20 de gener 2014

ELS PESTICIDES QUE DELMEN LES ABELLES PODEN FER MAL A L´HOME

hngn.com

El que mata les abelles no engreixa els humans. Dos pesticides d´ús comú, acusats de ser coresponsables de la despoblació dels ruscos experimentada en les últimes dècades, poden afectar també el cervell de mamífers en formació (dins la panxa de la mare o bé acabats de néixer). Així ho afirma una recent opinió emesa per l´Autoritat Europea de la Seguretat Alimentària (EFSA) que ha demanat restringir encara més l´ús d´aquestes substàncies.
 
Que la mort d´abelles es deu en part a certs pesticides és una cosa sobre la qual el consens científic és cada vegada més sòlid. De fet, la Comissió Europea ja ha suspès temporalment l´ús de tres pesticides d´ús molt comú pertanyents a la família dels neonicotinoides, derivats de la nicotina. LA CONSTATACIÓ  Fins fa poc es pensava que l´efecte en els humans era indirecte: a més de produir la mel, les abelles són pol·linitzadors essencials per a l´agricultura, per la qual cosa el fet que disminueixin afecta l´economia i l´alimentació. 

No obstant, el 2012 un estudi, publicat per investigadors japonesos a la revista Plos One, va detectar que l´exposició a dos neonicotinoides (acetamiprid i imidacloprid) afectava negativament el desenvolupament del cervell en fetus i cries de rata. Per primera vegada, es veia que aquests pesticides atacaven el sistema nerviós no només d´insectes, sinó també de mamífers. Els efectes incloïen menor gruix de certes parts del cer Un estudi confirma problemes al cervell de les rates exposades als neonicotinoides L´autoritat europea d´alimentació demana restringir-ne l´ús per protegir els nadons vell, reduïda sensibilitat acústica, menor mobilitat i més massa corporal. En conjunt, es veien minvades les capacitats d´aprenentatge i memòria, «tal com passa amb la nicotina», afirma l´EFSA. «En els insectes, els neonicotinoides s´uneixen als receptors neuronals de la nicotina. Això es produeix menys en els mamífers, i per això es considerava que no hi havia riscos en humans», explica Mireia Gascón, investigadora doctoral del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL) de Barcelona, no implicada en l´estudi de l´EFSA. El mecanisme seria una exagerada excitació i pèrdua de sensibilitat d´aquests receptors per interacció amb l´acetamiprid i l´imidacloprid.

Encara que no hi ha estudis amb humans, no falten motius de preocupació. «Els insecticides estan pensats per afectar el sistema nerviós dels insectes; per tant, no és gens estrany que també puguin afectar els humans, encara que siguin espècies diferents», opina Gascón. «El sistema nerviós funciona amb els mateixos principis en tot el regne animal, així que tots els insecticides orgànics que bloquegen el sistema nerviós dels insectes poden en principi afectar la resta d´animals», diu Ryszard Laskowski, investigador de la Jagiellonian University de Polònia i col·laborador de l´EFSA (encara que no en aquest estudi).
 
Després de l´article del 2012, sumat a altres evidències disperses, la Comissió Europea va demanar aquest any la seva opinió a l´EFSA. L´Autoritat hi ha respost sol·licitant que es redueixin notablement diversos «nivells d´orientació» és a dir, magnituds com la dosi diària acceptable o la dosi aguda de referència? per sota d´un llindar que 33 Una de les protestes a Brussel·les, a l´abril, que van aconseguir finalment el veto temporal dels neonicotinoides.
 
REUTERS / FRANÇOIS LENOIR SOL·LICITUD CIENTÍFICA A LA COMISSIÓ EUROPEA asseguri que no sorgiran efectes adversos.
 
Això pot ser fins a 100 vegades inferior a la magnitud mínima considerada perjudicial, per així reduir el risc al mínim, explica el portaveu de l´EFSA, James Ramsay. Així mateix, l´Autoritat ha demanat que es modifiquin els criteris per autoritzar nous pesticides, incloent-hi mètodes més moderns per detectar la neurotoxicitat en les fases de desenvolupament. «Les evidències recollides tenen limitacions, i es necessita més recerca per aconseguir dades més robustes», comenta Ramsay. Ara la pilota és a la teulada de la Comissió Europea, que és qui valorarà si accepta la proposta feta per l´EFSA.  

Informa: Higini Trilles