 |
| Julio Rivas |
A Andorra, les meves arnes Warré hivernen amb tres alces, amb un tercer element superior que pot emmagatzemar fàcilment uns 10kg de mel. Aquest aliment és important per a elles, garantint en gran part la seva supervivència. Les dues alces inferiors es troben ocupades per la colònia, que s'anirà desplaçant cap amunt, a mesura que vagi esgotant les seves reserves.
Quan comença la primavera, l'element inferior es troba totalment buit, fet que ens possibilitarà la seva extracció així com la neteja del fons sanitari. Durant aquest principi primaveral, les abelles disposaran de dos alces per omplir, adequant el seu volum a la nova posta que iniciarà la reina.
Caldrà doncs estar a l'aguait i que tenir a punt un nou element per tal d'afavorir l'expansió que es produirà amb els nous aports de nèctar i abundant posta de la reina. Per evitar l'acumulació de nèctar en el niu de cria quan la colònia és molt forta, una bona estratègia és col·locar una alça buida a la part superior, a fi de que les abelles destinin aquest nou espai al magatzem de la mel, i deslliurin el cos inferior.
Quan l'alça està plena podem afegir un cinquè element, tot i que no crec que sigui la millor opció, doncs les abelles no els agrada transitar per alces plenes de mel operculada, així com la gran alçada de l'arna pot ser excessivament inestable. Al meu entendre, és molt més recomanable procedir a retirar tot el cos ple de mel i afegir un element buit. També és recomanable obrir les piqueres addicionals que tenen els diferents elements, doncs facilitem el treball recol·lector de les abelles.
L'arna Warré demana doncs, un seguiment acurat per part de l'apicultor, retirant i brescant els elements plens de mel i afegint constantment cossos buits, afavorint la tasca cerera i de trofalàxia de les abelles.
