13 de gener 2015

RELAXATS AMB LES ABELLES

Share

El primer dia no s'hi volien ni acostar, però de mica en mica s'han guanyat la confiança de les abelles. El primer sorprès ha estat l'apicultor, Josep Maria Magro, que des del principi ha treballat al seu costat per buidar la mel dels ruscs. “Les abelles tenen un instint agressiu i has d'estar tranquil perquè es mouen per energies. Ha estat un descobriment per mi la seva sensibilitat”, explica. En alguns dels casos fins i tot l'experiència ha anat més enllà fent teràpia per les fòbies que tenien als insectes. “El contacte amb la natura i la cura dels animals és un estímul molt important”, explica Magro. A la primavera van extreure uns 300 quilos de les 40 arnes que tenen repartides al bosc i als camps de la finca de Can Parcala de Cabrera de Mar. Aquest entorn privilegiat, als peus del castell de Burriac, està envoltat d'hortes ecològiques i això els permet certificar aquesta mel, així com la verdura que recullen amb certificat ecològic.

La finca d'unes 5 hectàrees s'ha hagut de treballar, ja que feia anys que era erma. Finalment, la Fundació Maresme va decidir engegar l'explotació després de la cessió d'aquest espai per part de la Fundació Alsina Arenes-Baum de Vernis, que destina el seu patrimoni a finalitats socials i culturals. El propietari ha rehabilitat la masia i s'ha fet càrrec de la maquinària per poder explotar la finca. Des del Centre Especial d'Ocupació, la seva directora, Carme Martí, considera la cessió com un regal, ja que dóna noves sortides laborals al col·lectiu. Els projectes s'encaran amb molt d'entusiasme en un moment delicat en què l'entitat patia les retallades d'ajuts i els encàrrecs que reben per part de molts ajuntaments i empreses. El centre, amb seu a Mataró, dóna feina a 189 persones discapacitades ateses per una seixantena de professionals i voluntaris, sobretot amb tasques de jardineria, neteja i manipulats. La davallada de feina ha obligat a buscar noves feines.

Els qui ara fan de pagesos havien treballat de jardiners i asseguren que s'han adaptat sense problema a les tasques del camp. Un d'ells explica que ja havia fet de pagès, però la resta no havien trepitjat mai la terra. “Nosaltres estem molt bé aquí i no volem marxar a fer jardins”, li recorden a la directora, conscients que les tasques van canviant segons les necessitats. Només són quatre i s'espavilen a fer la feina i seguir les directrius de l'apicultor que també els instrueix al camp. “Per lligar les tomaqueres no avançàvem per fer els nusos i ho vam acabar resolent amb un velcro”, explica. Més enllà de les dificultats amb les tasques més mecàniques com clavar canyes n'hi ha d'altres que requereixen més control, ja que tot l'equip té molta pressa a fer la collita. “Els falta paciència i els he de frenar perquè esperin el punt òptim de maduració”, confessa Magro.

La producció que també comencen a elaborar fent conserves abasteix de moment el consum propi dels centenars de famílies de l'entitat. Tot i així, voluntaris i els mateixos recol·lectors tenen una parada al mercat d'Argentona on venen el que han collit, que també arriba a les parades del mercat de Mataró. “És interessant com s'impliquen en tot el procés, des de la sembra fins a la venda”, expliquen els responsables.

Font i foto: elpuntavui.cat