L’apicultor cal que sigui conscient que quan visita
les abelles està pertorbant una comunitat molt ben estructurada i organitzada,
una presència que provoca un estrès a les abelles. De fet, un bon maneig
s’inicia sense tocar les arnes, tot valorant l’entorn immediat a la piquera, la
presència d’herbes massa altes que obstrueixen el vol de les abelles, l’entrada
abundant de pol·len, la presència de mascles, l’agressivitat, l’acumulació i la
morfologia dels cadàvers, la visualització dels residus o de serradures de
cera... paràmetres que ens poden donar una primera pista del vigor o estat
sanitari d’una arna.
Un cop obrim la caixa, un maneig curós respecta al màxim
la col·locació original dels diferents quadres que conformen l’arna, afavorint
una renovació periòdica (1/3 cada any) de la cera present en el cos de cria,
fet que garanteix la disminució dels reservoris d’espores i càrregues
microbianes, així com proporciona cel·les netes i de grandària suficient per
una posta de qualitat. El moviment inadequat dels quadres del cos de cria de
l’arna pot a més interferir en l’òptima eficiència assistencial que fan les
obreres mainaderes sobre els immadurs.
