 |
| wikipedia.org |
Les obreres són l’autèntic motor de la colònia,
amb un treball constant al llarg de tota la seva curta vida. Des del moment del
seu naixement, aquestes incansables treballadores desenvoluparan tot un seguit
de tasques, sense existir cap mena d’aprenentatge previ. Unes obreres que
neixen programades i que sota l’efecte dels diferents nivells hormonals mantindran sempre
l’eficiència i el sacrifici com a valors per damunt de la seva pròpia
supervivència. La colònia és massa important i la seva vida massa
insignificant, ja que la màxima prioritat és el desenvolupament dels ous i les
formes immadures, larves i nimfes, així com la salut i alimentació de l’única
femella fèrtil de la comunitat, la reina.
Al final de la metamorfosi, tres setmanes després
de la posta de l’ou, l’obrera necessita deslliurar-se de la presó que li
representa l’opercle que tapa la seva cel·la. En aquest moment rosega la
coberta de cera i aconsegueix per primer cop observar què passa en el cor del
niu de cria. L’obrera presenta un caminar insegur, de coloració més
blanquinosa, i es barreja enmig d’una munió d’altres abelles enfeinades.
Algunes germanes la toquen, d’altres es mostren indiferents, però de ben segur
aquest període de lentitud durarà unes poques hores.
La vida de les obreres es mou entre el mes i el mig any, depenent de
l’estacionalitat i l’estat sanitari. A l’època de màxima activitat, les abelles
pateixen un desgast molt gran, sobretot per l’atrafegada activitat exterior.
Autor: Esteve Miràngels - Apicesteve.cat
