29 d’abril 2015

LA DIETA DE L'ÓS

Share

Els óssos són omnívors, encara que tenen certa preferència pels aliments vegetals. Es pot afirmar que aquests grans mamífers mengen de tot el que es creua en el seu camí. En sortir de l’ossera, a la primavera, l’ós es comporta com un herbívor, menjant els brots tendres de les plantes herbàcies dels boscos i clarianes forestals, zones de matoll o fins i tot en prats.

També consumeixen fongs, molses, falgueres recentment brollades o fins i tot alguns fruits secs que han quedat ocults per la neu de la tardor anterior. Un altre aliment important en la primavera és el d’origen animal, principalment ungulats domèstics i salvatges, consumits pel general en forma de carronya, donada la seva sòlida capacitat per a la detecció de cadàvers; i més rarament com a resultat directe de la predació. Aquesta font alimentària resulta fonamental en aquesta època de l’any, quan els óssos acaben de sortir de la letargia i necessiten aport d’energia per recuperar el pes perdut. Altres aliments en la seva dieta primaveral serien els rosegadors i els insectes com les formigues i les abelles (larves, mel, pol•len).

 Durant l’estiu i la tardor menja molta herba seca, fruits silvestres, arrels i tubercles. Des dels primers dies de juny sol pastar en els prats de muntanya, especialment en les primeres hores del matí i a la posta de sol. Desenterra molts tubercles de diverses plantes i extreu amb les mans arrels i bulbs d’unes altres. Cerca també els brots tendres de gramínies, no obstant això l’aliment més consumit són els fruits carnosos. Comença amb les cireres, passant després a les mores, i quan estan disponibles els gerds i escorrancabres. Ja se sap de l’afició de l’ós a menjar gerds, per a això s’asseu a terra, entre les mates i amb les dues mans, es posa els gerds a la boca amb golafreria. No menysprea fruites conreades, però rara vegada s’apropa a les plantacions d’arbres i horts pròxims a les cases de camp. Molts d’aquests fruits els obté pujant als arbres i sacsejant les branques amb gran energia. A la fi de l’estiu consumeix els fruits d’algunes serveres, de l’espinera i dels aranyoners.

Els insectes tenen ara més importància que en el règim alimentós primaveral. Els formiguers tenen per a ell una especial atracció, i alhora són un perill per a la seva integritat, doncs, en destrossar-ho, descobreix la seva presència a qui el persegueix. En aquesta època també es produeixen més danys en arnes i ruscs silvestres. La seva afició per la mel no és una llegenda, cerca ruscs, i se’n menja la mel i la cera, i fins i tot les larves de les abelles, a pesar que aquestes es defensen picant-lo en el seu punt més feble, el morro. Les cortines d’abelles són construccions tradicionals que eviten el que els óssos accedeixin a un dels seus menjars preferits.

La tardor és un període vital per a la supervivència de l’ós bru, ja que ha de fer apilament de reserves, amb una alimentació rica en calories, podent així recloure’s amb garanties a l’ossera. Els fruits secs són els clars protagonistes de l’alimentació en aquesta estació. En primer lloc les aglans seguides per les fages, les castanyes i les avellanes. Segueixen tenint molta importància els fruits carnosos, que ara són substituïts per uns altres que acaben de madurar com les pomes, el raïm d’ós, els fruits del cirerer d’arboç i els del boix grèvol. Líquens, molses i algun bolet no són desaprofitats pel plantígrad i els caragols i llimacs constitueixen també una important part de la seva dieta.

Font: SOS Óssos Pirineu