24 de febrer 2012

QUÈ ÉS L'AL·LÈRGIA?

Share
Introducció a les reaccions al•lèrgiques per abelles.

Autor: Lluís Marquès. Al•lergòleg. Lleida. Comitè d’Al•lèrgia a Himenòpters. Societat Catalana d’Al•lèrgia i Immunologia Clínica (www.scaic.cat)  

El sistema immunològic és l’òrgan del cos encarregat de de defensar-nos d’agressors externs com virus, bacteris, toxines i també de desordres interns com el càncer.

A la resposta del sistema immunològic en diem resposta immune i te dues característiques: és específica i te memòria. Vol dir que és una resposta de l’organisme (a través d’immunoglobulines o de cèl•lules tipus limfòcits) dirigida contra una cosa concreta i es repetirà cada cop que el cos tingui contacte amb ella.



Quan la resposta immune es desvia de la seva tasca original poden aparèixer malalties i símptomes, com és el cas de l’al•lèrgia. Diem que una persona te al•lèrgia quan el seu sistema immune respon de manera desmesurada contra una substància en principi innòcua, que en les persones no al•lèrgiques no provoca cap resposta. A aquestes substàncies que provoquen reaccions al•lèrgiques en diem al•lèrgens.

La resposta al•lèrgica més freqüent és la provocada per immunoglobulina de tipus E (IgE). Aquesta IgE la fabrica el cos una de les vegades que te contacte amb un determinat al•lergen. D’aquest procés en diem sensibilització i no dóna cap símptoma. No sabem del tot perquè es comença a fabricar aquesta immunoglobulina a partir d’un determinat moment, però sabem que la sensibilització està influenciada per factors genètics, infeccions, exposició a tòxics i pel tipus d’exposició.

El tipus d’exposició vol dir, per exemple, que és més fàcil sensibilitzar-se a alguna cosa quan el contacte amb l’al•lergen és habitual, te lloc de forma intermitent (en contra de continuada) i a uns intervals determinats de temps (ni massa curts –hores, dies- ni massa llargs –anys).

Un cop el sistema immune ha fabricat IgE contra un al•lergen (ja està sensibilitzat), si el cos te novament contacte amb ell, aquesta IgE el reconeixerà i pot desencadenar (no sempre ho fa!) una reacció que en direm al•lèrgica, i aquesta sí que donarà símptomes.

Aquests símptomes poden variar en quantitat i intensitat, però habitualment en les  reaccions al•lèrgiques per picades ens trobem amb erupció a la pell, picor, inflors, ofec, mareig o pèrdua de coneixement.

Les malalties al•lèrgiques més comunes són la dermatitis de contacte (èczema a la pell) i el grup denominat atòpiques (rinoconjuntivitis, èczema atòpic, asma i al•lèrgia a aliments). Aquest grup d’atòpia te un component hereditari que no es dona en les al•lèrgies per picada d’abelles.  Les persones amb al•lèrgia a les picades no són atòpiques ni tenen major predisposició a patir altres al•lèrgies. Ara bé, un asmàtic que es torni al•lèrgic a la picada d’abella acostuma a patir reaccions més greus que una persona no asmàtica. Això es deu en part a que la reacció al•lèrgica a la picada pot desencadenar una crisis d’asma.


Fins a un 15% de la població presenta proves d’al•lèrgia positives al verí d’himenòpters (abelles o vespes), sense que aquestes persones hagin patit cap reacció al ser picades. Aquesta sensibilització es major en persones que són picades sovint i pot desaparèixer espontàniament fins en el 50% de casos en un període de 2 a 3 anys. 

A Espanya s’han fet estudis per conèixer la freqüència de reaccions a picades. Les conclusions són similars a les d’altres països del nostre entorn. Un 3-17% de persones han patit reaccions locals gegants (inflor >10 cm) i les reaccions anafilàctiques o sistèmiques es presenten en un 0,4-0,8% de nens i 0,8-4% d’adults.

A Espanya, segons dades de la Sociedad Española de Alergología e Inmunología Clínica, unes 800.000 persones son al•lèrgiques als himenòpters. La tassa de mortalitat s’estima en un 0,4 per milió d’habitants, el què vol dir que entre 15 i 20 persones podrien morir cada any per aquesta causa.

Un estudi fet a Catalunya detectà que cada any es diagnostiquen un mínim de 100 casos nous amb reaccions al•lèrgiques per picades d’abelles o vespes.

Per tant és més freqüent estar sensibilitzat al verí que patir reaccions amb picades. Hi ha, doncs, un grup de persones amb proves d’al•lèrgia positives però sense símptomes amb picades. D’això en diem sensibilització subclínica i reflexa que no és el mateix estar sensibilitzat (tenir proves positives) que ser al•lèrgic (tenir símptomes).

En el cas dels apicultors es pot trobar al•lèrgia a l’abella d’un 14 a un 42% de casos: això són xifres molt més elevades que en població general. Aquesta freqüència va lligada al nombre de picades que pateix l’apicultor.

En un estudi francès cap dels apicultors que patien >200 picades/any tenien reaccions sistèmiques, davant del 45% dels que tenien de 0 a 26 picades/any. És a dir que el sistema immune deixa de fer al•lèrgia quan hi ha una exposició “molt elevada” al verí d’abella. A canvi, els que tenen una exposició “elevada” (en contra de “molt elevada”) pateixen molt més sovint reaccions al•lèrgiques. 
Cal tenir present que aquestes dades provenen d’estudis epidemiològics i treuen conclusions a partir d’observacions tractades estadísticament. Per tant no serveixen per saber què passarà en una cas concret.

L’al•lèrgia pot aparèixer en qualsevol moment però la majoria d’apicultors la pateixen els dos primers anys d’apicultura i acostuma a manifestar-se amb les primeres picades de primavera (després d’uns mesos sense picades). Un estudi alemany demostrà que el 48% d’apicultors van desenvolupar reacció després d’haver acumulat >50 picades i que el 15% la van patir quan ja portaven >10 anys com apicultors.

També s’ha demostrat en diversos estudis que pateixen més reaccions al•lèrgiques els familiars dels apicultors que els propis apicultors, el que té a veure amb el  nombre de picades/any: en tenen menys que l’apicultor, però moltes més que la població general. Els apicultors han de ser conscients d’aquest punt: no es tracta només de comptar amb un mateix, sinó conèixer el risc al que podem sotmetre la família.

Properament parlarem de tipus de reaccions al•lèrgiques a la picada d’abella: l’anafilaxi.

Més informació a www.alergiaabejasyavispas.com
Febrer de 2012