Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris INVESTIGACIONS. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris INVESTIGACIONS. Mostrar tots els missatges

14 de març 2013

LES ABELLES MARQUEN LES FLORS PERILLOSES

 Simulación, durante el experimento, del ataque de un depredador atrapando a la abeja con unas pinzas. / Ana L. Llandres.

Los científicos ya sabían que algunas especies de abejas sociales, al detectar la presencia de un depredador cerca de su colmena, avisan al resto de sus hermanas, lo que provoca una respuesta de ataque al potencial depredador. Ahora, investigadores de la Universidad de Tours (Francia), en colaboración con la Estación Experimental de Zonas Áridas de Almería, han demostrado que también marcan con señales químicas las flores donde previamente han sido atacadas.

Investigadores de la Universidad de Tours (Francia) y la Estación Experimental de Zonas Áridas de Almería (EEZA-CSIC) han hecho un experimento para estudiar si las abejas son capaces de marcar con señales químicas evasivas las flores en las que han sido previamente atacadas.

Para ello, simularon un ataque de un depredador y observaron si estas avisaban a sus abejas hermanas del peligro de libar en esa planta.

“Hasta el momento, no estaba claro el papel que pueden jugar las feromonas evasivas de alarma –feromonas que provocan una respuesta de escape cuando los insectos visitan las flores– en las abejas sociales. Nuestro resultados indican que, a diferencia de las abejas solitarias, las abejas sociales usan este tipo de señales a nivel de flor para señalizar a sus hermanas del peligro de la presencia de un depredador cercano”, declara a SINC Ana L. Llandres, de la Universidad de Tours, investigadora principal del estudio que publica la revista Animal Behaviour.

Informa: Maria Micó - ArtAlPas

12 de març 2013

TECNOLOGIA PER CONSERVAR LA MEL

sierraflor.es

 

Aconsegueixen una tecnologia per conservar les propietats de la mel


El Centre de Recerca i Innovació de Catalunya desenvolupa el sistema Tophoney, que evita la cristal·lització de la mel, que en redueix la qualitat i n'elimina els enzims. 

El Centre de Recerca i Innovació de Catalunya (CRIC), situat a Cornellà de Llobregat, es troba a l'última fase de desenvolupament de la tecnologia Tophoney, que aconsegueix que la mel arribi al mercat sense cristal·lizar i es mantingui líquida durant almenys dotze mesos sense perdre tots els seus atributs naturals. En total, s'han invertit al voltant de 1,6 milions d'euros.

La tecnologia Tophoney es desenvolupa precisament per evitar la cristal·lització sense que perdin les seves propietats naturals. A més, tot i que la cristal·lització de la mel sigui un procés totalment natural, la majoria de consumidors considera incorrectament que s'ha fet malbé. En aquest sentit, el sistema suposa un gran avanç tecnològic per al sector apícola.

12 de febrer 2013

ESTUDIS DE RECERCA


El prestigiós institut de recerca INRA convoca un concurs d'estudi sobre la disminució de les abelles mel·líferes a partir de les múltiples causes que provoquen el desabellament. L'investigador participant ha de desenvolupar models per tal de conèixer millor i donar prioritat als factors de risc, així com models d'actuació dirigits als professionals del sector apícola. Això inclou: a) l'estudi de la dinàmica temporal dels factors etiològics causants de les pèrdues d'abelles mitjançant la integració genòmica, fisiològica, patològica i els paràmetres de comportament i ecotoxicològics i de les seves interaccions, b) el desenvolupament d'eines per a l'estudi epidemiològic present

Les troballes estadísitiques podran complementar en el futur els diferents treballs biològics realitzats pel propi institut de recerca que convoca el concurs.

Informa: Maria Micó - ArtAlPas

04 de gener 2013

CAPACITATS TÀCTILS DE L'ABELLA DE LA MEL

La línia d'investigació dirigida pel Dr Volker Dürr de la Universitat de Bielefeld, pretén comprendre els moviments de la llengua de les abelles i l'activitat tàctil de les seves antenes. Aquest procediment permet als investigadors analitzar com els canvis en el moviment antenal corresponen al reconeixement de patrons d'aprenentatge que fan les abelles de les diferents textures que troben a la natura.

A partir de la comprensió d'aquest fenomen hom es pregunta si seria possible capacitar les abelles en funció d'un aprenentatge a partir d'estimuls tàctils i recompenses alimentàries. Les abelles ens ofereixen un munt de comportaments socials encara desconeguts i la voluntat dels investigadors és desentrellar-los a fi de millorar-ne la supervivència que actualment es trobo en greu perill ecològic.

foto: flatrock.org.nz

15 de juny 2012

LES ABELLES, COM ELS HUMANS, TAMBÉ TENEN PERSONALITAT

La recerca d'emocions i noves aventures ja no és només un tret distintiu d'alguns vertebrats, doncs algunes de les abelles que integren el rusc també tindrien aquesta predisposició. Aquest estudi va ser realitzat per la Universitat de Illinois i l'Institut de Biologia Genòmica.

Durant l'estudi, es va valorar el doble comportament que tenen les abelles que surten fora del rusc, ja sigui en la seva activitat recol·lectora, ja sigui en la seva faceta més exploradora. En aquest context, la capacitat de cerca noves emocions era més important en les abelles exploradores que en la resta d'abelles de la família, doncs aquest comportament aventurer pot ser vital per a la supervivència del rusc.

Article originari de Science Daily

12 de juny 2012

LES ABELLES PODEN DETERMINAR LA HORA

Les abelles de mel tenen un rellotge biològic que les permet tenir coneixement de la noció del temps, fet que resulta de vital importància doncs les  flors produeixen nèctar a diferents hores del dia; per exemple les dents de lleó a les 9. Els humans també tenim un rellotge intern similar, tot i que deixem que els rellotges exteriors condicionin la nostra vida.  

L'experiència realitzada amb les abelles es va basar en proporcionar aigua i sucre a les abelles en un horari molt concret, a les 10:30 hores, i després d'unes exploracions atzaroses, les abelles van aprendre ràpidament i es presentaven de forma molt exacte al encontre alimentari.

09 de maig 2012

LES ABELLES MEL•LÍFERES S'ADAPTEN A ALGUNS PESTICIDES CONTRA ELS ÀCARS

Un nou estudi de la Universitat d'Illinois apunta que certs enzims que tenen als intestins poden desintoxicar-les dels agrotòxics contra els paràsits dels ruscs


Un nou estudi revela com els enzims en l'intestí de les abelles poden desintoxicar-les dels pesticides comunament utilitzats per matar els àcars en els ruscs. Aquest és el primer treball d'investigació que s'ha fet per esbrinar els mecanismes moleculars que permeten a un insecte pol·linitzador tolerar l'exposició a aquests compostos potencialment mortals. La investigació s'ha fet pública al Proceedings of the National Academy of Sciences.