10 de juny 2014

COMUNICACIÓ ENTRE ABELLES

Share


larouchepac.com

El treball en equip requereix una comunicació per coordinar les accions d’explotació de les diferents superfícies florals. L’activitat recol·lectora implica  també una exploració del terreny que envolta el rusc, distància que normalment és de com a màxim d’uns dos a tres quilòmetres. Quan les abelles detecten una zona rica en aliment, s’estableixen tots uns mecanismes d’informació per tal que la resta d’obreres puguin accedir al mateix lloc. L’exploradora queda encerclada per les seves companyes, regurgitant part del nèctar recollit, i així amb les seves antenes en valorin la qualitat, iniciant una sèrie de danses per indicar-ne la seva localització. Aquest ball té formes diferents en funció de la distància, amb danses circulars que poden incloure diferents moviments.

Quan les reserves de nèctar estan molt properes, a menys de 100 metres, la dansa circular estimula les seves companyes a sortir del rusc i trobar la font del nèctar a partir del sentit de l’olfacte. Quan la recompensa està a més de 100 metres de distància, la dansa adopta una forma de vuit, resseguint el circuit una vegada i una altra, intensitat que és més gran com més proper es troba l’aliment.  Amb la dansa s’informa de la distància però també de l’orientació respecte del Sol. Si marquem aquests tres punts, Sol, Rusc i Font de l’aliment, i els unim amb unes rectes en aquest ordre, obtindrem un angle amb una determinada obertura. Quan l’abella dibuixa el vuit damunt les bresques verticals, la dansa descriu un angle respecte el sentit de la gravetat, obertura que coincideix amb la situació de l’aliment respecte del Sol i el Rusc.  Al llarg del dia el Sol es mou respecte del rusc, de manera que les danses també canvien per tal d’adaptar la informació a la nova situació. Quan la qualitat del nèctar és molt bona, les danses són sonores i l’abella oscil·la el seu abdomen amb més o menys intensitat.

Autor: Esteve Miràngels