La majoria de vegades, la resposta és molt senzilla: no ho sabem. Fa
unes setmanes, el Govern espanyol va aprovar un Real Decret que
modifica la Norma de la Qualitat de la Mel, en el qual s’avança en
alguns aspectes, però es queda totalment estancat en
alguns de primordials com és l’etiquetatge per indicar el país d’origen
de la mel, que continua sense ser obligatori.
La nova normativa segueix permetent etiquetar barreges de mels d’aquí i
de fora com a ‘mescla de mels UE – no UE’, sense indicar els països
concrets on s’han produït. Continua autoritzant, també, que les mels
provinents de països tercers, es puguin etiquetar
com a ‘mescla de mels no UE’ sense indicar quin és el país exacte d’on
provenen. I tampoc no obliga a establir quins són els percentatges de
les mels que s’utilitzen per formar les barreges. Es tracta, doncs,
d’una decisió que perjudica als apicultors, sobretot
als petits productors i, en canvi, afavoreix les grans indústries.
Aquesta situació propicia la manca de transparència per part de les
grans empreses elaboradores, i malauradament, compta amb la complicitat
del Govern espanyol. No obligant a etiquetar el país d’origen de la mel i
fent la vista grossa permetent el filtratge
de pol•len per esborrar la procedència de mel estrangera, s’està posant
en el mateix sac la que prové de tercers països i la que es produeix
aquí, quan en realitat són productes diferents, ja que la qualitat de la
que s’importa és inferior pels sistemes de
producció que utilitzen.
Tot això suposa una falta de respecte pel consumidor i pel propi
productor. Pel consumidor, perquè se li està ocultant informació que li
hauria de permetre tenir el coneixement suficient per triar quin tipus
de mel vol comprar. I per nosaltres, els apicultors,
perquè se’ns està privant de poder-nos diferenciar correctament davant
la importació de mel d’altres països, posant encara més pressió al
sector pels baixos preus a través dels quals es comercialitza la mel
importada.
Països com Itàlia, Polònia o Grècia han aprovat directrius en què
s’estableix el país d’origen de la mel en l’etiqueta. Una manera de
diferenciar els productors del territori i que el consumidor tingui tota
la informació necessària per triar la que vol comprar.
Fent-t’ho, es guanya en transparència i confiança.
Però, a més, la nova normativa hauria pogut ser també una oportunitat
per poder especificar en l’etiqueta les característiques de cada tipus
de mel. D’aquesta manera, el consumidor pot estar informat sobre quin
tipus de mel té al davant, quines són les seves
propietats, o si es tracta només d’un producte edulcorant. Un fet
totalment legítim, però que els consumidors tenen tot el dret a saber.
Tot i això, aquest aspecte tampoc s’ha establert com a obligatori a
l’etiqueta.
És evident, per tant, que el Govern espanyol no ha vist aquesta
normativa com una oportunitat per defensar els nostres apicultors i
informar els consumidors correctament, sinó que, una vegada més, ens ha
tornat a donar l’esquena a uns i altres. Els interessos
de la gran indústria han tornat a guanyar. La hipocresia de
l’Administració cada vegada es fa més palesa, ja que es demana als
consumidors que comprin productes fets al territori, però d’altra banda,
no permet que puguin diferenciar les seves característiques
qualitatives de la resta.
Que la mel xinesa de baixa qualitat està inundant el mercat espanyol, és
un fet prou contrastable si tenim en compte que actualment ja
representa un 63% de la que es ven a l’Estat espanyol. Que aquesta mel
es comercialitza amb uns preus massa baixos i que fan
mal al mercat interior, també és prou evident. I si, a més, ens posem a
comparar la seva qualitat, veurem que són productes totalment
diferents. Legítims i comercialitzables? Sí. Diferenciables? Totalment
imprescindible. I és aquí on l’Administració hauria
de posar-hi mà, ja sigui perquè el consumidor pugui escollir la mel que
vol comprar tenint tota la informació necessària en l’etiquetatge, o bé
perquè sigui una manera de diferenciar i potenciar els productes del
país.
Els apicultors podem fer campanyes de divulgació informant en
l’etiquetatge de la composició de la mel, per tal de ser el màxim de
transparents. Però, si no s’obliga a establir la mateixa informació en
totes les etiquetes, no té cap sentit que hi hagi productors
que ho facin si després no li serveix al consumidor per comparar
aquesta informació amb la resta. Cal fer pedagogia, però cal fer-la
entre tots i que sigui útil per a tothom.
I no és una qüestió que depengui de la Unió Europea i que l’Estat
espanyol no hi pugui fer res. Altres països europeus ja han establert
l’obligatorietat de detallar específicament de quins països prové la mel
que es comercialitza. Per tant, només es tracta
de tenir voluntat política per fer-ho, cosa que pel que es veu, el
Govern espanyol no té.
Informa: Mercè Soler
Font: Agrodigital
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada