 |
| ca.news |
13 d’octubre 2013
12 d’octubre 2013
AIKUR - MUSEO DE LAS ABEJAS
 |
| Aikur |
En el corazón de Gipuzkoa, en Urretxu, en los alrededores de la
ermita de Santa Bárbara y a las faldas del monte Irimo, se encuentra el
museo de las abejas Aikur, donde conoceremos el mundo secreto y
asombroso de las abejas.
A través de moderna tecnología
profundizarás en el conocimiento de su organización y comunicación.
Podrás ver varias colonias de abejas en colmenas de cristal. Cómo
construyen los panales, cómo ven, cómo es la reina, cómo se comunican
mediante danzas, el nido de cría..., todo ello dejará de ser una
incógnita.
El Museo ocupa una superficie de 260 m² donde se
conjugan tradición y modernidad. Colmenas y herramientas antiguas
comparten espacio con paneles luminosos y pantallas táctile. En el
exterior, los visitantes disponen de un cómodo paseo donde se puede ir
descubriendo las distintas plantas melíferas de la zona, así como
colmenas antiguas de distinta procedencia.
La duración de la visita es de 90 minutos.
Lloc: Aikur
11 d’octubre 2013
LA CONTAMINACIÓN POR DIESEL AFECTA A LAS ABEJAS
 |
| Reuters |
La exposición a la
contaminación por el humo de los motores diesel pueden afectar a la capacidad
de las abejas para reconocer olores de flores y podría afectar en el futuro a
la polinización y a la seguridad alimentaria global, dijeron el jueves un grupo
de investigadores.
En un estudio publicado en la publicación Scientific Reports de Nature, los científicos de la Universidad de Southampton hallaron que los humos cambiaban el perfil de la fragancia floral que atrae a las abejas que buscan alimento de una flor a otra.
"Esto podría tener graves efectos perjudiciales para el número de colonias de abejas y la actividad polinizadora", dijo Tracey Newman, neurocientífica que trabajó en el estudio.
En un estudio publicado en la publicación Scientific Reports de Nature, los científicos de la Universidad de Southampton hallaron que los humos cambiaban el perfil de la fragancia floral que atrae a las abejas que buscan alimento de una flor a otra.
"Esto podría tener graves efectos perjudiciales para el número de colonias de abejas y la actividad polinizadora", dijo Tracey Newman, neurocientífica que trabajó en el estudio.
10 d’octubre 2013
MELAT D'AVET
 |
| alcoy.san.gva.es |
L’avet no produeix nèctar, però en canvi pot proporcionar a les abelles una font de sucres perquè elaborin un melat valuós. És per això, i sobretot pel moment de l’any en què es dóna, que aquest producte pot completar molt bé la productivitat d’una explotació.
Característiques organolèptiques
Color: ambre fosc, amb tons verdosos. Tot i ser un melat, pot arribar a cristal·litzar parcialment,
essent un producte molt viscós.
Olor: a ordi germinat, a resina, a fusta cremada i humida.
Gust: fort, recorda a la llet condensada, al sabor d’un caramel.
essent un producte molt viscós.
Olor: a ordi germinat, a resina, a fusta cremada i humida.
Gust: fort, recorda a la llet condensada, al sabor d’un caramel.
Caracterísitques pol·líniques
Diàmetre: 50-60 μm.
Forma: pol·len esfèric, amb 2 vesícules aèries en forma d’orellons. No presenta obertures i té una superfície rugosa.
Melat d’avet: presència d’indicadors de melada (algues unicel·lulars, hifes de fongs, espores i pòl·lens de plantes no nectaríferes) en zones humides i en anys plujosos.
Conductivitat elèctrica >0,850 mS/cm, valor extensible a tots els melats.
Forma: pol·len esfèric, amb 2 vesícules aèries en forma d’orellons. No presenta obertures i té una superfície rugosa.
Melat d’avet: presència d’indicadors de melada (algues unicel·lulars, hifes de fongs, espores i pòl·lens de plantes no nectaríferes) en zones humides i en anys plujosos.
Conductivitat elèctrica >0,850 mS/cm, valor extensible a tots els melats.
Font: Manual de les Flors de les Abelles
09 d’octubre 2013
EL INICIO DE UNA LARGA CONVIVENCIA: LA APICULTURA
Las
raíces de la apicultura podríamos buscarlas dentro de las primeras
culturas urbanas y agrícolas aparecidas en los alrededores del
Mediterráneo, un terreno bien abonado para el nacimiento de nuevas
tecnologías. No se conservan vestigios que demuestren este hecho, pero
es muy posible que al mismo tiempo que se incorporaban las artes
agrícolas y que se introducía la domesticación de ciertos animales,
comenzara también a practicarse un tipo de apicultura ancestral. El arte
de mantener las abejas dentro de habitáculos construidos por el ser
humano, las colmenas, para poder recoger periódicamente sus productos,
parece que se fue forjando desde aquellos tiempos, unos 8.000 años antes
de Cristo. Ya se hacían objetos de cerámica y cestería, y seguramente
de estos materiales (arcilla, mimbre y caña) se hicieron las primeras
colmenas.
08 d’octubre 2013
L'ARNA DE PRODUCCIÓ
 |
| Julio Rivas |
A Andorra, les meves arnes Warré hivernen amb tres alces, amb un tercer element superior que pot emmagatzemar fàcilment uns 10kg de mel. Aquest aliment és important per a elles, garantint en gran part la seva supervivència. Les dues alces inferiors es troben ocupades per la colònia, que s'anirà desplaçant cap amunt, a mesura que vagi esgotant les seves reserves.
Quan comença la primavera, l'element inferior es troba totalment buit, fet que ens possibilitarà la seva extracció així com la neteja del fons sanitari. Durant aquest principi primaveral, les abelles disposaran de dos alces per omplir, adequant el seu volum a la nova posta que iniciarà la reina.
07 d’octubre 2013
1r Curs d'Iniciació - Abellaires
 |
El Col·lectiu dels Abellaires i l’Especialitat Agrària de l’Institut La Garrotxa amb el suport del Centre Integral de FP de La Garrotxa, volem oferir una FORMACIÓ PERMANENT en el camp de l’apicultura, tot oferint un primer CURS d' INICIACIÓ que vol tenir continuïtat en els propers anys, amb cursos més avançats i tècnics. Aquest primer curs està constituït per 10 sessions de dues hores i mitja de durada, tot combinant la part pràctica i teòrica.
ADREÇA: Ctra. de Riudaura, 110
POBLACIÓ: 17800 - Olot
HORARI: de 16:00 h. a 18:30 h.
COST:
Abellaires No abellaires
10 sessions 100 € 120 €
1 sessió 12 € 15 €
PROGRAMACIÓ:
25/10/2013 – Biologia de l’abella de mel.
22/11/2013 – Anatomia d’Apis mel·lífera13/12/2013 – Reproducció de les abelles
17/01/2014 – Maneig d’una explotació apícola
14/02/2014 – Flora mel·lífera
07/03/2014 – Profilaxi apícola
28/03/2014 – Varroasi
25/04/2014 – L’arna Warré
16/05/2014 – Malalties de la cria
13/06/2014 – Malalties de les abelles
Inscripcions :
Telèfon: 972261144
*** El ponent de totes les sessions d’aquest primer curs d’apicultura serà el veterinari especialitzat en abelles Esteve Miràngels - www.apicesteve.cat - 677029675
Foto: John Powell
L'ARNA DE PRODUCCIÓ
 |
| Julio Rivas |
A Andorra, les meves arnes Warré hivernen amb tres alces, amb un tercer element superior que pot emmagatzemar fàcilment uns 10kg de mel. Aquest aliment és important per a elles, garantint en gran part la seva supervivència. Les dues alces inferiors es troben ocupades per la colònia, que s'anirà desplaçant cap amunt, a mesura que vagi esgotant les seves reserves.
Quan comença la primavera, l'element inferior es troba totalment buit, fet que ens possibilitarà la seva extracció així com la neteja del fons sanitari. Durant aquest principi primaveral, les abelles disposaran de dos alces per omplir, adequant el seu volum a la nova posta que iniciarà la reina.
Caldrà doncs estar a l'aguait i que tenir a punt un nou element per tal d'afavorir l'expansió que es produirà amb els nous aports de nèctar i abundant posta de la reina. Per evitar l'acumulació de nèctar en el niu de cria quan la colònia és molt forta, una bona estratègia és col·locar una alça buida a la part superior, a fi de que les abelles destinin aquest nou espai al magatzem de la mel, i deslliurin el cos inferior.
Quan l'alça està plena podem afegir un cinquè element, tot i que no crec que sigui la millor opció, doncs les abelles no els agrada transitar per alces plenes de mel operculada, així com la gran alçada de l'arna pot ser excessivament inestable. Al meu entendre, és molt més recomanable procedir a retirar tot el cos ple de mel i afegir un element buit. També és recomanable obrir les piqueres addicionals que tenen els diferents elements, doncs facilitem el treball recol·lector de les abelles.
L'arna Warré demana doncs, un seguiment acurat per part de l'apicultor, retirant i brescant els elements plens de mel i afegint constantment cossos buits, afavorint la tasca cerera i de trofalàxia de les abelles.
SIMPOSIO INTERNACIONAL DE ALERGIA A HIMENÓPTEROS
En el
próximo Simposio Internacional de Alergia a Himenópteros de la Sociedad
Española de Alergología e Inmunología Clínica tiene lugar una JORNADA DE PUERTAS ABIERTASdirigida a
pacientes con alergia a picaduras de abejas o avispas, y a apicultores.
La sesión tendrá lugar el sábado 26 de octubre de 11:30 a 14:00 en el Palacio de Congresos de Granada y la entrada es libre.
El programa es el siguiente:
05 d’octubre 2013
POLLASTRE ROSTIT AMB HERBES I MEL
 |
| taulposada.blog.cat |
Aquesta recepta és facilíssima de fer i va bé quan tens herbes a casa
i no saps com les has d’aprofitar. Evidentment són orientatives i van a
gust.
Ingredients
1/2 pollastre tallat a 4 trossos
2 cullerades de mel
farigola, herbassana, fonoll, romaní, sàlvia, julivert
1/2 llimona
4 alls
pebre bo, sal, oli
04 d’octubre 2013
UN BOLET ESPECIAL
 |
| Jordi Badia |
Scenidium nitidum
és un bolet de soca amb la típica forma de mènsula adherida al tronc
d'arbre, d'aspecte llis per sobre, acolorit de tons foscos -marró, caoba
i negre- pintats en cercles concèntrics i amb el marge exterior
blanquinós, però que, vist per sota, mostra un sorprenent recobriment de
cel·les hexagonals, disposades com en una bresca d'abelles una mica
barroera. Aquests cel·les o tubs prismàtics mesuren 2 o 3 mm de diàmetre
i una longitud d'uns 25 mm. Les cel·les de Scenidium nitidum es corresponen amb els porus estrets i densos dels altres bolets de soca, com és Fomitopsis pinicola. El cos fructífer de Scenidium nitidum és més gruixut pel centre, per on s'enganxa al tronc. Viu damunt de fusta d'alzina morta.
Al Bages se'l troba sobretot a Montserrat, als troncs d'alzina morts per secades i calorades com la de l'estiu del 1994 o pels incendis dels anys 1986 i 1994.
Informa: Higini Trilles
Font: ichn.iec.cat
03 d’octubre 2013
EL POLLASTRE CONTRA LA VESPA ASIÀTICA?
 |
C. L. - G. |
Un apicultor francès, Francis Ithurburu, proposa una estratègia curiosa per lluita contra la Vespa velutina. Durant
deu anys ha estudiat la vespa asiàtica a França tot intentant aplicar metodologies poc agressives i sostenibles. Francis va recordar que en la cort dels nostres avis , les aus de corral s'aproximaven als ruscs, doncs els pollastres joves tenen una gran necessitat de proteïnes per al creixement .
Francis va deixar les seves gallines i els pollastres voltant pel seu apiari i va observar que les seves aus netejaven l'entorn d'abelles mig mortes, larves extretes de l'arna per inviables i sobretot vespes, que pel seu gran tamany i vol sorollós eren ràpidament localitzades.
Després de mesos de posar en pràctica l'estratègia, les seves aus s'havien especialitzat en la captura de les grans vespes, passant la vespa asiàtica a la categoria de problema menor del seu apiari.
Aquesta, doncs, no deixa de ser una solució natural i ecològica per a tots els apicultors que vulguin desfer-se de la vespa asiàtica al voltant dels seus ruscs . Un mètode que de rebot té una important tasca profilàctica, doncs es produeix també una neteja d'abelles inviables que en molts casos són focus de patologia
Francis va deixar les seves gallines i els pollastres voltant pel seu apiari i va observar que les seves aus netejaven l'entorn d'abelles mig mortes, larves extretes de l'arna per inviables i sobretot vespes, que pel seu gran tamany i vol sorollós eren ràpidament localitzades.
Després de mesos de posar en pràctica l'estratègia, les seves aus s'havien especialitzat en la captura de les grans vespes, passant la vespa asiàtica a la categoria de problema menor del seu apiari.
Aquesta, doncs, no deixa de ser una solució natural i ecològica per a tots els apicultors que vulguin desfer-se de la vespa asiàtica al voltant dels seus ruscs . Un mètode que de rebot té una important tasca profilàctica, doncs es produeix també una neteja d'abelles inviables que en molts casos són focus de patologia
Informa: Julio Rivas
Font: sudouest.fr
02 d’octubre 2013
ESCOLA D'APICULTURA
 |
| John Powell |
Avui us presentem una nova
iniciativa que neix amb força per a la formació de nous apicultors que tinguin
ganes d'aprendre sobre el fantàstic món de les abelles.
El Col·lectiu dels Abellaires i l’Especialitat Agrària de l’Institut La Garrotxa amb el suport del Centre Integral de FP de La Garrotxa, volem oferir una FORMACIÓ PERMANENT en el camp de l’apicultura, tot oferint un primer CURS d' INICIACIÓ que vol tenir continuïtat en els propers anys, amb cursos més avançats i tècnics. Aquest primer curs està constituït per 10 sessions de dues hores i mitja de durada, tot combinant la part pràctica i teòrica.
El Col·lectiu dels Abellaires i l’Especialitat Agrària de l’Institut La Garrotxa amb el suport del Centre Integral de FP de La Garrotxa, volem oferir una FORMACIÓ PERMANENT en el camp de l’apicultura, tot oferint un primer CURS d' INICIACIÓ que vol tenir continuïtat en els propers anys, amb cursos més avançats i tècnics. Aquest primer curs està constituït per 10 sessions de dues hores i mitja de durada, tot combinant la part pràctica i teòrica.
01 d’octubre 2013
UN POCO DE HISTORIA NATURAL
El
proceso evolutivo que nos lleva a las abejas de miel tiene un claro
paralelismo con el que desembocó en la aparición y difusión por la
Tierra de las plantas con flores. Hace unos 100 millones de años,
ciertas avispas, parecidas a los esfécidos actuales, comenzaron a
diferenciarse para aprovechar una nueva y creciente fuente de alimentos,
el néctar y el polen que ofrecían las plantas angiospermas. Estas
avispas adaptaron su aparato bucal para chupar el néctar de las flores,
su cuerpo se cubrió de pelos plumosos para recoger los granos de polen y
las patas posteriores se hicieron progresivamente más amplias para
poder llevarse cada vez más polen al nido. Este proceso se convirtió en
un caso especial de coevolución: las plantas producían más semillas con
la polinización de los insectos e intentaban atraerlos con la recompensa
de los alimentos ofrecidos por sus flores. Siguiendo el hilo evolutivo
de los grupos más gregarios, aparecieron las primeras abejas, que se
podrían incluir dentro del género actual Apis, ahora hace unos 35-40
millones de años.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
