09 de maig 2012

,

LES ABELLES MEL•LÍFERES S'ADAPTEN A ALGUNS PESTICIDES CONTRA ELS ÀCARS

Share

Un nou estudi de la Universitat d'Illinois apunta que certs enzims que tenen als intestins poden desintoxicar-les dels agrotòxics contra els paràsits dels ruscs


Un nou estudi revela com els enzims en l'intestí de les abelles poden desintoxicar-les dels pesticides comunament utilitzats per matar els àcars en els ruscs. Aquest és el primer treball d'investigació que s'ha fet per esbrinar els mecanismes moleculars que permeten a un insecte pol·linitzador tolerar l'exposició a aquests compostos potencialment mortals. La investigació s'ha fet pública al Proceedings of the National Academy of Sciences.




Estudis anteriors han demostrat que les arnes de les abelles estan contaminades amb una varietat de productes químics agrícoles, molts dels quals les abelles porten de tornada al rusc en forma de pol·len i nèctar contaminats, segons la prestigiosa professora d'Entomologia i cap del Departament de la Universitat d'Illinois, May Berenbaum, que ha liderat la nova recerca.

"Hi ha pesticides agrícoles a tot arreu", diu Berenbaum. "S'acumulen a la cera dels ruscs de les abelles, de manera que hi queden exposades. I pel fet que els seus hàbits alimentaris són molt amplis -a través d'una sorprenent diversitat d'espècies de plantes- tendeixen a exposar-se a molts tipus diferents d'hàbitats, que també poden tenir diferents tipus de residus químics".

A més, hi ha altres productes químics que s'apliquen directament a les arnes. Durant els últims 20 anys, els apicultors han utilitzat acaricides -productes químics dissenyats per matar els àcars, però no les abelles- en el rusc.

Mentre que l'evidència fins al moment no és compatible del tot amb la idea que l'exposició als pesticides sintètics en sigui una causa o contribueixi de manera significativa al desordre anomenat "col.lapse de les colònies" (CCD, en anglès) -la mort massiva d'abelles de mel assenyalada per primera vegada a finals de 2006-, "està clar que els pesticides no són realment gens bons per a qualsevol insecte", apunta Berenbaum, "així que vaig pensar que era hora que algú esbrinés alguna cosa sobre com funcionen les toxines en el procés polinitzador".

Els investigadors es van centrar en el citocrom P450, enzims que són ben coneguts pels agents de la desintoxicació "en la majoria dels organismes que respiren aire," assenyala Berenbaum. Altres estudis han mostrat que el citocrom P450 en les abelles té un paper fonamental en la tolerància de plaguicides piretroides, com el tau-fluvalinat, que s'utilitzen per matar els àcars dels eixams. No obstant això, cap estudi previ no havia identificat específicament els citocroms P450 en les abelles o d'altres insectes polinitzadors que contribueixen a la tolerància als piretroides.

En una sèrie d'experiments, l'equip va identificar tres citocroms P450 en l'intestí mitjà d'abelles que metabolitzen el tau-fluvalinat. Van descobrir que aquests enzims també desintoxiquen del cumafós, un plaguicida organofosforat estructuralment diferent, que també s'usa per matar els àcars en els ruscs d'abelles.

"Això suggereix que aquestes abelles citocroms P450 no són molt especialitzades", afirma Berenbaum. "Planteja la possibilitat que una dosi no tòxica de tau-fluvalinat pot arribar a ser tòxica si un enzim que es troba principalment enfocat en la desintoxicació és ocupat amb un producte químic diferent."

L'evidència també suggereix que les abelles estaven "pre-adaptades" per a desintoxicar plaguicides piretroides, segons Berenbaum. Els piretroides són similars en estructura als compostos naturals de defensa, anomenats piretrines, produïts per algunes plantes amb flors. Les abelles de mel han d'haver tingut una llarga història de contacte amb piretrines, que es troben fins i tot en algunes flors de la família de les margarides. Sembla que els mateixos enzims que van ajudar les abelles a desintoxicar les piretrines en la naturalesa també poden ajudar-les a tolerar aquesta exposició als pesticides relativament nova.

Les noves troballes haurien d'incrementar els esforços per desenvolupar mètodes de control dels àcars que siguin molt menys tòxics per a les abelles, indica Berenbaum.

En l'equip de l'estudi de la Universitat d'Illinois també hi van participar la biologia del desenvolupament i professora Maria Schuler i l'investigador postdoctoral Wenfu Mao.