16 de juny 2021
09 de juny 2021
MALA GESTIÓN DE LA AVISPA EXÒTICA
Bruselas expedienta a España por deficiencias en la gestión de la propagación de especies invasoras
05 de juny 2021
LOCALITZAR NIUS DE VESPA ASIÀTICA
Una investigadora gallega desenvolupa un mètode efectiu per localitzar nius de Vespa velutina
La investigadora Sandra Rojas desenvolupa un nou sistema que permet detectar de forma senzilla i ràpida els nius de Vespa velutina, un dels grans reptes per lluitar contra aquesta espècie invasora. Expliquem com funciona.
La lluita contra la invasió de la vespa asiàtica o Vespa velutina se centra en aquest moment en dues línies de recerca que es consideren més efectives i prometedores: la troballa d'una feromona que atregui específicament a les reines Vespa velutina i un sistema que permeti localitzar de forma ràpida, senzilla i barata els nius per procedir a la seva eliminació.
Precisament, en aquesta segona línia de treball està centrant els seus esforços la investigadora de la Universitat de Vigo, Sandra Rojas , i amb resultats molt prometedors, tal com va avançar fa poc a Arzúa en el Dia do Apicultor, una jornada organitzada per l'Associació Gallega de apicultura.
"Un dels mètodes més efectius per disminuir la població de Vespa velutina i els seus danys sobre l'apicultura i el medi ambient és acabar amb els nius, però aquests són poc visibles durant la primavera i estiu, quan estan actius, a causa de les fulles dels arbres ", explica la investigadora.
En aquest sentit, fins ara s'han emprat sistemes de detecció com el radi-tracking, però que resultava molt costós, o l'anomenat mètode xinès, consistent en atrapar un exemplar de Vespa velutina, lligar-li una cinta de colors i seguir-la, però resultava poc efectiu, ja que al voltant de l'50% no es dirigeixen a el niu després de ser alliberades i l'algunes d'elles són eliminades pels seus congèneres.
Referent a això, el protocol que desarrolo Sandra Rojas és el següent:
1) Esquer proteic i captura:
Les velutinas són atretes amb esquers de proteïna (carn de pollastre o peix sense pell) que porten a el niu per alimentar les cries. L'esquer es pot posar prop dels ruscs per saber detectar els nius de velutina que les estan atacant.
Per a la captura i evitar picades, sobretot si es té poca pràctica, a el principi es pot utilitzar anestèsia, tant mitjançant fred, emprant una nevera portàtil, com amb CO2. "El problema és que l'anestèsia les atordeix i afecta la seva capacitat de vol, de manera que es recomana no seguir-les just després i deixar-los un temps perquè es recuperin", explica la investigadora.
2) Marcatge i identificació:
En l'esquer capturem una de les velutinas li apliquem un codi de colors al dors (pintura per abelles reines, pintura d'ungles ... etc) que resulti visible.
Plantes en flor o un pot amb mel també poden servir per capturar un exemplar i marcar-lo.
3) Mesura de temps i direcció:
A continuació deixem anar l'exemplar de vespa velutina. Podem marcar diverses amb diferents colors.
Amb una brúixola anotem la direcció en què es desplaça. Les velutinas tracen rutes mitjançant feromones de proveïment de menjar a el niu. Unes "autopistes" que poden arribar fins als 5 quilòmetres de distància de el niu.
Els exemplars marcats tornaran a l'engreixador de carronya, de manera que anotarem el temps transcorregut entre la seva sortida i el seu retorn. D'aquesta manera, a el cap d'1 hora ja tindrem les adreces i els temps d'anada i tornada de diversos exemplars de Vespa velutina.
4) Traçat de rutes: 2 o 3 llocs
Per mesurar la distància a la qual s'ha desplaçat la vespa marcada hem de tenir en compte les següents dades:
-El temps mitjà d'estada de la Vespa velutina obrera en el niu, per dipositar el menjar que aporta, és de 45 segons.
-La velocitat de creuer mínima d'una Vespa velutina és de 1,8 metres per segon i la màxima és de 2,7 metres per segon.
En aquest sentit, per mesurar la distància a la qual s'ha desplaçat emprarem aquestes dues fórmules matemàtiques:
Distància a l'niu mínima des del menjadora: A el temps total li restem 45 segons. El resultat el dividim per 2 (viatge d'anada i tornada) i ho multipliquem per 1,8.
Distància a l'niu màxima des del menjadora: A el temps total li restem 45 segons. El resultat el dividim per 2 (viatge d'anada i tornada) i ho multipliquem per 2,7.
Amb 2 o 3 distàncies i direccions ens permet afinar i establir una àrea probable de localització de el niu.
5) Ubicació de l'àrea probable:
Amb l'ajuda de cartografia (per exemple fent servir programes per ordinador com Google Maps) podem determinar l'àrea probable marcant la ubicació de l'engreixador i les distàncies màxima i mínima a què es troba el niu.
"Si fem servir 2 engreixadors en diferents ubicacions podem reduir l'àrea probable d'ubicació de el niu a una àrea d'uns 6.000 metres quadrats i si fem servir 3 engreixadors es poden afinar a una àrea de 1.000 metres quadrats, el que ens dóna un alt èxit per localitzar el niu ", explica Sandra Rojas.
6) Cerca a l'àrea probable: Detecció o no d'el niu
SEGONA FASE:
Si no detectem visualment el niu, vam iniciar una segona fase per afinar la localització. Per a això seguiríem aquest protocol:
-Col·locar un esquer amb carbohidrats: Mel, líquid atraient casolà ... etc.
-Capturar un exemplar amb o sense anestèsia.
-Marcatge de l'exemplar amb una cinta de color i seguiment fins al niu. En aquest cas a l'ésser una zona molt més reduïda aquesta tasca de localització per seguiment actiu és més senzilla.
Aquest projecte de creació d'un protocol per a la detecció de nius de Vespa velutina va ser finançat per la Diputació de Pontevedra. Actualment Sandra Rojas, a l'igual que la majoria dels investigadors gallecs que treballen en aquesta espècie invasora, està a l'atur a causa de la manca d'un finançament públic que garanteixi la seva estabilitat laboral i una continuïtat en les investigacions.
14 de gener 2021
ELS NIUS DE VESPA
4. La Cristina Raga de Blanes pregunta: els nius de vespa asiàtica que es veuen ara en els arbres estan buits o cal fer alguna cosa? Els nius de vespa asiàtica (Vespa velutina) són anuals i quan arriba l’estació freda les obreres vespes de dins es moren. En aquest moment, el mal ja està fet, doncs anteriorment les reines fèrtils que ha generat el niu ja han estat fecundades i amagades o sota terra. Els nius són de paper (cel·lulosa) i es desintegraran amb la pluja i el vent. El problema serà quan arribi la primavera i les reines enterrades emergeixin i cadascuna generi un nou niu i una nova amenaça.
04 de gener 2021
LLUITA CONTRA LA VELUTINA
La lluita contra la Vespa velutina cal que combini sempre dos elements: per una banda els xarops i per l'altra els protectors de trescadors. Pel que fa als xarops, la barreja de suc de nabius i cervesa negra sembla ser la millor de totes. Per altra banda, els protectors buscaran donar espai de vol a les abelles, evitant així el col·lapse del trescador i la inactivitat de les recol·lectores.
11 de desembre 2020
DRONES LANZALLAMAS PARA DESTRUIR NIDOS DE AVISPAS GIGANTES ASIÁTICAS
Prueba piloto en China para exterminar a especies invasoras como la 'Vespa velutina”
Diversas especies de avispas de origen asiático de gran tamaño están invadiendo en los últimos años algunas zonas habitadas en Europa y América del Norte.
El caso más conocido y extendido en España es el de la avispa asiática gigante de nombre científico Vespa velutina, cuya característica más preocupante -sin contar con el tamaño y las doloras picadas- es su capacidad de atrapar al vuelo y devorar a las abejas meliferas. La Vanguardia ha seguido este tema de forma constante en los últimos años, ver por ejemplo: La avispa asiática que se come a las abejas conquista el norte de España
En algunas zonas de Estados Unidos, la especie de avispa invasora conocida recientemente es incluso mayor: la Vespa mandarinia. Los primeros casos de esta llegada al continente americano desde China o Japón (no se ha podido concretar el origen) se situaron en el estado de Washington.
El primer gran éxito en el seguimiento de esta avispa invasora en Estados Unidos se concretó el pasado mes de octubre con la destrucción de un nido cerca de la ciudad de Blaine (en el condado de Whatcom). Ver más detalles de la operación en La Vanguardia.
Expertos de diversos países trabajan en el desarrollo de nuevos sistemas para combatir este tipo de invasiones. En algunos casos la fórmula más natural seria facilitar que otras especies autóctonas (de cada territorio afectado) hicieran frente a los insectos invasores, como en España puede ser el ave rapaz conocido como abejero europeo (Pernis apivorus) o incluso el oso pardo (ver más detalles de este caso en La Vanguardia).
En China, la organización conservacionista Blue Sky Rescue está poniendo a prueba ahora un singular -y quizás arriesgado- método para combatir a las avispas gigantes.
Aunque la Vespa velutina es endémica y muy habitual en diversas zonas de China, en algunas regiones este insecto también causa molestias y problemas a los vecinos y apicultores.
En un intento de controlar la expansión de esta especie en las zonas próximas a la ciudad de Chongqing, Blue Sky Rescue en colaboración con entidades vecinales ha experimentado la eficacia de un dron creado para ser utilizado como lanzallamas, con un alcance de unos siete metros de distancia de la llama.
En una operación que según medios de comunicación de China se llevó a cabo el pasado 7 de diciembre, los operadores de este dron (valorado en casi 10.000 euros) consiguieron destruir 11 nidos de avispas velutinas sitados en árboles, a una altura inalcanzable con otros medios mecánicos o escaleras.
Sistema potecialmente peligroso
La intervención ha sido difundida en redes sociales como un éxito, aunque sin duda debe ser considerada exclusivamente como una prueba piloto (ver uno de los vídeos de esta operación en la plataforma Neswsflare). Como se puede apreciar en las imágenes, las llamas lanzadas con ese dron suponen un riesgo para los árboles afectados y, por extensión, el bosque en el que se encuentran estos árboles.
El desarrollo de dornes lanzallamas es conocido desde hace dos años, de la mano de diversas firmas comerciales, sin contar con la más que probable existencia de modelos de origen y finalidad militar.
La plataforma especializada en drones Task@Purpose difundió en verano de 2019 un vídeo documental en el que se presentaban diversos modelos de drones lanzallamas.
El modelo TF-19 Wasp de la compañía Throwflame, en concreto, se utilizaba según este reportaje en labores de control de la vegetación -lucha activa contra incendios-, destrucción de materiales localizados en zonas inaccesibles por otros medios y también para calcinar -literlamente- nidos de avispas.
09 de desembre 2020
EL ESTIÉRCOL, UNA ARMA SECRETA
Descubren el «arma secreta» de las abejas para luchar contra las avispas asesinas: el estiércol
Las abejas asiáticas marcan sus colmenas con pequeñas manchas en la entrada que repelen a uno de sus mayores depredadores
Un equipo de científicos de las universidades de Guelp (Canadá) y Georgia (EE. UU.) han descubierto el ingenioso plan de las abejas de Vietnam para librarse de las avispas asesinas que atacan a sus enjambres: «pintadas» de estiércol en sus colmenas. Los investigadores, que acaban de publicar sus conclusiones en la revista « PLOS ONE», afirman que esta estratagema sería la primera que documenta el uso de herramientas por parte de estos insectos.
El profesor de la Universidad de Georgia, Gard Otis, lleva estudiando a las abejas de Vietnam durante décadas. Es así como cayó en la cuenta de que había pequeños puntos oscuros en las entradas de sus colmenas. Cuando preguntó a los apicultores de la zona, le dijeron que se trataba de estiércol de búfalo que las propias abejas asiáticas depositaban allí, e intuían que se trataba de una defensa contra los avispones gigantesasiáticos (Vespa soror, parientes de las Vespa mandarinia, la especie invasora conocida como «avispa asesina» ya presente en muchos lugares del mundo, incluidos Estados Unidos y España), quienes atacan en grupo a sus enjambres para hacerse con su control y alimentar a sus crías con las larvas de sus víctimas.
«La recolección de estiércol por parte de las abejas es un comportamiento del que nunca antes se había informado y que, hasta la fecha, nadie ha estudiado», explica Otis, quien señala que la V. mandarinia es «el avispón más grande que amenaza a las abejas» y uno de sus depredadores más voraces, además de especie invasora que pone en peligro el equilibrio de las colmenas autóctonas, los ecosistemas locales e incluso la seguridad humana.
Al igual que las V. mandirinia, las V. soror tienen un corpulento cuerpo de casi 5 centímetros de largo y cuentan con un potente veneno que disuelve los tejidos. Ambas especies son las únicas avispas que realizan ataques organizados a las colmenas, asaltando los nidos, matando a las abejas y llevándose con ellas las larvas y pupas para alimentar a sus propias crías. Los investigadores creen que las abejas asiáticas, como llevan más tiempo conviviendo con estas especies de avispones gigantes, han desarrollado este mecanismo de defensa.
Con el objetivo de entender bien el sistema, los investigadores llevaron a cabo un experimento: recolectaron estiércol de búfalos, vacas, cerdos y pollos, colocándolos después en montículos cerca de las colmenas. El equipo marcó algunas abejas para poder identificarlas, e instalaron cámaras en las entradas de los nidos. Así es como pudieron observar que unas 150 abejas habían visitado los montículos de heces (particularmente los de cerdos y pollos, que eran los que más olor desprendían), cogían parte de la sustancia con la boca, la moldeaban y luego la pegaban en la entrada. Los investigadores dieron un paso más allá para entender este mecanismo y marcaron algunos puntos de las colmenas con feromonas que las avispas utilizan para señalar sus nidos objetivos. Justamente allí es donde las abejas pegaron los excrementos.
En cuanto a los resultados de este ingenioso «truco», los investigadores observaron que las avispas pasaron menos de la mitad de tiempo merodeando las entradas marcadas por más estiercol que en las que tenían unos pocos puntos, y apenas mordieron los nidos para llegar a las larvas. También vieron que era menos probable que lanzaran ataques masivos a las colmenas más manchadas.
Los investigadores no están seguros de qué es exactamente lo que disuade a las avispas, aunque sospechan que los insectos son repelidos por el olor, si bien el estiércol puede, además, enmascarar los aromas emitidos por las abejas.
En cuanto a que esta práctica sea una prueba del uso de herramientas por parte de las abejas -un largo debate que incluye al resto de insectos-, los autores mantienen que estas claramente usan los excrementos como material para alterar la colmena con un propósito, moldeando además piezas con la boca, por lo que se cumple el requisito de sostener o manipular una herramienta.
Abejas canadienses sin plan
Los apicultores en Vietnam normalmente controlan a las avispas haciendo guardia y ahuyentándolas con palos, evitando así que se intensifiquen los ataques. «Si se lo permites, un grupo de avispones se reunirá, atacará a la colonia y tomará el control. Los apicultores los controlan todos los días moviéndose entre sus colmenas y golpeando a las avispas», afirma Otis. Entre ambos consiguen aplacar la «furia» de esta especie, que puede ocasionar grandes estragos en la naturaleza.
Sin embargo, al estudiar las colonias canadienses (en donde se han detectado enjambres de V. mandirinia, igual que en EE. UU. o en España), los investigadores se dieron cuenta de que estas no contaban con mecanismos similares, por lo que los apicultores quedan a expensas de la destrucción directa de los enjambres de las avispas asesinas o esperar a que el clima u otros factores acabe con la propagación de esta especie invasora. «No han tenido la oportunidad de desarrollar defensas», señala Otis.
28 de maig 2020
LÀMINES DIVULGATIVES SOBRE LA VESPA ASIÀTICA
http://www.ddgi.cat
24 de març 2020
LOS APICULTORES DE CASTILLA Y LEÓN TENDRÁN UN NUEVO PARA LA PROTECCIÓN DE COLMENAS BARATO Y SENCILLO
13 de març 2020
EL HONGO DE LA PROCESIONARIA DEVORA LA VELUTINA Y NO AFECTA A OTROS INSECTOS
Estos dos jóvenes estudiantes, que presentaron su proyecto en Galiciencia en la Tecnópole, han descubierto un parásito nocivo para la avispa asiática y desarrollaron una trampa para aplicarlo
07 de març 2020
DOS ESTUDIANTES DE PONTEVEDRA HALLAN UNA FÓRMULA REVOLUCIONARIA PARA COMBATIR A LA AVISPA ASIÁTICA
25 de febrer 2020
PRIMERS NIUS TRACTATS AMB ÈXIT, SENSE BIOCIDES
30 de setembre 2019
PRIMER ALIAT CONTRA LA VESPA ASIÀTICA
"Ja existien indicis i força sospites que l'aligot vesper podia depredar els nius de la vespa asiàtica, però ara, gràcies a les tècniques genètiques, ho hem pogut demostrar".
"És un rapinyaire ben adaptat a depredar sobre els nius de vespes, amb les plomes imbricades com les escates d'un peix per evitar les picades, el bec amb la forma perfecta per extreure amb velocitat les larves dels vespers, i amb una habilitat extrema per localitzar tant els nius de vespes construïts sota terra com els de superfície".