Els animals que ens
poden picar a Catalunya són bàsicament els artròpodes, bestioles
invertebrades formades per un esquelet extern, amb el cos segmentat i les
extremitats articulades. N’hi ha dues classes: els aràcnids i miriàpodes
(artròpodes de més de 6 potes), i els insectes, que són la
classe predominant dels artròpodes: uns invertebrats amb sis potes i dos
parells d’ales membranoses, a excepció de les mosques que en tenen
un únic parell i les formigues, que no en tenen.
Comencem amb els
insectes, i en una pròxima entrega us parlarem dels aràcnids.
Dípters: mosquits, tàvecs i
mosques
Els que tenen un sol
parell d’ales són els anomenats dípters, fet que els distingeix
d’altres insectes alats. En aquesta classe s’hi inclouen els mosquits,
els tàvecs i les mosques.
Els mosquits
Mosquit significa
mosca petita. No totes les espècies de mosquits piquen. Els que ho
fan, especialment, són el mosquit comú (Culex pipiens)
i el mosquit tigre (Aedes albopictus). Piquen els
mosquits femella perquè necessiten la sang (proteïna) per produir ous, i poden
picar diverses vegades. En canvi, els mascles no piquen, tenen una
funció purament sexual i viuen molt poc, entre dos i tres dies. Les
principals malalties que podrien transmetre els mosquits són el dengue, la
zika, el chikungunya i la febre groga, habituals en els països tropicals. En
canvi, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no hi ha proves que la
Covid-19 o la sida es pugui transmetre per mitjà de mosquits.
El mosquit comú és
una espècie nocturna que s’orienta bé en la foscor i localitza les seves víctimes gràcies a
la respiració i la suor. Són els que entren a la nostra habitació i ens
desperten a la nit pel soroll que fan.
El mosquit tigre és
un nouvingut a Catalunya. És d’hàbits diürns. A la península ibèrica es va detectar per primera vegada l’any 2004,
a Sant Cugat. Es distribueix per tota la costa mediterrània i cap a l’interior,
i s’ha establert en regions de França i Itàlia. Els efectes de la seva
picada són una mica més dolorosos que la del mosquit comú.
A causa de la
globalització i el canvi climàtic les espècies de mosquits ampliaran la seva
àrea de distribució i es preveu una possible arribada de noves espècies
com el mosquit de Corea, el mosquit de la febre groga i el del Japó.
Els tàvecs i les mosques
Les mossegades dels
tàvecs i les mosques produeixen protuberàncies doloroses amb sensació de
formigueig que poden convertir-se en butllofes.
Els tàvecs
freqüenten a les zones muntanyoses i humides, particularment on hi hagi animals grossos com equins i vaques, i
durant les hores de màxima insolació a l’estiu es mostren molt actius. Les
persones afectades senten un dolor intens, que és degut a les robustes peces
bucals, i la saliva injectada provoca una inflamació intensa i pruriginosa
al voltant de la picada. Les espècies de tàvecs del nostre país s’agrupen en 3
gèneres: els Tabanus, els Chrysops, i els Haematopota.
La mosca negra és
un insecte diürn les picades del qual són força doloroses i poden sagnar lleugerament. A Catalunya
no són gaire freqüents, però de vegades apareixen massivament, en especial a
l’aire lliure, en zones agrícoles i ramaderes. Les espècies més comunes
són Simulium intermedium i Simulium ornatum.
Hemípters: la temuda xinxa
Un altre grup
d’insectes que ens piquen són els que tenen una part de les ales
anteriors dura i una altra de membranosa. L’ordre dels hemípters inclou les
xinxes. Aquests són xucladors nocturns de sang, l’espècie més
habitual és la xina domèstica (Cimex lectularius). De
dia s’amaga entre els llençols, plecs de roba i esquerdes de fusta. Si
s’esclafen, emeten un líquid pudent. La picada té una petita marca dura de
color blanc, i produeix una picor suau que pot durar unes hores. Es recomana no
rascar-se, l’ajuda d’un antihistamínic la reduirà.
Sifonàpters: l’odiada puça
Els que s’alimenten de
sang dels seus hostes, ectoparàsits de mamífers i aus són els anomenats sifonàpters,
que inclouen les puces, i curiosament no tenen ales sinó que
salten. La femella quan s’alimenta de la sang és quan diposita els ous sobre
l’hoste (mamífers i aus). Ocasionalment piquen els humans i és habitual
que ho facin a l’alçada dels turmells i cames. Les picades causen un punt
hemorràgic envoltat de taques vermelles urticants causades per la inoculació de
la saliva de la puça.
Himenòpters: mandíbules poderoses
Els que
posseeixen un aparell bucal mastegador, amb unes mandíbules
poderoses, són els himenòpters, i en formen part les formigues,
les abelles, les vespes i els borinots. Aquestes picades solen
provocar un intens dolor acompanyat d’inflamació i coïssor que pot
arribar a durar unes hores. La picada és una taca vermella amb un punt blanc al
centre.
L’abella de la mel
(Apis mellifera)
És clau per a
l’apicultura arreu del món. Les abelles tenen un fibló dentat en forma
d’arpó. Quan l’abella pica part de l’aparell digestiu es desprèn i per
això posteriorment l’abella es mor. Per això només pica en cas de
necessitat extrema, com ara la defensa del rusc. Diuen que l’abella és dels
animals més antics, va aparèixer abans que els humans. Si pica a un
altre insecte no es mor, de manera que els humans són els principals enemics de
l’abella. En cas de picada, es recomana retirar el fibló sense pressionar.
El problema és quan es produeixen picades múltiples per l’abatiment d’algun
rusc, on elles tenen tendència a picar qualsevol animal en moviment. En el cas
que es produeixin reaccions anafilàctiques, cal acudir immediatament a un
servei d’urgències.
Les vespes
Prefereixen marxar
abans que atacar els humans, però ataquen per defensar el seu niu fins el
final. Hi ha diverses espècies de vespes, la vespa comú (Vespula
vulgaris), la vespa europea (Vespa crabro), la
vespa punyal (Megascolia maculata), entre d’altres. I la
recent arribada vespa asiàtica (Vespa velutina), que té una
coloració més fosca respecte de les altres. Les vespes no piquen sinó
que mosseguen, i ho poden fer diverses vegades. També piquen quan
deixen anar el fibló però, a diferència de les abelles, no es desprèn.
Els abellots o
borinots
Del gènere Bombus,
l’espècie més habitual és Bombus terrestris. Les colònies de borinots
s’agrupen en menys individus que les de les abelles, i poden volar
a temperatures més baixes. Són molt bons pol·linitzadors de tot tipus
de plantes i fan mel però no tanta quantitat com les abelles. També tenen un
fibló per picar però no l’utilitzen tant.
Les formigues
Hi ha una gran
varietat d’espècies de formigues. Les més habituals al nostre país són la formiga
segadora (Messor sp.), la formiga roja (Formica
sp.), el cuallevat o formiga dels arbres (Crematogaster
scutellaris), i les petites formigues de les cases, espècies com Lasius
niger i Iridomyrmex humilis. Les formigues ataquen
i es defensen per mitjà de mossegades. Algunes espècies també piquen i injecten
o polvoritzen substàncies com l’àcid fòrmic.
Lepidòpters: la fastigosa eruga
El grup de les
papallones diürnes i nocturnes són els lepidòpters. L’erugua de la
papallona més perillosa per la seva picada és la processionària del pi (Thaumetopoea
pityocampa) en el seu estat larvari. Les erugues tenen coloracions
vermelloses amb un gran nombre de pèls urticants als laterals del seu cos.
Els pèls produeixen al·lèrgies i irritacions a la pell i poden, fins i tot,
provocar la mort per intoxicació en cas d’ingesta.
Consells per a les picades
Quan ens pica algun
insecte, el més habitual és que la inflamació i la picor desapareguin en unes
hores o uns dies, sense la necessitat de cap tractament específic. Tot i això,
de vegades convé algun tractament addicional. Les mesures bàsiques en cas de
picada són:
Rentar la pell amb
aigua i sabó sense trencar les butllofes en el cas que se n’hagin format.
Aplicar fred al lloc
de la picada per calmar el dolor i la inflamació. Es pot aplicar gel uns 10
minuts, esperar un 10 minuts i seguir aplicant.
Desinfectar la zona amb
desinfectants que no colorin la pell.
Evitar rascar-nos, si
és possible.
Aplicar algun preparat
amb amoníac, crema tòpica, analgèsic i/o antihistamínic oral.
Per prevenir de les
picades, un dels mètodes és l’ús de repel·lents d’insectes. Es recomana
vestir roba poc vistosa que cobreixi tot el cos, evitar els perfums i col·locar
mosquiteres.