01 de gener 2015

PATRIMONI GENÈTIC

Share

Les característiques principals de l'abella negra són les seves bones produccions de mel, poca tendència al eixamenat, poca tendència al pillatge i poca deriva. Per contra, l'abella negra sol presentar un marcat caràcter agressiu, amb certa predisposició a patir l'atac de la papallona de la cera.

Els apicultors entossudits en la seva preservació i cura cal que cerquin assentaments apícoles poc contaminats genèticament, per culpa de la introducció massiva de races forànies. Seran doncs els apicultors més veterans i aïllats del dia a dia de les associacions, els que encara ens poden proporcionar eixams que mantinguin en el seu genotip aquestes virtuts, que converteixen aquesta abella en un patrimoni de la nostra terra.

És per això que caldria engegar un projecte global entre associacions, universitats i departament a fi de localitzar els pocs emplaçaments natius que poden encara existir en el Pirineu i fer-ne un cria controlada a fi de valorar-ne científicament la seva vàlua i permetre multiplicar-ne la seva existència amb una cria de reines poc invasiva. 

Un projecte solidari i generós que fugi del tarannà excessivament provincialista i i desconfiat de les associacions tradicionals, tot apostant per una línia d'acció valenta i decidida, on el bé propi és el bé mutu i sobretot el bé del nostre patrimoni genètic que dia rere dia estem perdent i que mai més es podrà recuperar. 

Avui, primer dia de l'any 2015, torna a ser un bon moment per als desitjos i bones intencions, doncs l'esperança és el darrer que hom ha de perdre.

Autor: Apicesteve.cat

Foto: Abellanegra.cat