LA MEL I LA MITOLOGIA

Share
bee-hexagon.net

Aliment primer, alhora menjar i beguda, a la imatge de la llet a la qual està freqüentment associada, la mel és en totes les tradicions i en primer lloc, símbol de riquesa i de dolçor. En els textos sagrats d'orient i d'occident, llet i mel corren en rierols sobre totes les terres promeses. Les tradicions Celtes celebren el hidromel com a beguda d'immortalitat. Com en la mitologia grega on és el beuratge dels Déus de l'Olimp. Símbol de coneixement i de saviesa , és l'aliment reservat als elegits, els iniciats, els éssers d'excepció, en aquest món com en l'altre. La tradició grega volia que Pitàgores només s'alimentés de mel. 

Tots els grans profetes es refereixen a la mel als llibres, la paraula mel, representa la dolçor, la justícia, la virtut i la bondat divina. L'Alcorà parla en termes sagrats de les abelles i de la mel:'' La mel és el primer benefici que Déu va donar a la terra.''Virgili diu la mel'' el do celeste de la rosada.''. La mel vindrà també a designar l'aquesta suma i l'estat de nirvana. Símbol de totes les dolçors, la mel del coneixement funda la felicitat de l'home.  

La perfecció de la mel la converteix en l'element principal en nombrosos rituals religiosos. Per als egipcis, prové de les llàgrimes del Déu Ra i forma part de totes les ofrenes religioses de l'Egipte faraònic. En l'Islam, segons el profeta, restitueix la vista, conserva la salut i ressuscita els morts. Entre els indis d'Amèrica, té un gran paper en les cerimònies i els rituals d'iniciació i de purificació. Dinar inspiradora, va atorgar el do de la poesia a Píndaro i el de la ciència a Pitàgores.

En el pensament psicoanalític modern, la mel simbolitza el "Jo superior", última conseqüència del treball interior sobre si mateix. Resultat d'una transformació de la pols efímer del pol·len en suculent menjar d'immortalitat, simbolitza la transformació iniciàtica, la conversió de l'ànima i la integració consumada de la persona.

Informa: Higini Trilles 

Font:  lunedemiel