DIVERSITAT GENÈTICA A L'ÀFRICA

wikipedia.org

Un total de 738 colònies de 64 localitats diferents situades al llarg del continent africà s'han analitzat mitjançant l'estudi de l'ADN mitocondrial de les abelles africanes. Els resultats semblen indicar que la població d'aquesta tipus d'abella està composta de tres llinatges molt divergents. El llinatge africà (A) és present en gairebé a totes les localitats, excepte les provinents del nord-est d'Àfrica. En aquesta zona, en canvi, els altres dos llinatges, originaris suposadament des del Proper Orient, s'observen en gran proporció. Aquest fet suggereix una diferenciació important de les abelles d'Etiòpia i Egipte dels de les altres zones d'Àfrica. El llinatge (A) també és present en alta proporció en les poblacions de la península Ibèrica i Sicília.  

D'altra banda, vuit poblacions del Marroc, Guinea, Malawi i Sud-àfrica s'han estudiat en comparació amb un conjunt de vuit poblacions addicionals d'Europa i l'Orient Mitjà. Les poblacions d'Àfrica mostren una major variabilitat genètica de les poblacions europees en tots caràcters genètics estudiats fins al moment. Això sembla indicar que les poblacions africanes tenen grandàries majors d'efectius que les europees. D'acord amb les seves freqüències genètiques, les vuit poblacions africanes s'agrupen, però es divideixen en dos subgrups. Aquestes són les poblacions del Marroc i les dels altres països africans. Les poblacions del sud d'Europa presenten nivells molt baixos d'africanització als gens nuclears. Atès que l'ADN nuclear i mitocondrial sovint mostren patrons discordants de la diferenciació en l'abella, l'ús d'ambdós tipus de marcadors és preferible en avaluar la filogeografia d'Apis mellifera i per determinar l'estat taxonòmic de les subespècies.

Font: Heredity

Més

MILLORA GENÈTICA I REPRODUCCIÓ

xtec.cat

Tot i que no s’ha realitzat una feina de selecció adequada, és recomanable la utilització de l’abella negra autòctona10 (Apis mellifica mellifica), ja que és la que està millor adaptada a les nostres condicions bioclimàtiques.

Aquesta raça té unes qualitats i potencial interessant perquè és molt rústica i està ben adaptada als contrastos de temperatura amb hiverns freds i estius calorosos.
 

Les colònies d’abella negra es mantenen fortes a l’hivern en clima mediterrani i tenen baixa tendència a l’eixamenament, la deriva i el pillatge. És considerada bona productora, netejadora i resistent a les malalties. En contrapartida, és força sensible a la falsa tinya i pot presentar un caràcter força agressiu.
 

La freqüent compra i introducció de reines seleccionades d’altres races ha provocant la conseqüent hibridació de bona part de la població d’abelles. Aquesta pràctica dificulta el camí de millora de la raça d’abella negra local.

Més

CLASSIFICACIÓ DE L’ABELLA NEGRA

Regne Animal: metazous bilaterals amb un eix de simetria que parteix el cos en dues parts. • Fílum Artròpodes: disposen d’una armadura quitinosa que protegeix el seu cos, així com d’ulls compostos. • Subfílum Mandibulats o Antenats: disposen de potents peces bucals que faciliten l’elevat grau d’especialització que requereix la seva nutrició. A més presenten uns receptors sensorials molt sofisticats. • Classe dels Insectes: animals amb el cos repartit amb cap, tòrax i abdomen, i els autèntics colonitzadors de la majoria d’ecosistemes. Els insectes també són anomenats hexàpodes, ja que disposen de sis extremitats locomotores. • Pterigots: engloba els insectes que tenen ales i amb metamofosi en el curs del seu desenvolupament. Aquests animals no realitzen mudes en l’estadi adult. • Neòpters: insectes amb ales molt nerviades i amb capacitat de moviment ampli en diferents direccions. • Oligoneòpters: tenen una metamorfosi complicada, amb dues fases, una larva dinàmica i una pupa o nimfa immòbil. • Ordre dels Himenòpters: del que se’n coneixen unes 280.000 espècies diferents, generalment d’hàbitat terrestre. • Subordre dels Apòcrits: insectes solitaris o socials amb una cintura marcada entre tòrax i abdomen. Són insectes mastegadors i/o xucladors-llepadors: • Divisió dels Aculeats: presenten un fibló connectat a diferents glàndules verinoses. En aquest grup destaquen 3 grans superfamílies: • Superfamília dels Apoïdeus: – Exemple: els borinots i les abelles. • Família dels Àpids: abelles que presenten un cos poc vistós i un abdomen més o menys pelut. • Gènere Apis – amb 4 Espècies: • Apis dorsata• Apis florea• Apis indica• Apis mellifera: amb diferents races de les quals destacaríem l’abella negra.

Autor: Esteve Miràngels

Més