30 de setembre 2019

PRIMER ALIAT CONTRA LA VESPA ASIÀTICA


La vespa asiàtica és una perillosa espècie invasora. I ara s'ha descobert, per primer cop, un possible depredador d'aquest insecte: l'aligot vesper. Investigadors de l'Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF) han publicat la troballa a la revista "Bird Study".
La vespa asiàtica, de nom científic Vespa velutina, és una espècie que es va introduir a França el 2004. Des d'aleshores, s'ha expandit per Europa occidental. El 2014 va arribar a Catalunya i s'ha observat als eva presència a diverses comarques. Té diversos efectes negatius: en l'apicultura, perquè ataca les abelles autòctones i afecta la producció de mel, en la biodiversitat, perquè ataca també altres espècies d'insectes, i, finalment, en la salut humana i la percepció d'inseguretat pública davant la presència propera de vespers. Tot i que aquesta vespa no sol ser agressiva amb les persones tret de si es troben vora els nius.
La vespa té depredadors en el seu àmbit natural, el sud-est asiàtic. Però fins ara a Europa s'havien observat només algunes espècies que capturaven i ingerien vespes adultes o que atacaven nius abandonats.
Ara, l'equip encapçalat per Roger Vila, de l'IBE, i Francesc Xavier Macià, investigador independent expert en rapinyaires, han demostrat que un rapinyaire, l'aligot vesper, ataca nius actius de la vespa per alimentar els seus polls. En l'estudi també hi han participat M. Menchetti i C. Corbella, de l'IBE, i J. Grajera, investigador independent.
 
Anàlisis genètiques
L'aligot vesper, Pernis apivorus, és un rapinyaire que s'alimenta sobretot de larves de vespes. Entre el 2011 i el 2018, els investigadors van estudiar els nius d'una població que nidifica en els parcs de la Diputació de Barcelona. Quan van començar a analitzar mostres de la dieta que els adults subministraven als polls, van observar que hi havia fragments de vesper amb unes cel·les de dimensions molt grans.
 
Les cel·les només podien correspondre a una vespa autòctona molt rara en aquesta àrea, la vespa carnissera, o bé a la vespa asiàtica. Com que les cel·les dels nius de totes dues espècies són molt similars, calia utilitzar altres mètodes per per identificar quina era l'espècie constructora.
Els autors van fer servir tècniques d'anàlisi genètica. Per identificar espècies s'utilitza l'anomenat "codi de barres d'ADN". S'anomena així un fragment molt variable de l'ADN que es troba en els mitocondris, les centrals energètiques de la cèl·lula. I l'anàlisi va confirmar el que els investigadors sospitaven, com explica Roger Vila:
"Ja existien indicis i força sospites que l'aligot vesper podia depredar els nius de la vespa asiàtica, però ara, gràcies a les tècniques genètiques, ho hem pogut demostrar".
Un fet que ha sorprès els investigadors és la rapidesa amb que l'aligot ha incorporat aquesta nova font d'aliment per als seus polls, perquè la vespa va arribar fa poc més d'un any a l'entorn de Barcelona. Però es tracta d'un ocell amb gran capacitat per atacar aquests nius, com explica Francesc Xavier Macià:
"És un rapinyaire ben adaptat a depredar sobre els nius de vespes, amb les plomes imbricades com les escates d'un peix per evitar les picades, el bec amb la forma perfecta per extreure amb velocitat les larves dels vespers, i amb una habilitat extrema per localitzar tant els nius de vespes construïts sota terra com els de superfície".
Però, a més, la vespa asiàtica li posa més fàcil. L'aligot tria preferentment les grans colònies de llarga duració, que es mantenen 5 o 6 mesos. La vespa asiàtica fa un niu molt gran, de fins a gairebé un metre, i acostuma a bastir-lo en les parts altes dels arbres i l'aligot vesper els pot manipular amb facilitat per extreure'n fragments sense preocupar-se de l'atac d'altres depredadors.
A més, el període en què les colònies de vespa contenen més larves coincideix amb el de màxims requeriments d'aliment per part de l'aligot vesper.
 
Protegir l'aligot vesper
Aquesta és la primera espècie autòctona europea coneguda que és capaç de depredar les colònies de la vespa asiàtica en els moments de màxima producció d'individus. Per tant, podria ser un aliat per lluitar contra aquesta espècie invasora.
 
Però per això cal ajudar-lo. Els investigadors alerten que els rapinyaires són especialment sensibles als contaminants. En el cas de l'aligot vesper, un estudi previ va demostrar la presència de plaguicides neonicotinoides en sang. Per això, diuen, és essencial que els vespers tractats amb plaguicides siguin eliminats del medi natural.
Macà apunta a altres mesures, com ara "no dur a terme les actuacions silvícoles entre l'abril i l'agost prop de nius". Ara que s'ha trobat un depredador de l'espècie invasora, toca protegir-lo

23 de setembre 2019

ELIMINATING AMERICAN FOULBROOD USING ENDOLYSINS


Honeybees are impacted by several pathogens, including bacteria, fungi, viruses, and other parasites. American Foulbrood is one of the most potent diseases that affects the honeybee larvae of the Apis species and leads to sepsis and death of honeybee larvae.

This disease has very adverse impacts on the pollination and beekeeping industry, thus, the discovery of a specific sequence that can target this bacteria can be an effective method to detect and control this pathogen.

Until recently, there was no known cell-binding domain that could bind to Paenibacillus larva, a bacterium known to cause American Foulbrood. In this case study, researchers identified the first endolysin cell-binding domain that targets Paenibacillus larvae.

What are Endolysins?
Endolysins are enzymes that can detect and target bacterial pathogens. There are specific endolysins that target gram-positive bacteria, and these have cell binding and an enzymatically active domain.

Endolysins are coded by bacteriophages at the end of their life cycle. These enzymes target and degrade the murein layer, thus cutting the peptidoglycan host cell wall. This releases the virions from the bacteria.

These enzymes have two functional domains: a catalytic domain and cell wall binding domain. The cell wall domain helps in targeting specific bonds on the surface of the cell wall. Targeted attacks using the cell wall domain also offers certain advantages compared to using expensive antibodies that are time-consuming to produce, sensitive to temperature and pH and also tend to aggregate. These factors have led to the emergence of cell-binding domains as an effective alternative to antibodies.

Presently, the only way to counter this disease is incinerating the hives and equipment that are infected and infected. This causes severe economic losses to the sector. The use of antibiotics has been banned in several countries as their use leads to antibiotic resistance and also leads to deposition of antibiotic residues in the raw honey.

This further affects the quality of honey and its safety for use in humans. Methods based on PCR have overcome many of the challenges; however, in this case, the efficiency of recovering DNA from the samples and false-positive results have comprised its success. Thus, there is a critical need in the beekeeping industry to detect and control American Foulbrood disease.

Discovery of a Cell-binding Domain that Binds to Paenibacillus Larvae.
While previous bioinformatics analysis of Paenibacillus larvae had shown the presence of a lysin but it did not detect a cell-binding domain at the C-terminus. In this study, the authors obtained a three-dimensional structure with two domains that are connected by a linker.

The first domain has a sequence that corresponds to N-terminal catalytic domain and the second terminus consists of a disordered region, an alpha helix, a beta-strand, another alpha helix, and then a disordered region.

Bee killed by American FoulbroodPhotografiero | Shutterstock

Functional Analysis
To prove the existence of the cell-binding domain, the authors cloned the specific sequence and the peptide was further fused to a fluorescent protein. The Paenibacillus larvae cells were incubated with this cell-binding protein fused to GFP. Subsequently, imaging the cells under the microscope showed that this fusion protein was able to decorate all the P. larvae cells, suggesting its functional significance.

Identifying the Cell-binding Protein
To identify the smallest part of the peptide that still retains the ability to bind to cells, several truncated versions of the protein were tested on both C- and N-terminus. The various versions were then tested for their ability to bind to cell wall using fluorescent microscopy.

This analysis showed that when the cell-binding fragment was truncated at residue 161 or 223, its ability to bind was still present. Further alignment analysis showed that these cell-binding domains are conserved among various amidase 2 lysins, showing that they can easily be recognized.

Sources
Santos et al. (2019) Identification of the first endolysin Cell Binding Domain (CBD) targeting Paenibacillus larvae. Scientific Reports. https://doi.org/10.1038/s41598-019-39097-2.

https://www.news-medical.net

13 de setembre 2019

ELS PRODUCTES DE LES ABELLES

Aquest diumenge 15 de setembre l'Esteve Miràngels farà una xerrada sobre els productes de les abelles dins el programa de la Fira de la Poma de Relleno a Vilabertran. La xerrada tindrà lloc a partir de les 12 del migida en el claustre del Monestir.


07 d’agost 2019

ABELLA GEGANT INVASORA


Un equip d'investigadors ha confirmat la presència de l'abella gegant de la resina, una espècie que prové de l'Àsia, en cinc punts de Catalunya.

Aquest tipus d'abella pot arribar a mesurar 2,5 cm i fa el niu a base de resina, argila i petits trossos de fusta en forats que troba en els troncs o totxanes. Aquest insecte és solitari i no forma colònies com l'abella de la mel.

A causa de les seves dimensions, de lluny es pot confondre amb la vespa asiàtica. De fet, els experts asseguren que podria haver arribat a Europa a partir del comerç de fusta amb països com la Xina i el Japó.

Segons Carlos Hernández-Castellano, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), això comporta que sigui una espècie inofensiva per als humans.

El fet de viure en solitari els converteix en animals més cautelosos a l'hora d'atacar, ja que "la mort de la mare seria catastròfica per a la descendència". Tot i així, Hernández-Castellano alerta que l'abella de la resina "ens pot picar si se sent amenaçada".

Una abella que ha arribat per quedar-se

Els investigadors apunten que aquesta espècia d'abella, Megachile sculpturalis, hauria arribat a Catalunya ara fa un any i ja s'hi ha establert.

A més, tot fa pensar que s'expandirà per tota la península Ibèrica, ja que pot crear un niu en qualsevol forat i això fa que es pugui moure amb certa facilitat.

A més, apunten que malgrat que l'abella provinent de l'Àsia tingui una predilecció per alimentar-se de l'acàcia del Japó, també es ho pot fer fàcilment del pol·len d'altres plantes autòctones. Això garantiria la seva supervivència en terres catalanes.

El Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural, recull les cinc localitzacions on durant el passat juliol es van trobar exemplars de l'abella: a dos llocs de Sant Celoni i un a la Garriga (Vallès Oriental), i dos llocs més a Olot (la Garrotxa).

Vespa asiàtica instal·lada a Catalunya

També s'ha instal·lat a Catalunya la vespa asiàtica i no para d'estendre's.

Si fa dos anys se'n van detectar un centenar de nius, l'any passat ja eren més del triple.

https://www.sostenible.cat

WHATSAPP D'ABELLAIRES

Neix una nova eina per comentar opinions i fomentar la divulgació apícola entre Abellaires. A partir del whatsapp volem crear sinèrgies amb l'única voluntat de seguir gaudint de les nostres abelles. Si vols formar-ne part, escriu whatsapp al 677029675.

Actualment ja som més de 60 abellaires connectats... T'ESPEREM!

05 d’agost 2019

ARTIFICIAL INTELLIGENCE COULD HELP MONITOR BEE HEALTH


When high school student Jade Greenberg heard about what was happening to America’s bee populations, she decided to take action. Last year, Greenberg, then a junior at Pascack Hills High School in New Jersey, learned from a local beekeeper about a tiny reddish-brown mite that is posing a serious threat to the honey bees (Apis mellifera) used across the US for pollinating various crops. But what began as a school project to build a hive that might help boost bee health soon turned into a collaboration with two tech companies to use artificial intelligence (AI) and tracking systems to tackle the problem.

The varroa mite (Varroa destructor) was brought over to North America from Southeast Asia decades ago and has been decimating not only colonies tended by beekeepers, but also feral colonies—those that were started in the wild by bees originally from hives kept by humans. The pest reproduces within honey bee colonies, latching onto the insects and feeding off their fat body, a tissue similar in function to the mammalian liver. Over time, the parasite weakens bees’ immune systems, making them more susceptible to viruses and pesticides.

“Even if we solve the other problems contributing to honey bee loss, like pesticides and poor nutrition, colonies will still be lost if varroa is not under control,” says honey bee researcher Gloria DeGrandi-Hoffman of the US Department of Agriculture’s Agricultural Research Service (USDA-ARS) Carl Hayden Bee Research Center in Tucson, Arizona.

There are hints that the practice of beekeeping itself may be contributing to the problem. DeGrandi-Hoffman and her colleagues, for example, recently found that the current commercial beekeeping practice of preventing swarming—when a queen bee and a group of worker bees leave their original colony to form a new one—may have exerted selection pressure on the mites to find new ways to disperse among bee colonies (Environ Entomol, 46:737–46, 2017).

What began as a school project soon turned into a collaboration with two tech companies to use artificial intelligence to tackle the problem.
Greenberg was interested in the role of another aspect of beekeeping: hive design. Feral bees typically nest in tree cavities or other structures, forming layers of wax comb to fill the available area. By contrast, the most widely used manmade beehive in North America, the Langstroth hive, is essentially a stacked, wooden file cabinet with removable frames on which bees build their combs, making it easy for beekeepers to collect honey and monitor the colony’s health.

Greenberg wondered if the hive design could be affecting the bees’ susceptibility to mite infestations. “There is research on environmental factors, such as where the bees forage and how they are affected by pesticides,” she says. “But there is very little information on whether or not the shape of the commercial hive has an effect on [mite infestation rates].”

Taking advantage of a school science fair as an occasion for the project, Greenberg set about designing her own beehive, based on the so-called Sun Hive. Invented in the 1980s by Günther Mancke, a German sculptor who studied natural beehives, Sun Hives “are handmade hives and not commercially viable,” Greenberg says. “I decided to riff off of Mancke’s design and make something that could be both commercially viable and also healthier for bees.”

Greenberg incorporated sensors to monitor hive weight, temperature, and humidity, along with video monitoring technology, while still retaining the necessary features for commercial beekeeping, such as removable frames. After a few months of honing the design on the computer, Greenberg was considering building a prototype of the 42-liter structure using a 3-D printer when her father, a solutions engineer at artificial intelligence company Kinetica, made a suggestion.


BEES, DEBUGGED: Researchers trained machine learning algorithms to distinguish between a healthy honey bee and one covered in parasitic mites.
JONATHAN GREENBERG
Kinetica uses AI and other technologies to analyze extremely large data sets on everything from financial markets to the movements of fleets of trucks as they drive around the US. Jonathan Greenberg had told colleagues about his daughter’s project and, to his surprise, found they were keen to get involved. One of those colleagues was Jacci Cenci, a solutions architect at NVIDIA, a tech company focused on AI and graphics. Cenci offered to mentor Greenberg on machine learning technologies and provide her with real-world data to analyze bee health.

Working with a beekeeper in California, the team placed sensors on a single Langstroth hive containing a healthy bee colony to monitor its temperature, humidity, and weight, and installed a camera to capture images. The researchers then created an analytical tool using Kinetica technology to detect bees in the images and to analyze environmental factors such as temperature, humidity, and weather conditions that might be contributing to varroa mites’ ability to infect the colony. The effort was an initial proof of concept, says Jonathan Greenberg. “This was about figuring out how the technology can work to more effectively monitor parasites for Jade’s hive experiments in the field.”

The group also came up with a better way to monitor mite infection in honey bee colonies. Usually, “the way beekeepers assess whether there is a mite infestation is invasive,” says Samuel Ramsey, a research entomologist at the USDA Bee Research Laboratory in Beltsville, Maryland, who was not involved in the project. “We take 300 bees, put them in a jar, sprinkle powdered sugar on them, shake the jar, and count how many mites fall off of the bees.”

Instead, Greenberg’s team captured images in the California hive every 10 seconds and then used NVIDIA’s machine learning to detect the presence of varroa mites on bees. To do this, the team used individual frames from videos of the healthy beehive, and from a different beehive where the varroa mite had taken up residence, to train a computer algorithm.

The data collection and analysis tools that Cenci, Greenberg, and their colleagues built are all still in the prototype stage. But Ramsey says that it has been a step toward figuring out whether Langstroth hives contribute to the mite infestation problem—and if Greenberg’s hive design could aid the bees in staving off the mites with their natural defenses. “Designing a better honey bee hive would be wonderful because we are putting these bees in an unnatural situation, the Langstroth hive,” he says. “It’s an old technology that wasn’t designed to address current issues like mite infestation.”

The project won the engineering category at the Nokia Bell Labs North Jersey Regional Science Fair, and Greenberg was a finalist at the Intel International Science and Engineering Fair. She says she now hopes to measure physical properties such as ventilation and heat distribution in her prototype hive, in the Langstroth hive, and in wild beehives to understand how hive design might help or hinder mite infestations.

“I’m always excited when younger students bring passion and a youthful, new way to look into established systems,” says Ramsey. “That is certainly a way to make sure there is progress.” DeGrandi-Hoffman agrees. “It’s great to see young students with enthusiasm and confidence to tackle complicated problems with creative solutions.”

For Greenberg, the biggest surprise was how few researchers are studying biological problems such as honey bee health from an engineering perspective. Her solution? To major in bioengineering when she starts university this fall.

https://www.the-scientist.com

04 d’agost 2019

LAS HELADAS DE PRIMAVERA AYUDAN A FRENAR EL AVANCE DEL AVISPÓN ASIÁTICO


A veces, la meteorología puede ser la peor enemiga; y a veces puede ser la mejor aliada. Las fuertes heladas que azotaron la provincia esta pasada primavera han ayudado, y mucho, a frenar el avance del avispón asiático (vespa velutina), tal y como confirman desde la asociación Avispa Asiática.
«La verdad es que teníamos mucho miedo. El avance de la vespa velutina fue exponencial el año pasado y, tal y como se desarrolló el invierno, nos temíamos un auténtico desastre». Pero entonces, subraya Roberto Puch, portavoz de la asociación, llegaron las heladas tardías, que «mataron a buena parte de las reinas», frenando en seco el avance de la plaga.
De hecho, en lo que va de verano, la asociación, referente en Burgos y Castilla y León en la materia, apenas ha realizado «cinco o seis salidas» en la provincia. La diferencia con los periodos anteriores es abismal. Para muestra un botón. «En todo el año pasado quitamos unos 600 o 700 nidos», recuerda Puch.
Eso sí, «todavía hay nidos y avispas». Y parece que nos tendremos que acostumbrar a su presencia, ya que, como explica Puch, la del avispón asiático es «una plaga» muy difícil de «erradicar». Como mucho, «podemos controlarla», insiste. Eso es precisamente lo que llevan años intentando en Vizcaya y Guipúzcoa, los dos territorios más afectados por la presencia de la especie. Allí, a pesar de contar con «muchísimos medios» y experiencia, la plaga «está descontrolada».
Por esos territorios entró en Burgos y, desde aquí, continúa su avance hacia el sur. Así, a pesar del frenazo de este año, ya se han detectado nidos en el valle del Arlanzón, en La Demanda o incluso en el Pisuerga. De hecho, en enero de este mismo año se detectó un nido en la localidad vallisoletana de Amusquillo, a orillas del río Esgueva. Como consecuencia de las heladas, muchos de esos nidos están ahora mismo vacíos, pero si las condiciones son favorables, las avispas no tardarán en regresar, advierte Puch.
En este sentido, el portavoz de la asociación recuerda que el desplazamiento de las colonias de avispas puede ser activo o pasivo. Vamos, que pueden dsplazarse por sus propios medios (generalmente siguiendo el curso de un río) o pueden viajar de un lado a otro ocultas en fardos de paja, mercancías o vehículos. Además, insiste, pueden anidar «en cualquier sitio». «Nos hemos encontrado de todo. Desde ramas de los árboles a farolas, garajes, casetas de perro o interior de paredes. Cualquier sitio por el que quepan», explica.

Protocolos

Con todo, la 'ayuda' meteorológica ha llegado este año de la mano de laimplementación de nuevos protocolos de actuación por parte de la Junta de Castilla y León. «Era algo que llevábamos reclamando desde hacía tiempo y por fin se ha puesto en marcha. Se trata de un paso de gigante» para poder actuar de manera efectiva contra la plaga, subraya Puch. A este respecto, explica, los protocolos planteados por la Junta regulan la colocación de trampas para las avispas reina y flexibiliza su utilización sin olvidar la supervisión y el control.
A mayores, de un tiempo a esta parte se ha dado un fuerte impulso a la formación de agentes medioambientales, bomberos voluntarios y, en general, a todos aquellos agentes sociales o instituciones implicadas en la lucha contra el avance de la plaga. «Nosotros hemos dado 14 cursos en todo Castilla y León» para que la gente «sepa cómo actuar» frente a las colonias y cómo retirar los nidos de manera efectiva, un trabajo que generaba muchas «dudas».

31 de juliol 2019

29 de juliol 2019

17 de juny 2019

ABEJERO EUROPEO


¿Un depredador gratuito de la velutina feroz? Los científicos gritan 'eureka'. Un ave rapaz que pasa la primavera y el verano en Galicia, el abejero europeo, podría ser el destructor 'invisible' más eficaz contra la avispa velutina. Se alimenta de sus larvas, tal y como acaba de demostrar un estudio liderado por un investigador gallego. Además, esta especie cuenta en Galicia con el mayor número de ejemplares reproductores de España. Su población aquí podría rondar las 700 parejas. "Pensamos que, en 2018, los abejeros pudieron haber destruido tantos nidos de velutina como todo el operativo puesto en marcha por la Xunta y que se estima que eliminó 24.500 nidos aproximadamente", indica el profesor titular de Ecología de la Universidad de Alcalá, Salvador Rebollo de la Torre, natural de Marín, que dirige a un equipo de investigadores que estudian funciones de las aves en todo el ámbito estatal, pero especialmente en Galicia.

Article de Faro de Vigo


24 de febrer 2019

L'ABELLA MÉS GRAN DEL MÓN


Troben l'abella més gran del món, que es donava per extingida

L'última vegada que s'havia vist aquesta espècie, que es tan gran com un dit polze, va ser el 1981
Un equip d'investigadors que formen part d'una iniciativa de l'ONG Wildlife Conservationtroben a Indonèsia l'abella de Wallace, la més gran del món. No havia estat documentada científicament des del 1981 i es dubtava de la seva supervivència.
L'abella de Wallace és unes quatre vegades més grossa que l'europea, té grans mandíbules i acostuma a fer el niu als monticles dels tèrmits. Les femelles, com les de la imatge, que són més grosses, poden arriba a fer quatre centímetres de llarg i més de sis d'envergadura alar.
L'espècie porta el nom del biòleg que la va descobrir, Alfred Russel Wallace. El seu nom científic és "Megachile pluto".
L'han trobat en un bosc humit al nord de les illes Moluques, a Indonèsia, el seu hàbitat natural. Els científics apunten que la principal causa que pot fer pensar en la seva extinció és la pèrdua de boscos per la tala per convertir-los en camps agrícoles.

21 de febrer 2019

18 de febrer 2019

DEPREDADOR NATURAL DE LA VELUTINA


Los investigadores llevan años esperando dar con un método eficaz y natural para combatir la avispa asiática sin dañar a otras especies. José Manuel Fernández participa en una investigación que trata de averiguar si una especie de ave rapaz se alimenta mayoritariamente de velutina.


José Manuel Fernández es ornitólogo y forma parte de un equipo de investigación de la Universidad de Alcalá de Henares, del departamento de Ecología que dirige Salvador Rebollo. Los dos son de Marín, y desde el 2004 están realizando proyectos de investigación en O Salnés y O Morrazo. El último de ellos trata de determinar si el abejero europeo, un ave rapaz, es un depredador natural de la velutina, un hallazgo que sería importante para conseguir un mecanismo de control natural de la avispa asiática que no afecte a otras especies, como sí ocurre con los cebos actuales, en los que sí resultan atrapados otros insectos. Los primeros resultados de este estudio se presentaron hace unos días en unas jornadas organizadas por la Asociación Galega de Apicultura en Arzúa.
-¿En qué consiste la investigación?
- Nuestras investigaciones, financiadas fundamentalmente por el Ministerio de Ciencia y Tecnología y el Ministerio de Economía y Competitividad, tratan sobre todo de saber qué servicios prestan las aves para el medio ambiente. A raíz de esto surgió el tema de la velutina, por la inquietud social que se vivía por aquí. Sabíamos que había un ave, el abejero europeo, que se alimentaba de himenópteros, sobre todo de avispas. Se nos ocurrió que seguramente esta ave estaría consumiendo la avispa asiática. Entonces, lo que hicimos este año fue detectar los nidos de esta ave, el abejero europeo, subir, colocarles cámaras y un sensor de movimiento, de manera que cada vez que se movía una cría o llegaba un adulto, sacaba una foto cada treinta o cuarenta segundos. Este método ya lo hemos usado en estas mismas zonas con otras especies para saber qué comían, y son métodos que no producen ningún altercado ni daño en la reproducción de estas aves.
CONTINUA LECTURA A LA VOZ DE GALICIA

14 de novembre 2018

ELS TRESORS DE LES ABELLES



La relació de les abelles i les flors és molt estreta i antiga. Durant la xerrada buscarem els seus orígens i l’evolució conjunta que s’ha produït en els darrers milions d’anys. El resultat és la mel i el pol·len, dues recompenses a l’esforç que fan les abelles quan pol·linitzen les plantes. 

En la segona part de la matinal parlarem dels altres productes de les abelles, el pròpolis, la gelea i el verí. Tots ells tenen una important vessant social, doncs dins la colònia de les abelles desenvolupen una important tasca, ja sigui desinfectant, nutricional o defensiva. 

12 de novembre 2018

TROBADA D'APICULTORS AL PRINCIPAT D'ANDORRA


Ens complau enviar-vos informació sobre la 6a Trobada d'apicultors al Principat d'Andorra, una jornada dirigida a tots els apicultors, als aficionats al món de les abelles i al públic en general.

Es celebrarà el dissabte 1 de desembre al Centre de Cultura de la Valireta d'Encamp, tal com podeu veure al fullet adjunt, i centrarà l'atenció en la història compartida entre les abelles i els homes i l'experiència de museus apícoles, per la qual cosa comptem amb els directors de dues d'aquestes entitats.

Durant la mateixa també tindrà lloc el 3r Concurs de mels d'Andorra, en el que us animem a participar. És per aquest motiu que us adjuntem igualment les bases que el regeixen i que us anticipem que les mostres de mel de 500 g s'haurien de portar al despatx de l'Associació de Pagesos i Ramaders d'Andorra com a molt tard el divendres 16 de novembre (horari d'atenció al públic de dilluns a divendres de 10:00 a 14:00 h). 

Esperant comptar amb la vostra participació, rebeu una atenta salutació.

APRA
Associació de Pagesos i Ramaders d'Andorra

21 d’octubre 2018

SILENCI EN ELS ECLIPSIS

Abella | PIXABAY

Les abelles es queden en silenci durant els eclipsis solars totals

Un projecte de ciència ciutadana va animar escolars nord-americans a controlar les abelles durant un eclipsi que va tenir lloc l'agost de 2017, fent aquest descobriment tan sorprenent
En un projecte sense precedents dels efectes dels eclipsis solars en les abelles, un grup d'investigadors nord-americans va animar no només ciutadans adults sinó també classes d'escolars a instal·lar aparells de monitorització acústica per escoltar el brunzit de les abelles mentre el sol s'anava ocultant de costa a costa a Amèrica del Nord l'agost de 2017. Els resultats es van repetir a través de tots els Estats Units, indicant que les abelles van deixar de volar durant la fase total de l'eclipsi. Els científics impulsors d'aquest gran estudi de camp esperaven, basant-se en testimonis anteriors, que l'activitat de les abelles es reduïria a mesura que la llum es tornés més i més tènue i que arribaria al seu mínim durant la fase total de l'eclipsi. La sorpresa, però, se la van endur quan van descobrir que el canvi era molt abrupte, amb les abelles volant tranquil·lament fins l'inici de la fase total, en què es van aturar completament, talment com si s'haguessin apagat els llums de sobte.

Fins aleshores no s'havien fet gaires estudis sobre el comportament dels insectes durant els eclipsis solars i, sobre el de les abelles, cap ni un. L'equip impulsor d'aquest projecte de ciència ciutadana disposava d'un nou equip que volien fer servir per seguir la pol·linització de les abelles basant-se en el seu brunzit, i aquest sistema també va resultar ser perfecte per escoltar què feien durant els eclipsis. Els petits micròfons i sensors de temperatura podien instal·lar-se a flors unes quantes hores abans de l'eclipsi, per recollir dades sonores del comportament de les abelles al llarg de totes les seves fases. Amb l'ajut d'una beca de la Societat Astronòmica Americana, el projecte va aconseguir reunir més de 400 persones entre científics, ciutadans, professors i estudiants, que van instal·lar 16 estacions de control en el camí de la fase total de l'eclipsi als estats nord-americans d'Oregon, Idaho i Missouri. Les dades van ser enviades al laboratori, on es van seleccionar les que corresponien a l'eclipsi i un programa informatic va analitzar el número i la duració dels brunzits de les abelles. Tot i que el programa no permetia distingir entre espècies d'abelles, els participants van afirmar que la majoria eren borinots (del gènere Bombus) o abelles de la mel (Apis mellifera).
  
Les dades van mostrar que les abelles estaven actives durant les fases parcials de l'eclipsi, abans i després de la fase total, però deixaven de volar durant aquesta darrera, fins al punt que, de les 16 ubicacions on es van obtenir registres sonors, només es va sentir un sol brunzit. Tot i això, els vols de les abelles abans i després del moment de màxima foscor tendien a ser més llargs, cosa que s'interpreta com un vol més lent en moments de menys llum o, també, un retorn de les abelles als ruscs. És ben sabut que les abelles volen més a poc a poc durant la posta de sol i tornen a casa quan es fa de nit, i comprovar si reaccionen de la mateixa manera durant un eclipsi de sol podria donar pistes sobre la resposta d'aquests insectes a canvis inesperats en els condicionants ambientals que regeixen el seu comportament.

Aquest eclipsi va fer que els investigadors tinguessin l'oportunitat de comprovar si el canvi del context ambiental -en ple dia i cel clar- podia alterar el comportament de les abelles de la mateixa manera que ho fa una llum més tènue o la foscor en circumstàncies més habituals. Així, la foscor completa d'un eclipsi provoca la mateixa reacció que l'arribada de la nit, independentment del temps que duri o el context en què es produeixi, cosa que dóna una informació molt important sobre el funcionament del cervell de les abelles. El proper eclipsi solar total a Amèrica del Nord tindrà lloc el 8 d'abril de 2024. Fins aleshores, l'equip que va impulsar aquest primer estudi mirarà de millorar el seu programa d'anàlisi d'àudio per aconseguir distingir els sons que fan les abelles quan marxen o tornen als seus ruscs, per poder esbrinar si les abelles tornen a casa quan la llum se'n vagi la primavera del 2024.

El mon.cat
Subscriure's a: Missatges (Atom)