FORMACIÓ A FORMENTERA

Aquest divendres i dissabte es durà a terme un Curs d'Apicultura de 15 hores de durada a càrrec de l'Esteve Miràngels i l'Alícia Ferrer.

Més

VI I MEL O MEL I VI?

cuina.cat

Un viticultor de Batea elabora el Vinum Mulsum seguint la tradició i els procediments de l’època

Vinum Mulsum. Amb aquest nom neix a Batea un vi elaborat segons els procediments de la Roma antiga, concretament seguint la informació dipositada en els tractats de Pal·ladi i Columela. Es tracta d’un vi dolç fermentat amb mel elaborat a partir de les receptes de l’antiga Roma, on l’anomenaven ‘mulsum’ (vi de mel).

Més

PELIGRO EN LA COLMENA

rtve.es

Crónicas muestra cómo la abeja silvestre, el principal polinizador del planeta, está en peligro de extinción, y cómo los apicultores intentan cubrir la ausencia de esta especie. Un equipo del programa ha sido testigo del estrago que los plaguicidas y los parásitos provocan en las colonias de abejas que polinizan los cultivos. 

Sin colmenas la continuidad de la especie humana sería un enigma porque escasearían los alimentos, ya que un tercio de las frutas y verduras que se consumen son polinizadas por las abejas. 

Més

IX CONCURS DE FOTOGRAFIA APÍCOLA

 

Bases de participació

Més

LA POL·LINITZACIÓ (2a PART)

Jordi Bertran

Les plantes poden ser autofèrtils, és a dir, en flors de la mateixa planta el pol·len és capaç de fecundar òvuls i formar llavors. Es tracta de plantes on la pol·linització s’efectua de forma espontània, com ara en moltes gramínies i algunes lleguminoses.

La major part de plantes són autoestèrils, és a dir, que a nivell de l’estigma la planta pot reconèixer el seu propi pol·len i no el deixa germinar. Aquestes flors només admeten el pol·len de flors que provinguin d’una altra planta, s’entén de la mateixa espècie. Aquest fenomen es coneix com a pol·linització
encreuada.

El fenomen de la pol·linització permet a les plantes generar una quantitat notable de llavors (els embrions), molt diversificats genèticament, evitant en gran mesura els efectes perniciosos de la consanguinitat.

Més

BUFET LLIURE

news.mongabay.com

Més

OTRO AVISPÓN ASIÁTICO

periodismo alternativo

Una inusual ola de ataques de avispones del tamaño de un pulgar ha causado en China central al menos 28 muertes y ha dejado 400 heridos en los últimos meses, informan las autoridades.

La mayoría de los ataques se han registrado en la provincia de Shaanxi. Una de las víctimas sufrió una insuficiencia renal aguda después de que lo picaran los avispones, que lo persiguieron unos 200 metros. Otra víctima, una mujer de 55 años, denunció haber sido picada más de 200 veces, después de lo cual permaneció hospitalizada casi un mes.

Més

GUANTE DE NITRILO

macor.es

MACOR, fabricante de vestuario y guantes de trabajo revoluciona el mercado apícola con un nuevo guante para el apicultor. 

La principal característica de este producto es que incorpora al guante de nitrilo flocado 100% algodón un manguito acrílico haciendo que el guante sea en su totalidad impermeable y con cierre elástico. No alérgico, resistente a los aguijones, sales, alcoholes, detergentes, etc., se puede lavar y desinfectar quedando como nuevo. Largo: 450 mm. Se fabrica en talla 8, 9 y 10.

Font: macor.es

Més

LA CEL·LA REIAL

marks-bees.blogspot.com

En el Curs d'Iniciació a l'Apicultura que s'està realitzant durant el curs 2013-2014 al IES Garrotxa un alumne va preguntar al seu formador:

"per què les cel·les reialeres estan construides de dalt cap abaix i en canvi les cel·les amb cria d'abellot i obrera miren cap amunt?"

Ecolluita, com sempre, ofereix els enigmes dels seus lectors al col·lectiu d'abellaires que vulguin participar amb les seves reflexions i comentaris. Ens agrada la vostra participació.

Més

SECRETOS DE LA MORDEDURA DE ABEJAS

vita-europe.com

Un arma de defensa anteriormente desconocida de la abeja contra la varroasis y un anestésico natural potencialmente nuevo para los seres humanos

Los investigadores han descubierto que las abejas pueden, tanto picar como morder, y que la mordedura contiene un anestésico natural. Es posible que el anestésico no sólo ayude a las abejas a defenderse de las plagas como la polilla de la cera, o falsa tiña, y la varroasis parasitaria, sino que también tiene un gran potencial de uso en la medicina humana.

Los sorprendentes resultados descubiertos por un equipo de investigadores de organizaciones griegas y francesas en colaboración con Vita (Europe) Ltd., especialista británico en la salud de las abejas, promoverá un replanteamiento a fondo de los mecanismos de defensa de las abejas que podría conducir a la producción de un anestésico natural local de baja toxicidad para los seres humanos y los animales.

El anestésico natural que ha sido descubierto en la mordedura de la abeja es la 2-heptanona (2-H), un compuesto natural que se encuentra en muchos alimentos, así como en los insectos, pero nunca antes considerado a poseer propiedades anestésicas. Pruebas independientes han verificado los hallazgos de Vita, así como el potencial de la 2-heptanona como un anestésico local.

Més

CRIA PODRIDA EUROPEA

beeinformed.org

Agent causal: Melisoccous plutonius 

Patogènia: Malaltia bacteriana on els bacteris arriben a l’estómac de la larva a través de l’aliment que reben i allà es multiplica ràpidament, provocant-li la mort en 2 o 3 dies. Dins la colònia són les abelles mainaderes les que faciliten la propagació de la malaltia. No està gens clara la transmissió entre caixes, fins i tot es pensa que el bacteri viu normalment dins els ruscs i que quan es donen condicions de debilitat de la colònia comença la malaltia, actuant com un microorganisme oportunista. 

Simptomatologia:

• La cria presenta inicialment una taca petita groga a prop del cap, taca que es va fent gran i va ocupant tot el seu dors.
• Posteriorment perd la seva silueta arrodonida, fins a tenir un aspecte tou i transparent, tornant-se cada cop més opaca i amb un color groc llimona intens, fins a enfosquir-se totalment.
• El cadàver ràpidament es degrada, transformant-se en una massa tova de color crema - xocolata, que es transformarà en una petita escama solta dins de la cel·la, fet que la diferencia de la cria podrida americana.
• S’observa una presentació saltejada del poll dins l’àrea de cria.
• La cria de l’abella en general es mor abans d’ésser operculada.
• Canvi de posició de la cria dins de la cel·la, col·locant-se de forma totalment anormal, enrotllades en forma de tirabuixó, o bé estirades dorsalment o ventralment. 

Autor: Esteve Miràngels - Apicesteve.cat

Més

JORNADA DE INVESTIGACIÓN APÍCOLA

Més

COMPARTINT EL NÈCTAR

globalswarminghoneybees

Més

LA DESAPARICIÓ DE LES ABELLES, CAUSES I IMPLICACIONS

commons.wikimedia.org

La presidència de i la Secció de Ramaderia de la Institució Catalana d’Estudis Agraris us conviden a participar a la jornada - taula rodona:

Desaparició de les abelles, causes i implicacions

L’acte tindrà lloc el dilluns 11 de novembre de 2013, a les 17.30 de la tarda, a la Sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (c/ del Carme, 47, 08001 Barcelona). 

PROGRAMA

17.30  Presentació a càrrec de Josep M. Vives, president de la ICEA.

17.45   «Abelles, conreus i pesticides: un triangle incòmode», a càrrec de Jordi Bosch, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, CREAF.

18.30  «Primavera sense brunzits, per què desapareixen les abelles?», a càrrec d’Antoni Gómez Pajuelo, director de Consultores Apícolas.

19.15  «Desaparició de les abelles. Visió de la indústria fitosanitària», a càrrec de Josep Saltor, responsable de desenvolupament i AA.RR, Kenogard SA.

20.00  Taula Rodona

ICEA. Institut d'Estudis Catalans

Servei de Suport a la Recerca

Més

ABEJAS PARA ESPARCIR PESTICIDAS ENTRE CULTIVOS

123rf.com

Las abejas ya son unos insectos muy importantes para la agricultura por su labor de polinización, pero unos Investigadores canadienses quieren que todavía sean más importantes, ayudando a controlar plagas y enfermedades de los cultivos. Están llevando a cabo una investigación para utilizar las abejas como vehículos para esparcir agentes de control microbiológicos.

En su estudio, el investigador Shipp del Servicio de investigación agraria de Canadá hizo pasar a las abejas, a su salida de la colmena, a través de una bandeja de agentes de control biológico. Estos se pegaban en sus patas y pelos. A través de la polinización, las abejas iban repartiendo los virus, hongos y bacterias en su destino.

Més