Frelons asiatiques : pièges efficaces - 2ème partie

Més

Frelons asiatiques : pièges efficaces - 1ère partie

Més

CONTROL ALTERNATIU DE LA VARROA:

La Varroa és un àcar que produeix la malaltia denominada varroasi. Aquest àcar és un paràsit extern de les abelles, que es reprodueix sobre els seus estadis larvals i pupals. Pot destruir els eixams. Actualment aquest paràsit es troba a tot el món i és una de les amenaces majors per la continuitat de les explotacions apícoles. Davant de la problemàtica que suposa la varroa pels apicultors, creiem interessant i necessari aprofundir des d’un enfoc ecològic en les pràctiques de maneig que ens ajuden a controlar el paràsit, com seleccionar genèticament abelles que tenen tolerància o comportaments que ajuden a disminuir la població de varroa i també en els tractaments que podem utilitzar, i en quin moment, quan la quantitat de varroa fa perillar la continuitat de l’eixam.

PROGRAMA 09:00h-Presentació de la jornada. 09:15h-Tractaments orgànics per controlar la varroa. A càrrec de Jose Maria Flores Serrano. Professor de veterinària de La universitat de Córdoba. 11:00h- Pausa cafè. 11:30h-Mesures de maneig i selecció d'abelles tolerants al paràsit. A càrrec de Jose Maria Flores Serrano. 13:50h- Cloenda de la jornada LLOC DE REALITZACIÓ Casal del Poble c/ Raval,2-4 08278 Talamanca

 

ORGANITZACIÓ

Centre de capacitació Agrària de Manresa - DAR

COL·LABORA

Ajuntament de Talamanca (El Bages)

Més

EL RUSC DIGITAL D'APOIDEA

 

Al Diario de Sevilla podeu trobar una notícia sobre el rusc digital que ha desenvolupat l'empresa Apoidea per mesurar la contaminació del medi, aplicant una tecnologia que podria ser igualment útil en altres àmbits

 de l'apicultura: http://www.diariodesevilla.es/article/economia/737885/apoidea/tecnologia/y/apicultura/para/vigilar/medio/ambiente.html

Autor: Roger Ros.

Més

CURS D'APICULTURA A LLEIDA

L’apicultura és un sector productiu del món rural que, a més a més de l’obtenció de mel, contribueix a augmentar el rendiment de determinats conreus i, amb l’activitat pol·linitzadora de les abelles, té un paper fonamental en el manteniment de la biodiversitat agroforestal i l’equilibri ecològic. Aquest curs està dirigit a persones interessades en l’apicultura des d’àmbits diversos: estudiants (enginyeria tècnica agrícola o forestal, enginyeria agronòmica o de forest, biologia, ciència i salut animal, veterinària, medi ambient...), a aficionats o professionals, i al públic en general. El curs proposarà la possibilitat d’introduir-se en aquest sector, així com la de reciclar els coneixements que tenen els apicultors ja experimentats; a més a més, donarà la possibilitat de conèixer-se i de connectar el sector apícola de les comarques de Lleida amb el d’altres contrades i amb la Universitat.

Coordinació Astrid Ballesta Remy (Departament d’Hortofructicultura, Botànica i Jardineria de la UdL)

Equip docent Astrid Ballesta Remy (UdL), Josep Maria Bonet Ros (apicultor), Sandra Garcés Pastor (Universitat de Barcelona), Esteve Miràngels Feixas (ApiCesteve) i Josep Noguer Viader (apicultor i criador de reines)

Hores lectives 20

Espai Universitat de Lleida. Campus de Cappont

Preu 40 €

Places 30

Informa: Astrid Ballesta

Més

ENTREVISTA A STEFAN BOGDANOV

En aquest número la revista Eixam entrevista en exclusiva el científic búlgar Stefan Bogdanov, una de les màximes autoritats mundials en apicultura, sobretot en temes de qualitat de productes apícoles. La seva declaració: "l'apicultura ecològica és la solució global, tant per als petits com per als grans apicultors" ens dóna encara més força en les nostres reivindicacions.

Pots llegir l'entrevista a:
http://www.abelles.cat/files/eixam19_entrevista_bogdanov.pdf

Més

JAUME SAÑÉ I PONS

Apicultors ecològics? I que no ho és l’apicultura, una pràctica ecològica? Això és el primer que em va passar pel cap quan vaig sentir a parlar per primera vegada del tema. Pensava, és clar, en aquells ruscs antics en què per treure la mel calia destruir la bresca… Ara sembla tot molt més fácil i menys estressant per les abelles… però no, ben mirat no és així, està clar. I la veritat és que ja era hora que algú s’adonés que una abella també és un ésser viu, que es pot trobar bé o malament, que pot viure de gust o treballar amb estrés, que pot tenir qualitat de vida o vida de poca qualitat… ben bé com nosaltres, al cap i la fí, que sóm uns altres éssers vius, tant diferents i tant semblants, a l’hora, a les abelles i als altres animals. Celebro, doncs, que la iniciativa de l’apicultura ecològica vagi endavant. Us dóno el meu suport i us ofereixo la meva col•laboració fins allà on pugui arribar. En bé de les abelles i de nosaltres mateixos; amb iniciatives com aquesta tots en sortim beneficiats.

Gràcies, companys

Autor: Jaume Sañé i Pons - Naturalista.

Qui és Jaume Sañé?

Nascut l'onze de setembre de 1961 a Taradell, Osona, Jaume Sañé i Pons es va interessar per l'entorn natural des de molt petit. El 1980 va ingressar a la Facultat de Biologia, on va començar a estudiar la carrera, però aviat es va decantar per la divulgació, primer de tot en diaris locals i comarcals, i més endavant en mitjans nacionals.

Com a fotògraf de natura compta amb un arxiu d'unes 40.000 fotografies de fauna, flora i medi ambient, sobretot de Catalunya, però també dels 45 països del món que ha visitat, moltes d'elles publicades en llibres i enciclopèdies especialitzades.

És autor dels llibres "Bestiari de Catalunya", "El llibre dels bolets", "Espais naturals de Catalunya", "Osona salvatge" i "Guia d'estiu dels espais naturals", i de centenars d'articles a diversos mitjans de comunicació. Treballa en el món de la televisió a nivell nacional des de l'any 1984, sempre en temes de divulgació de natura.

El 1998 va començar a col·laborar a TV3 en el programa "El medi ambient", on ha treballat en més de dos-cents reportatges emesos fins al moment, i on col·labora encara actualment.

Més

MANUAL DEL MANEIG DE LES ABELLES

A vegades ni un mateix s’imagina com començar a fer una cosa nova a la vida, o tenir pròpiament una afecció. Això és el que em va passar a mi fa uns trenta anys. Un bon dia, tot buscant bolets durant l’octubre en el massís de les Gavarres, entre el pic de Santa Pellaia i la Bisbal d’Empordà, de sobte vaig trobar-me amb un eixam d’abelles; estava ficat en un marge, entre una soca de pi i unes pedres. El primer pensament que em va passar pel cap va ser: ”si agafés aquest eixam i el fiqués en un rusc, potser podria fer mel per mi”. Però, és clar, com ho faria? Vaig començar a pensar la manera de treure’l d’aquell cau. Parlant amb un parell de companys d’on jo treballava, aquests de seguida es varen oferir d’ajudants. La cosa no va ser gens fàcil. Inexperts i mal equipats – només dúiem el fumador – recordo que vàrem rebre un munt de picades. La primera nit ni tant sols vàrem aconseguir treure-les del cau, i tot plegat va propiciar que els companys m’abandonessin la segona vegada que ho vàrem intentar. Al final, però, jo vaig ser més tossut que les abelles, i vaig aconseguir posar-les al rusc. No havia tingut cap mena d’experiència prèvia però allò, més aviat vaig tenir sort.

L’any següent jo ja era el que es pot anomenar com un aficionat a les abelles, i vaig recollir un parell d’eixams més. Al tercer any vaig arribar a la mitja dotzena. A les persones interessades en l’apicultura, que comencin de nou i obrin aquest manual, tindran la sort que no vaig tenir jo al començament. Malgrat això, vaig progressar amb l’ajuda de bona informació passada per apicultors. Entrar en el món de les abelles no és pas entrar en un món de “flors i violes”, tot i estar totalment relacionat amb les plantes i les flors. No vull dir amb això que no ho pugui practicar o fer qualsevol persona, al contrari, però és important aclarir que l’apicultura té un ventall molt ampli de possibilitats. Per gaudir-la del tot, l’apicultura s’ha de treballar fins al final, és qüestió de temps, de paciència i de no defallir mai.

Particularment, l’apicultura em va agafar com si fos una droga, i per això, al cap de trenta anys, encara hi estic “enganxat”. Amb les abelles he passat moments bons i dolents; moments dolços, no tant per les picades, tot i que diuen que són beneficioses pel dolor de reuma. També puc afirmar que les abelles m’han ajudat a viure i a superar moments difícils de la vida. L’apicultura m’ha servit per conèixer molta gent, apicultors i no apicultors, així com molts indrets diferents que potser no hauria visitat sense aquest ofici. Moltes coses no haurien estat possibles.

Voldria donar les gràcies també, i ja per acabar, al meu cunyat Ramón Mayà, que va donar-me el primer impuls per entrar en el món de les abelles, així com als apicultors Josep Casadellà i Joan Oltra. Sense l’ajuda d’ells al principi, potser no hauria pogut avançar. Gràcies sobretot a la meva dona i fills; per l’ajuda, per l’esforç i per la comprensió.

A tots els qui comencin de nou en aquest ofici, sobretot: que treballin amb molt d’amor i molta empenta, només així és possible treure’n profit de l’apicultura.

Jaume Roura

Més

COMUNICACIÓ QUÍMICA ENTRE L’ABELLA I LA VARROA

Us presentem un treball de Norberto Milani (de la Universitat d’Udine, Itàlia) publicat a la Sixth European Bee Conference: Bees without frontiers, que va tenir lloc al Regne Unit durant l’any 2002 (referència completa al final) i la nostra interpretació personal. Recull informació força interessant sobre els compostos químics que influeixen en la comunicació entre l’abella i l’àcar Varroa destructor. Pensem que és una informació que pot ser d’interès (i esperem que ho sigui) per als amants de l’apicultura, ja que ens permet entendre més aquesta malaltia i treure algunes idees de com hi respon l’abella, i qui sap si algun dia poden oferir millors tractaments contra aquesta.

Introducció:

Com sabeu, Varroa destructor és un àcar ectoparàsit de l’abella de la mel (Apis mellifera) amb una gran importància econòmica.

Viu en estat forètic obligat sobre l’abella adulta (es desplaça agafat a l’abella adulta), absorbint la seva hemolimfa i disminuint la seva massa corporal. No obstant, es reprodueixen sobre els seus estadis larval i pupal. Les femelles fundadores entren a les cel·les on hi ha larves d’obreres i abegots unes 15 hores abans que la cel·la sigui operculada. Quan la cel·la és operculada, la femella pon ous, dels que naixeran primer 1 femella, després 1 mascle i posteriorment més femelles, sumant un total de 3–7 àcars. Quan les cries femelles arriben a la fase adulta, són fecundades. La pupa d’abella pot morir, o bé pot néixer amb malformacions, com a les ales.

Tant l’hoste com el paràsit tenen una biologia molt complexa, ja que la varroa s’ha hagut d’adaptar a la complexitat del cicle biològic del seu hoste. Hi ha, doncs, una relació molt complexa entre els dos organismes, amb influència de senyals químics, tèrmics, mecànics, lumínics... Comprendre aquestes interaccions podria ajudar a desenvolupar noves i millors tècniques de control de l’àcar.

Els estímuls químics podrien tenir un paper en: entrada en quiescència a l’hivern, decisió entre romandre forètic o envair cel·les larvals, inici de l’oogènesi i oviposició, organització espacial en les cel·les larvals, aparellament, canvi d’hoste durant la fase forètica... A continuació detallarem aquests punts.

Entrada de les varroes fundadores a les cel·les de cria:

La varroa fundadora entra a la cel·la de cria per reproduir-se. Ho ha de fer abans que la cel·la sigui operculada; però si entra massa aviat, corre el risc de ser detectada i retirada per les abelles, ja que les abelles poden identificar les varroes gràcies a substàncies produïdes per les larves infectades (en A. mellifera) o bé a substàncies alienes que s’hi adhereixen (en l’abella asiàtica Apis cerana).

És important, doncs, detectar el moment adequat per entrar a la cel·la: entre 20 a 30 h abans de l’operculació si és una cel·la d‘obrera, i de 40 a 60 h abans si és d’abegot. La mida de la larva és un dels factors que influeix en aquesta decisió, ja que hi ha d’haver com a màxim 7,5 mm de distància entre la larva i les vores de la cel·la.

A més, en les larves d’abegot es van trobar tres compostos que atreuen a la varroa: palmitat de metil, linoleat de metil i palmitat d’etil. El més actiu dels tres és el palmitat de metil, encara que a quantitats molt superiors a les que es troben en condicions naturals. A més, es comprova que la quantitat d’aquests esters augmenta abans de l’operculació, i posteriorment s’ha reconegut que el palmitat de metil és una feromona que indueix l’operculació de les cel·les de cria (seria un bon indicador del moment adequat d’infestació). També s’observa que les larves d’abegot produeixen majors quantitats de palmitat de metil que les obreres, i sabem que la varroa té preferència per infectar les larves d’abegots (també pot ser per la major durada de l’estadi pupal). Altres experiments no han trobat activitat per a aquests compostos.

L’àcid palmític (possible precursor del palmitat de metil) també atrau la varroa. Ara bé, els resultats es posen en dubte ja que tots aquests 4 compostos es troben abundantment per tot el rusc, i no només en les larves, de manera que podria ser un efecte inespecífic (tal com es va fer l’estudi, la varroa detectaria un rusc, no unes larves).

Els hidrocarburs de la cutícula de larves en estadi larvari L5 (abans de l’operculació) també són atractius per a la varroa, tot i que sembla que és una atracció força inespecífica.

També sembla que els semioquímics produïts per la larva no són els únics que guien la varroa. L’àcar és atret per compostos actius que es troben en l’aliment de la larva que hi ha al fons de la cel·la. La gelea reial, en canvi, és repel·lent. Això té sentit, ja que a les abelles obreres i als abegots només se’ls subministra gelea reial durant els 3 primers dies de vida, molt abans de l’operculació. A més, s’observa que quan Varroa entra a la cel·la, s’amaga en l’aliment de la larva fins que la cel·la és operculada i la larva comença la fase pupal, que és quan la varroa començarà a pondre ous.

Reproducció de la varroa:

Després de l’operculació, la varroa es comença a alimentar de la larva. I quan la larva comença a fer el capoll, també comença a defecar. Defeca sempre al mateix lloc, ja que és en l’acumulació fecal on pondrà els ous.

L’oogènesi també comença al cap d’unes hores després de l’operculació de la cel·la, i 70 hores després de l’operculació pondrà el primer ou. L’estímul prové de compostos de les larves. Es va comprovar que alguns compostos de la larva augmenten la taxa reproductiva de la varroa. En canvi, compostos de la pupa no tenen activitat (és durant la fase larvària que ens interessa que comenci la oogènesi, i no tan tard).

També s’observa que la varroa és incapaç de reproduir-se en larves que s’han traslladat en cel·les que no hagin contingut mai abans una larva. Afegint-hi menjar de larva, sí que es poden reproduir. Això reforça la idea que hi ha algun compost en el menjar larval important per al cicle de la varroa, tot i que no ha estat identificat.

Un semioquímic que sí que s’ha identificat és el (Z)-8-heptadecè, que redueix la taxa de reproducció de la varroa. És un al·leloquímic produït per larves i pupes infestades o bé danyades. El seu principal efecte és que redueix la taxa reproductora de la varroa en cel·les infestades per moltes varroes. L’avantatge d’això podria ser evitar la sobreexplotació de la larva, ja que masses varroes atacant una larva li poden causar la mort prematura, i amb ella, moririen les varroes.

Sortida de la cel·la, infestació d’abelles adultes i disseminació de la varroasi:

Quan les filles varroes fecundades surten de la cel·la, intenten pujar a alguna abella adulta per tornar-se forètiques fins que s’hagin de reproduir. Així es disseminen per la colònia. L’atracció que exerceixen les abelles sobre les varroes es deu a senyals tèrmics (calor del cos de l’abella) però també químics. Les substàncies volàtils (olors) de l’abella atreuen la varroa, però no s’han identificat.

A més, les femelles varroes tenen una preferència molt clara per les abelles nodrisses, més susceptibles d’acostar-se a la cria i que ofereixen més oportunitats d’entrar a una nova cel·la de cria. També hi ha varroes que es situen a sobre d’abelles recol·lectores, amb major risc de perdre’s fora de la colònia, però que permeten atacar noves colònies gràcies als fenòmens de deriva i de pillatge de les abelles.

Com sabeu, la distribució de tasques entre les abelles es basa en l’edat de les abelles; de manera que les abelles més joves són nodrisses, mentre que les més velles són les abelles recol·lectores. Els tipus d’hidrocarburs de la cutícula són diferents en abelles segons l’edat. Una altra possible explicació és l’efecte repel·lent de la secreció de la glàndula de Nasonov (feromona de Nasonov), que es troba sobretot en les recol·lectores.

Encara més, les varroes, si es donen unes circumstàncies de pillatge, salten a les abelles de l’altra colònia. A més, saben distingir les abelles que han estat picades i moriran per efecte del verí. Les abelles picades atreuen menys la varroa. El fibló té efectes repel·lents. Els diferents components de la feromona d’alarma (estructures molt diverses) de l’abella en general són repel·lents.

Quiescència en el període hivernal:

Condicions tèrmiques i senyals químiques podrien ser els causants dels canvis fisiològics en la varroa (menor pes i menor contingut d’aigua), que es prepara per entrar en estat de quiescència durant el període hivernal, en què la posta d’ous per part de l’abella reina s’atura. Condicions més favorables tornaran a despertar l’activitat de la varroa. Si s’identifiquessin aquests senyals químics, es podrien dissenyar noves tècniques de control.

Consideracions:

Aquest camp és molt complex a nivell experimental, ja que hi ha una gran quantitat de compostos químics i d’estímuls externs que hi poden interferir, i normalment s’utilitzen concentracions més elevades que les naturals i en condicions d’aïllament, pel que els resultats s’han de prendre amb molta precaució.

Autor: Roger Ros.

Referència completa de l’article:

Milani, N. 2002. Chemical communication in the honeybee-Varroa relationship. Bees without frontiers: Sixth European Bee Conference, Cardiff, UK, 1-5 July 2002.

Més

HISTÒRIA D'UNA HISTÒRIA

Hola a tots,

Jo no tinc gaire temps per anar redactant, però m'he decidit a explicar-vos com vaig començar en el món de l'apicultura i com he arribat fins aquí.
Penso que si alguna persona vol iniciar-se en aquesta fantàstica experiència li pot servir la meva aventura.
Sóc amant del camp i de la naturalesa, així em van criar els meus pares, muntanya amunt i muntanya avall.
Per no trencar el fil, jo vaig seguir fent el mateix. Un cert dia, prop de Talamanca vaig trobar en una pedrera una desena d'arnes.

Literalment, em vaig cagar. El primer que vaig fer va ser sortir corrents, els peus em tocaven el cul.
El següent cap de setmana que vaig tenir lliure, vaig decidir que havia de tornar a aquell indret, per experimentar amb les caixes. Val a dir, que me'n moria de ganes i que abans havia preguntat a la gent del poble, què havia de fer i què no per manegar-les. No portava cap tipus de protecció, però vaig seguir el consell de trastejar les caixes per darrera i no interferir en el pas de les abelles.
No totes les caixes eren plenes, no recordo la quantitat exacta, però algunes arnes eren buides.

A pocs metres, entre romanís, tenien abeuradors, tots secs, ni una gota d'aigua. Vaig fer mitja volta. A l'arribar al poble vaig comprar unes garrafes d'aigua i les hi vaig portar. En poca estona tornava a l'apiari. Dins dels abeuradors hi tenien pedres, jo no sabia el perquè i la meva ignorància em va fer treure-les, pensant que havien estat alguns mal xinats fent de les seves.

A l'obrir una de les caixes em va sortir un dragó comú, em va fotre un ensurt que el cor em bategava a mil per hora. Quins collons el bitxo aquell !!

Passats uns dies, al baixar a ciutat, vaig passar per la llibreria per informar-me sobre possibles llibres-documents que parlessin de l'apicultura i naturalment poder comprar-lo. D'aquesta manera va caure el meu primer llibre d'apicultura:
"LAS ABEJAS - Cría rentable
de Gianni Ravazzi
Editorial de Vecchi

Moltes de les coses que explica el llibre, em sonaven a xinès, suposo com a tots els que no han tingut la sort de tenir un tutor al costat i poder practicar. Doncs ja em veieu a l'apiari, amb el llibre a la mà i repassant tot allò que tenia subratllat amb llapis i obrint les caixes per poder entendre millor tot aquest món.
En pocs dies em vaig comprar un equip de mig cos, el fumador, uns guants, una espàtula, un ganivet desoperculador i una pinta.

Amb tot aquest equip ja em veia com un professional de les abelles. Vaig començar a endinsar-me en aquest món tan i tan meravellós. JO SEMPRE DIC QUE ÉS COM UNA DROGA, QUI LA PROVA DIFÍCILMENT SE'N DESPRÈN.

En el mateix pac de compra varem comprar un dipòsit de 100 litres i un extractor manual. Quina flipada !!!!!

Tot aquest material el varem comprar a Manresa, a la carretera de Vic. Aquell noi va quedar ben distret. Li vaig fer ensenyar tot el que tenia a la botiga i vaig aprendre més aquella tarda que amb tot el que portava llegit fins al moment.

Ja només ens faltava tenir les nostres pròpies abelles i vam contactar amb un apicultor de Moià i aquest ens va vendre 10 caixes del model Layens.

Aquell viatge va ser una aventura.Vam sortir a primera hora del matí amb el nostre Land Rover Santana de 30 anys.
En arribar a Moià i contactar amb l'apicultor, ens va caure el món a sobre. Recordo que era una casa molt gran dins del nucli urbà. A l'obrir les portes del magatzem no sabiem on trepitjar, de tan enganxós com estava aquell terra. Hi havia abelles per tot arreu. En carregar les caixes al cotxe, van començar a sortir abelles per un foradet que tenia alguna de les arnes i la meva companya va sortir disparada de dins del vehicle tot cridant. Quin tip de riure que em vaig fer, igual que ara mateix en recordar-ho. Recordo l'home matant les abelles amb aquells dits que semblaven mànecs d'eines. Per sort, vam agafar els monos i què us penseu que vam fer ??, doncs vam fer el viatge de tornada amb els monos posats. QUINA FILA.
Doncs ja veieu, amb les caixes alienes i amb les meves, ja tenia una quantitat suficient per un principiant. Als pocs mesos vaig esbrinar que les caixes que fins ara havia estat cuidant, eren d'un veí de Navarcles que havia mort i per això havia trobat l'apiari en aquell estat. Al cap de poc temps, la vídua es va vendre les caixes, juntament amb un centenar d'arnes més. SNIFFFF

Autor: Ferran Argilés.

Més

PROPOSTES DE LOGOS DELS APICULTORS ECOLÒGICS

Hola companys,

en aquest article podràs veure les propostes de logo que ens han arribat a redacció del bloc. Qualsevol persona pot participar en aquest concurs, aportant al col·lectiu les seves habilitats de disseny i dibuix. Moltes gràcies a tots per la vostra participació i esperem els vostres comentaris, votacions i propostes...

DUES PROPOSTES A CÀRREC DE BENET BADIA:

 

PROPOSTA A CÀRREC D'ALBERT HURTADO:

PROPOSTA A CÀRREC DE ROSA PINADELLA:

Més

1a. TROBADA D'APICULTORS ECOLÒGICS

Benvolguts companys,

Primer de tot agrair-vos la vostra participació en la primera trobada d’apicultors ecològics del dia 30 de gener de 2010 a Talamanca, amb més de 100 interessats i més de 80 assistents.

La jornada va iniciar-se amb una benvinguda i les presentacions del ponents. A continuació l’il.lustrissim Senyor Josep Tarin alcalde de Talamanca va animar-nos a ser valents i constants en la posada en marxa del nostre projecte ecològic.

Les ponències van donar el tret de sortida amb l’exposició que va fer en Jaume Cambra sobre la situació de l’apicultura ecològica a Catalunya, Espanya i la resta d’Europa. Tot seguit en Manel Simón, gran coneixedor del tema, ens va explicar la legislació que tot apicultor ecològic ha de complir segons la normativa europea de l'apicultura ecològica.

Pels vols de les 11 va arribar la merescuda pausa i el moment oportú pels primers intercanvis d’opinió sobre el desenvolupament de la jornada. La tertúlia va ser ben acompanyada per cafetons calents i unes coques amb sucre.

La reanudació de les ponències van anar a càrrec d’en Ferran Argilés i en Ramon Borràs, que donaren una pinzellada pràctica a la trobada, doncs són dos apicultors que recentment han presentat tota la documentació al CCPAE per acreditar-se com a apicultors ecològics certificats.

Finalment, el veterinari d’abelles Esteve Miràngels va concloure el torn de les ponències amb dues petites xerrades sobre el tema sanitari i sobre les possibilitats de divulgació de la nova associació. La taula rodona que a continuació va moderar en Jaume Cambra, va possibilitar que qualsevol dels assistents pogués fer preguntes i expressar lliurament les seves opinions.

Sens dubte la conclusió més valorada i acceptada, partint del ressó dels múltiples comentaris, va ser que la gran majoria dels participants van demanar la programació d’una nova trobada d’apicultors i l’inici d’uns treballs fundacionals del que ha de ser la nova associació d’apicultors ecològics.

El fi de festa fou el dinar de germanor a Cal Ros, on la presència de 55 apicultors va deixar el llistó molt alt a futures trobades.

MOLTES GRÀCIES A TOTS

Més

ESTUDI EPIDEMIOLÒGIC

En el Centro vamos a poner en marcha un proyecto para la vigilancia epidemiológica de los principales patógenos de las abejas. El objetivo es ver la evolución de la prevalencia de los mismos, y establecer un sistema que nos permita detectar la posible entranda de nuevos patógenos en nuestro país...Necesitaremos vuestra colaboración para conseguir muestras de abejas, cría, polen y miel de Cataluña.....alrededor de 20 muestras repartidas entre todas las provincias. ¿Os gustaría participar?

Autor: Mariano Higes - Centro Apícola Marchamalo.

Més

VALOR APÍCOLA D'UNA PLANTA

L’interès apícola d’una planta depèn del benefici que n’obtenen les abelles, per tant, les plantes que representen un recurs apícola veritable són les que produeixen nèctar en grans quantitats, amb floracions perllongades i regulars en el temps.

El nèctar d’una bona planta mel•lífera ha de ser fàcilment accessible per l’abella, com per exemple les plantes amb flors tubulars.

No obstant, es fa difícil determinar d’una manera objectiva el règim de secreció de nèctar a les flors, fet que explicaria resultats divergents pel que fa al valor apícola de les espècies considerades mel•líferes, que pot variar d’una regió a una altra en funció del clima, l’altitud, el sòl, la sequera, el creixement vegetatiu de l’any anterior, etc.

A la primavera, per exemple, potencialment hi ha un nombre de plantes amb flor molt elevat que són susceptibles de ser visitades per les abelles, però aquestes no visiten amb la mateixa intensitat totes les flors.

Les abelles tenen sensors amb els que detecten la concentració de sucres que tenen les flors i això fa que les visitin amb més o menys freqüència.

Les abelles són capaces de detectar la concentració de sucres que contenen les flors, de tal manera que els nèctars molt diluïts no els recullen.

El valor nutritiu d’un nèctar o d’un pol•len pot ser variable d’una espècie a una altra, ja que la presència i/o concentració de vitamines, elements minerals, aminoàcids, etc. pot ser variable, tant qualitativament com quantitativament.

Cap d’ase (Lavandula stoechas) davant d’unes arnes o ruscs.

A les pàgines del MANUAL DE LES FLORS DE LES ABELLES es descriuen en fitxes les principals espècies productores de mel:

• Abies alba
• Arbutus unedo
• Arctostaphyllos uva-ursi
• Calluna vulgaris
• Castanea sativa
• Citrus
• Diplotaxis erucoides
• Dorycnium pentaphyllum
• Erica arborea
• Erica multiflora
• Eucalyptus globulus
• Helianthus annuus
• Inula viscosa
• Lavandula latifolia i Lavandula angustifolia
• Lavandula stoechas
• Medicago sativa
• Onobrychis viciifolia
• Prunus
• Pyrus malus i Pyrus communis
• Quercus humilis i Quercus faginea
• Quercus ilex
• Rhododendron ferrugineum
• Robinia pseudoacacia
• Rosmarinus officinalis
• Rubus ulmifolius
• Satureja montana
• Thymus vulgaris
• Tilia plathyphyllos

Autor: Jaume Cambra - Manual de les Flors de les Abelles (2008).

Més

HOLA API-BLOGGERS

Primer de tot felicitar públicament a l'Esteve Miràngels per haver tingut la iniciativa de crear aquest blogg. Només dir-vos a tots/es que vingueu a Talamanca el dia 30 de gener, que ens mou la il.lusió per l'apicultura ecològica a Catalunya, cadascú posant el seu granet de sorra.

Salut

Autor: Jaume Cambra

Més