El primer dia no s'hi volien ni acostar, però de mica en mica s'han
guanyat la confiança de les abelles. El primer sorprès ha estat
l'apicultor, Josep Maria Magro, que des del principi ha treballat al seu
costat per buidar la mel dels ruscs. “Les abelles tenen un instint
agressiu i has d'estar tranquil perquè es mouen per energies. Ha estat
un descobriment per mi la seva sensibilitat”, explica. En alguns dels
casos fins i tot l'experiència ha anat més enllà fent teràpia per les
fòbies que tenien als insectes. “El contacte amb la natura i la cura
dels animals és un estímul molt important”, explica Magro. A la
primavera van extreure uns 300 quilos de les 40 arnes que tenen
repartides al bosc i als camps de la finca de Can Parcala de Cabrera de
Mar. Aquest entorn privilegiat, als peus del castell de Burriac, està
envoltat d'hortes ecològiques i això els permet certificar aquesta mel,
així com la verdura que recullen amb certificat ecològic.
La finca
d'unes 5 hectàrees s'ha hagut de treballar, ja que feia anys que era
erma. Finalment, la Fundació Maresme va decidir engegar l'explotació
després de la cessió d'aquest espai per part de la Fundació Alsina
Arenes-Baum de Vernis, que destina el seu patrimoni a finalitats socials
i culturals. El propietari ha rehabilitat la masia i s'ha fet càrrec de
la maquinària per poder explotar la finca. Des del Centre Especial
d'Ocupació, la seva directora, Carme Martí, considera la cessió com un
regal, ja que dóna noves sortides laborals al col·lectiu. Els projectes
s'encaran amb molt d'entusiasme en un moment delicat en què l'entitat
patia les retallades d'ajuts i els encàrrecs que reben per part de molts
ajuntaments i empreses. El centre, amb seu a Mataró, dóna feina a 189
persones discapacitades ateses per una seixantena de professionals i
voluntaris, sobretot amb tasques de jardineria, neteja i manipulats. La
davallada de feina ha obligat a buscar noves feines.
Els qui ara
fan de pagesos havien treballat de jardiners i asseguren que s'han
adaptat sense problema a les tasques del camp. Un d'ells explica que ja
havia fet de pagès, però la resta no havien trepitjat mai la terra.
“Nosaltres estem molt bé aquí i no volem marxar a fer jardins”, li
recorden a la directora, conscients que les tasques van canviant segons
les necessitats. Només són quatre i s'espavilen a fer la feina i seguir
les directrius de l'apicultor que també els instrueix al camp. “Per
lligar les tomaqueres no avançàvem per fer els nusos i ho vam acabar
resolent amb un velcro”, explica. Més enllà de les dificultats amb les
tasques més mecàniques com clavar canyes n'hi ha d'altres que
requereixen més control, ja que tot l'equip té molta pressa a fer la
collita. “Els falta paciència i els he de frenar perquè esperin el punt
òptim de maduració”, confessa Magro.
La producció que també
comencen a elaborar fent conserves abasteix de moment el consum propi
dels centenars de famílies de l'entitat. Tot i així, voluntaris i els
mateixos recol·lectors tenen una parada al mercat d'Argentona on venen
el que han collit, que també arriba a les parades del mercat de Mataró.
“És interessant com s'impliquen en tot el procés, des de la sembra fins a
la venda”, expliquen els responsables.
