BIODIVERSITAT FLORAL

recursostic.educacion.es

Els tipus de clima i substrat geològic determinen que les plantes amb afinitats ecològiques similars visquin juntes i tendeixin a formar combinacions d’espècies estables. Així, un tipus d’ambient caracteritzat per unes condicions ecològiques semblants fa que s’hi estableixin grups característics d’espècies vegetals que conviuen i s’estructuren en l’espai: són les comunitats vegetals.
 

Les comunitats vegetals s’imbriquen a la natura com les peces d’un trencaclosques, conformant el que coneixem amb el nom de vegetació. La vegetació constitueix l’element principal dels nostres paisatges i dels ecosistemes terrestres i alhora és un dels elements més sensibles en front de qualsevol impacte o pertorbació externa.

A Catalunya podem distingir tres àrees fitogeogràfiques, que presenten una vegetació diferenciada:

• L’alta muntanya comprèn els estatges nival, alpí i subalpí, entre els 1.600 i 3.200 m d’altitud, caracteritzat per tenir un clima fred i un període vegetatiu de les plantes curt, restringit als mesos d’estiu.

• L’estatge montà (muntanya mitjana), estès en indrets entre els 700 i 1.600 m d’altitud, es caracteritza pels freds a l’hivern, precipitacions que poden arribar a ser elevades a l’estiu i un predomini dels arbres caducifolis.
• La regió mediterrània correspon a la major part de tota la terra baixa de Catalunya, aproximadament per sota dels 800-900 m d’altitud, caracteritzada per hiverns suaus i dos períodes plujosos, situats a la primavera i a la tardor, amb plantes sempre verdes, de fulles sovint linears i/o coriàcies (esclerofil·les), perfectament adaptades a sobreviure el període sec de l’estiu.
 

Aquesta diversitat d’ambients i climes fa que la flora i la vegetació de Catalunya siguin extraordinàriament riques. No totes les comunitats vegetals però, tenen el mateix interès des del punt de vista mel·lífer. Per tant, a continuació només es fa esment d’aquelles comunitats vegetals que presenten un cert interès per les colònies d’abelles i conseqüentment pel seu potencial apícola.

Font: Manual de les Flors de les Abelles