informa: Maria Micó - ArtAlPas

Diario de León .es 

01 de març 2013

L'ETIQUETATGE DELS FITOSANITARIS

gencat.cat

A partir de la publicació de l’Ordre del Ministeri de la Presidència 3297/2004, de 13 de desembre de 2004, s’està implantant la indicació de la perillositat per a les abelles amb la frase de risc i/o diferents consells de prudència normalitzats a nivell europeu:

FRASE DE RISC: “Tóxico para las abejas”

28 de febrer 2013

BEEKEEPING


Avui us presentem un breu documental de Szymon Masiak sobre el treball apícola de l'abellaire Edward Kaspara. Durant la filmació podreu valorar un apiari diferent, amb arnes que reprodueixen maquetes de vivendes tradicionals, acompanyats de missatges on es destaca la importància de l'abella tan pel que fa als seus productes com pel bé que suposa l'activitat pol·linitzadora en el medi ambient.

Val la pena dedicar encara no 3 minuts a aquesta projecció!

Informa: Maria Micó -   ArtAlPas

27 de febrer 2013

LA SEXUALITAT DE LES ABELLES

Pere Font

Els insectes són un grup d’animals que generalment presenten un pronunciat dimorfisme sexual, o sigui, una gran diferenciació entre el mascle i la femella, ja sigui per la seva forma, grandària o coloració. L’aparell reproductor del mascle es caracteritza per la presencia de dos testicles, amb un canal musculós que permet l’ejaculació i un òrgan copulador o penis que facilita la còpula amb la femella. La femella, en canvi, presenta dos ovaris que es comuniquen amb la vagina o bossa copuladora a través d’uns conductes que transportaran els òvuls. La gran variabilitat d’insectes determina múltiples variacions morfològiques dels òrgans reproductors, així com de les estratègies reproductives seleccionades.

26 de febrer 2013

CARAMELS DE MEL

petitchef.es

Aquesta recepta pertany a la Reme, una apicultora que mima les seves abelles i n'obté una fantàstica mel. 

Ingredients:
250 gr de sucre
150 gr de mantega
250 gr de mel

Preparació:
En una olla hi afegim els ingredients fins que quedin ben barrejats. A continuació posem la mescla a foc lent durant 15-20 minuts. En aquest moment retirament la massa i un cop aplanada al gust, marcarem els talls que ens individualitzaran els diferents caramels. A temperatura ambient són uns caramels un xic tous, per tant sempre ens queda l'alternativa de la nevera.

25 de febrer 2013

AGENCIA EUROPEA DE SEGURIDAD ALIMENTARIA


En los últimos días hemos recibido numerosas consultas de ciudadanos preocupados por las medidas que va a tomar la Comisión a raíz del reciente análisis llevado a cabo por la Agencia Europea de Seguridad Alimentaria (EFSA) acerca de los efectos que tienen en las abejas tres tipos de plaguicidas.

La presente declaración sirve para responder a las inquietudes planteadas.
 
En abril de 2012, la Comisión pidió a la EFSA que analizara tres plaguicidas (neonicotinoides), tras la publicación en la revista Science de diversos artículos en los que se sugería que estos productos podían tener efectos adversos sobre el comportamiento y la función reproductora de las abejas.

24 de febrer 2013

23 de febrer 2013

ESPERIT DE SUPERACIÓ

José Antonio López Sánchez forma parte de la tercera generación familiar que se dedica a la apicultura Este verano pondrá en marcha la primera máquina de fundir cera en Almería

Con 16 años de edad sacó el primer préstamo bancario -qué tiempos aquellos a los que es casi imposible darles crédito-, con la ayuda de su padre y compró las primeras 100 colmenas. A los 31 años que ahora cumple, José Antonio López Sánchez tiene pareja, Silvia, posee algo más de 2.000 colmenas, una nave en el Polígono Industrial de Lubrín y en breve, allá para el verano, pondrá en funcionamiento la primera máquina de fundir cera en Almería, que lo sepan los apicultores de la provincia, que se evitarán desplazamientos a lugares lejanos.

Informa: Maria Micó - ArtAlPas
 

22 de febrer 2013

Preinscripció Warré


El passat 13 de febrer la Maria Micó va fer-nos arribar a la nostra secció "Vostè pregunta" la petició de que el nostre diari organitzés una jornada o curs Warré i que el ponent fos en Julio Rivas, apicultor andorrà experimentat en aquest tipus d'arna. 

Des d'aquell mateix moment Ecolluita es va posar en marxa i hem posat fil a l'agulla. Avui us podem dir que en Julio està d'acord a ser el ponent de la jornada i que estem buscant una sala i unes dates que vagin bé a les parts interesssades.

La proposta seria la següent:

LLoc: Puigcerdà
Dates: un dissabte del mes d'abril
Ponent: Julio Rivas
Títol: Introducció al maneig de les arnes Warré
Durada: 3 hores matí + 3 hores tarda
Preu: 25 euros

A fi de valorar si la proposta pot tirar endavant, des d'Ecolluita obrim una preinscripció orientativa per poder valorar quantes persones estarien interessades a participar-hi. Per fer-ho us podeu posar en contacte através de la bústia del diari: ecolluita@apicesteve.cat

En propers dies anirem donant més detalls

Redacció d'Ecolluita

PREINSCRIPCIÓ WARRÉ

 micolmenarwarre

El passat 13 de febrer la Maria Micó va fer-nos arribar a la nostra secció "Vostè pregunta" la petició de que el nostre diari organitzés una jornada o curs Warré i que el ponent fos en Julio Rivas, apicultor andorrà experimentat en aquest tipus d'arna. 

Des d'aquell mateix moment Ecolluita es va posar en marxa i hem posat fil a l'agulla. Avui us podem dir que en Julio està d'acord a ser el ponent de la jornada i que estem buscant una sala i unes dates que vagin bé a les parts interesssades.

La proposta seria la següent:

LLoc: Puigcerdà
Dates: un dissabte del mes d'abril
Ponent: Julio Rivas
Títol: Introducció al maneig de les arnes Warré
Durada: 3 hores matí + 3 hores tarda
Preu: 25 euros

A fi de valorar si la proposta pot tirar endavant, des d'Ecolluita obrim una preinscripció orientativa per poder valorar quantes persones estarien interessades a participar-hi. Per fer-ho us podeu posar en contacte através de la bústia del diari: ecolluita@apicesteve.cat

En propers dies anirem donant més detalls

Redacció d'Ecolluita

21 de febrer 2013

RACES D'Apis mellifica

wikimedia.org

Apis mellifica o Apis mellifera és l'espècie que treballen els apicultors, tot i que presenti diferents varietats segon l'àrea geogràfica que li ha tocat viure. L'abella de la mel s'ha hagut d'adaptar a les diferents regions climàtiques d'Europa i d'Àsia Oriental, adaptació evolutiva que ha donat lloc a les diferents races o subespècies d'Apis mellifica

La selecció natural és un conjunt de mecanismes que imposa la naturalesa als diferents éssers vius que viuen en un ecosistema, una selecció que en cap cas ha estat dirigida per l'home, i on l'abella resultant és la més ben adaptada a la flora, clima, malalties... de l'àrea geogràfica en qüestió.

20 de febrer 2013

AMBIENTADORS AMB CERA D'ABELLA

Asteroide Jabonero

La cera de les abelles té moltes utilitats diferents, però sens dubte el món de la cosmètica i perfumeria n'és un dels més importants. Avui us oferim la possibilitat de visitar un bloc, el Asteroide Jabonero, on podreu trobar idees per a crear ambientadors utilitzant la cera de les abelles i olis esencials. L'autora del bloc utilitza la seva imaginació per crear diferents dissenys que compaginin la seva funcionalitat amb el seu actratiu visual. Interessant sens dubte, i una altre vegada, un producte de les abelles que no deixa de sorprendre'ns

19 de febrer 2013

LA DISPOSCIÓ DE LES ARNES

 
123rf.com

La col·locació de les arnes en el nostre assentament està directament relacionat amb l’espai disponible, per tant en algunes ocasions ens veurem obligats a col·locar les colònies molt juntes i en fila recta, tot i que aquesta no sigui la millor opció.  Les arnes excessivament pròximes dificulten la inspecció ocular de l’àrea perimetral així com interfereix en la correcta manipulació dels cossos i quadres. A més a més, la proximitat de trescadors o piqueres afavoreix la deriva i conseqüentment la disseminació de patologies i la interferència directa en el rendiment d’algunes arnes per la pèrdua de població que experimenten.

En el millor dels cassos i quan l’espai no és un problema, ens hem de plantejar una distància mínima d’1 metre entre arna i arna d’una mateixa filera.  La distància entre fileres ha de ser al menys de 5 metres, espai que és molt necessari doncs actuarà de cordó de seguretat en el treball de l’apicultor i permetrà la mecanització de la càrrega i descàrrega d’arnes en la transhumància.

18 de febrer 2013

LA VIDA AMENAÇADA

La vida de las abejas es el título de un maravilloso ensayo –que recomiendo vivamente leer- publicado en 1901 por el dramaturgo belga Maurice MAETERLINCK, galardonado con el Premio Nobel de Literatura en 1911. Con la paciencia de un entomólogo, tras veinte años de experiencia apicultora, nos cuenta con extraordinario ingenio la vida, dentro y fuera de la colmena, de estas “criaturas casi humanas poseídas por el sentimiento del deber”, con sus misterios y sus secretos. 
Carlos DE PRADA –conocido periodista y divulgador ambiental y Presidente del Fondo para la Defensa de la Salud Ambiental- en su reciente estudio titulado “La epidemia química” (Ediciones i, Valencia 2012) describe, entre otros muchos riesgos de contaminación química los pesticidas cuya producción creciente (actualmente, más de 165.000 toneladas) se utiliza para rociar millones de hectáreas en España.