Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BOTÀNICA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris BOTÀNICA. Mostrar tots els missatges

28 d’abril 2011

15 d’abril 2011

ELS SISTEMES DE POL·LINITZACIÓ

 
Les primeres gimnospermes van aparèixer a la Terra abans que ho feren els insectes, pràcticament no hi havia animals terrestres i només van poder confiar al vent el transport del pol·len. 

És cert que certs mamífers (rates penades, musaranyes, ratolins) actuen com a transportadors de pol·len d’algunes famílies concretes com ara proteàcies o mirtàcies. També és cert que els colibrís han establert relacions de pol·linització amb les plantes tropicals. Però aquests casos no deixen de ser excepcionals, els insectes són els pol·linitzadors més freqüents.

06 d’abril 2011

FUGINT DE L’ENDOGÀMIA

Més de tres-cents anys han passat des dels treballs de Camerarius i en aquest temps s’ha aprofundit en el coneixement dels sistemes reproductius de les plantes i s’ha pogut comprovar que són ben complexos.

És sabut que l’endogàmia produeix en poques generacions un empobriment de la diversitat genètica de la població, una acumulació de tares i l’homozigosi dels gens que limita la capacitat de reacció dels individus davant de canvis de l’ambient. Per això no és desitjable per a cap organisme i tots proven de fugir-ne desenvolupant mecanismes reproductius més o menys complexos. 

30 de març 2011

LA SEXUALITAT DE LES PLANTES


Les plantes no van tenir sexe ni sexualitat, almenys per als botànics, fins a finals del segle XVII. Curiosament l’home sabia des d’antic que les collites es milloraven si la manipulació adequada de les estructures reproductives masculines i femenines propiciava la seua trobada. 

Així, en l’Antic Egipte, es conreaven amb preferència palmeres datileres femelles –les que produïen els dàtils– que eren oportunament masclejades, una operació que consistia a tallar les inflorescències masculines i batre-les sobre les flors femenines. En la mateixa època, però a Grècia i Turquia, es realitzava un altre procés d’aproximació productiva de sexes, en aquest cas a la figuera, el caprificament, consistent a col·locar enfilalls de cabrafigues, figues silvestres amb flors masculines, entre les branques de les figueres domèstiques, portadores solament de flors femenines.


22 de març 2011

19 de febrer 2011

24 de gener 2011

22 de gener 2010

VALOR APÍCOLA D'UNA PLANTA




















L’interès apícola d’una planta depèn del benefici que n’obtenen les abelles, per tant, les plantes que representen un recurs apícola veritable són les que produeixen nèctar en grans quantitats, amb floracions perllongades i regulars en el temps.

El nèctar d’una bona planta mel•lífera ha de ser fàcilment accessible per l’abella, com per exemple les plantes amb flors tubulars.

No obstant, es fa difícil determinar d’una manera objectiva el règim de secreció de nèctar a les flors, fet que explicaria resultats divergents pel que fa al valor apícola de les espècies considerades mel•líferes, que pot variar d’una regió a una altra en funció del clima, l’altitud, el sòl, la sequera, el creixement vegetatiu de l’any anterior, etc.

A la primavera, per exemple, potencialment hi ha un nombre de plantes amb flor molt elevat que són susceptibles de ser visitades per les abelles, però aquestes no visiten amb la mateixa intensitat totes les flors.

Les abelles tenen sensors amb els que detecten la concentració de sucres que tenen les flors i això fa que les visitin amb més o menys freqüència.
Les abelles són capaces de detectar la concentració de sucres que contenen les flors, de tal manera que els nèctars molt diluïts no els recullen.

El valor nutritiu d’un nèctar o d’un pol•len pot ser variable d’una espècie a una altra, ja que la presència i/o concentració de vitamines, elements minerals, aminoàcids, etc. pot ser variable, tant qualitativament com quantitativament.


Cap d’ase (Lavandula stoechas) davant d’unes arnes o ruscs.

A les pàgines del MANUAL DE LES FLORS DE LES ABELLES es descriuen en fitxes les principals espècies productores de mel:
  • Abies alba
  • Arbutus unedo
  • Arctostaphyllos uva-ursi
  • Calluna vulgaris
  • Castanea sativa
  • Citrus
  • Diplotaxis erucoides
  • Dorycnium pentaphyllum
  • Erica arborea
  • Erica multiflora
  • Eucalyptus globulus
  • Helianthus annuus
  • Inula viscosa
  • Lavandula latifolia i Lavandula angustifolia
  • Lavandula stoechas
  • Medicago sativa
  • Onobrychis viciifolia
  • Prunus
  • Pyrus malus i Pyrus communis
  • Quercus humilis i Quercus faginea
  • Quercus ilex
  • Rhododendron ferrugineum
  • Robinia pseudoacacia
  • Rosmarinus officinalis
  • Rubus ulmifolius
  • Satureja montana
  • Thymus vulgaris
  • Tilia plathyphyllos
Autor: Jaume Cambra - Manual de les Flors de les Abelles (2008).
Subscriure's a: Missatges (Atom)