22 de març 2011

RAVENISSA – Diplotaxis erucoides


La fitxa botànica del mes de març parla de la Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides). Esperem que tota la informació aportada per la nostra col·laboradora sigui del vostre gust.


Nom científic: Diplotaxis erucoides (L.) DC.
Família: Crucíferes

Nom comú català: Ravenissa blanca
Nom comú castellà: Jaramago, Oruga silvestre


Època de floració:
Floreix durant tot l’any, tot i que en major freqüència a finals d’hivern i a la primavera, quan pot arribar a cobrir de blanc els camps de cultiu.

Característiques:
La família de les crucíferes (o brassicàcies) està integrada per uns 380 gèneres i més de 3.000 espècies de plantes herbàcies, pròpies de l’hemisferi nord.
Moltes de les espècies són cultivades com a farratges (naps, colza...) o per al consum humà (cols, bròquils, creixens...), mentre que d’altres són considerades males herbes (ravenissa, bossa de pastor, cap blanc, etc.). Algunes es planten amb fins ornamentals (Lunaria, Alyssum...).

La ravenissa blanca és una herba anual o bianual, d’uns 10 a 50 cm d’alçada. Segons la classificació de formes vitals que s’utilitza en botànica, és un Teròfit, és a dir, una planta que passa l’època desfavorable en forma de llavor, i germina quan les condicions són òptimes.

Presenta dos tipus de fulles. Les inferiors, o basals, són allargades i amb el marge ondulat. Es disposen en forma de roseta, del centre de la qual en surten les tiges.
Les fulles superiors, en canvi, són més petites, tenen el marge dentat i neixen directament de les tiges (no tenen pecíol).

Tant les fulles com les tiges estan recobertes d’uns petits pèls.

La ravenissa pot florir tot l’any, tot i que és a finals d’hivern i inicis de primavera quan aconsegueix el seu màxim esplendor.
Les flors, de 1 a 2 cm., són blanques i s’agrupen al final de les tiges, formant un raïm. Tenen quatre pètals independents, de color blanc, a vegades amb algunes venes violeta. Es disposen

en forma de creu, fet característic de la família de les crucíferes. Tenen 6 estams, 2 dels quals són més curts.

Els fruits són allargats i poden mesurar fins a 4 cm. Es tracta de síliqües, fruits capsulars i allargats, que s’obren en dues valves separades per a una membrana. A dins, les petites llavors s’ordenen en dues fileres.

La ravenissa blanca es considera una herba adventícia o mala herba, ja que creix en camps agrícoles i entra en competència amb les espècies cultivades.


Àrea de distribució:
Aquesta planta té una àmplia distribució per tot el territori, ocupant camps de conreu, marges, etc. Prefereix les contrades mediterrànies de secà i s’estén fins a una altitud màxima de 1.500 m.

Autora: Cristina Pera - Biòloga

Bibliografia:
BOLÒS, O. De; VIGO, J. -  Flora dels Països Catalans. Ed. Barcino: Fundació Jaume I (1984 – 2001)
CAMBRA, J.; PERA, C.; GIL, M.; MIRÀNGELS, E. – Manual de les Flors de les Abelles. (2008)