LA POL·LINITZACIÓ (2a PART)

Share
Jordi Bertran
Les plantes poden ser autofèrtils, és a dir, en flors de la mateixa planta el pol·len és capaç de fecundar òvuls i formar llavors. Es tracta de plantes on la pol·linització s’efectua de forma espontània, com ara en moltes gramínies i algunes lleguminoses.

La major part de plantes són autoestèrils, és a dir, que a nivell de l’estigma la planta pot reconèixer el seu propi pol·len i no el deixa germinar. Aquestes flors només admeten el pol·len de flors que provinguin d’una altra planta, s’entén de la mateixa espècie. Aquest fenomen es coneix com a pol·linització
encreuada.

El fenomen de la pol·linització permet a les plantes generar una quantitat notable de llavors (els embrions), molt diversificats genèticament, evitant en gran mesura els efectes perniciosos de la consanguinitat.

Un altre cas ben conegut és el dels arbres fruiters, com els cirerers, les pereres o les pomeres que són autoestèrils i per tant necessiten peus de varietats diferents que donin un pol·len compatible per produir llavors. Paral·lelament, si les flors d’aquestes espècies estan ben pol·linitzades, la producció de fruits pot augmentar fins a sis vegades més i assoleixen una qualitat més alta.

Als sistemes naturals, tant si les plantes són autofèrtils com si són autoestèrils, la presència de molts insectes pol·linitzadors, com ara l’abella, incrementa notablement la producció de llavors i fruits, fet que és molt important pel manteniment de la biodiversitat.
Moltes plantes pol·linitzades per insectes presenten unes flors no gaire grans, sovint nombroses i reunides en branques especials que en porten moltes: són les inflorescències, com ara els capítols del gira-sol (Helianthus annuus).

Les flors visitades pels insectes tenen colors vius, presentant algunes d’elles plataformes que actuen com a veritables pistes d’aterratge amb marques o senyals especials, com succeeix en les flors del cebollí (Asphodelus fistulosus).

El cas més sofisticat és el de les plantes que tenen flors que imiten la femella d’alguns insectes, fet que atrau l’atenció dels mascles que intenten copular-les infructuosament, fenomen que succeeix en les orquídies.

Els insectes pol·linitzadors poden ser escarabats, mosques, papallones i abelles diverses. Aquesta activitat pol·linitzadora té una notable importància biològica, ja que assegura la producció de llavors de moltes plantes.
 
Els insectes visiten les flors amb la finalitat d’obtenir aliment, principalment sucres que troben en el nèctar, que és una font d’energia excel·lent per poder volar i alimentar les seves cries.

A més del nèctar, els insectes també troben aminoàcids i proteïnes en el pol·len, aliments indispensables per al seu creixement. A nivell de les angiospermes, la pol·linizació encreuada que fan els insectes els garanteix una notable producció anual de llavors, genèticament diversificades. Al mateix temps, tenim un estalvi energètic, ja que amb una quantitat reduïda de pol·len s’obté una màxima eficiència en la pol·linització.

Font : Manual de les Flors de les Abelles