 |
| Eloi Aulet |
Totes
les plantes angiospermes fan pol·len, però no totes produeixen nèctar. Hom
considera que una planta és mel·lífera si segrega a nivell de les flors una
quantitat suficient de substàncies riques en sucres senzills (monosacàrids,
disacàrids, etc.), que són recol·lectades i convertides en mel per les abelles.
Aquestes substàncies ensucrades es solen produir a la flor, a nivell d’unes glàndules especialitzades en segregar nèctar: els nectaris o superfícies dolces (discs nectarífers), com passa als tarongers.
Les abelles són capaces de detectar els sucres de les flors a partir d’una concentració superior del 10%, tot i que prefereixen les flors amb una concentració de sucres variable i que oscil·la entre el 30-50%.
El nèctar prové principalment de la saba elaborada, que està constituïda per substàncies ensucrades que s’han sintetitzat a les fulles en fer la fotosíntesi. Aquesta saba circula pels vasos liberians (floema) i hi predominen sucres monosacàrids com la glucosa i la fructosa o disacàrids com la sacarosa.
El nèctar de cada espècie pot tenir una composició química diferent, així el romaní (Rosmarinus officinalis), l’espígol (Lavandula sp.), les pomeres (Pyrus malus), etc. fan el nèctar ric en sacarosa, mentre que les crucíferes com el nap (Brassica napus), la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), els brucs (Erica sp.), la farigola (Thymus vulgaris), el gira-sol (Helianthus annuus) o el pixa-llits (Taraxacum officinale) el fan més ric en glucosa i fructosa.
Aquestes substàncies ensucrades es solen produir a la flor, a nivell d’unes glàndules especialitzades en segregar nèctar: els nectaris o superfícies dolces (discs nectarífers), com passa als tarongers.
Les abelles són capaces de detectar els sucres de les flors a partir d’una concentració superior del 10%, tot i que prefereixen les flors amb una concentració de sucres variable i que oscil·la entre el 30-50%.
El nèctar prové principalment de la saba elaborada, que està constituïda per substàncies ensucrades que s’han sintetitzat a les fulles en fer la fotosíntesi. Aquesta saba circula pels vasos liberians (floema) i hi predominen sucres monosacàrids com la glucosa i la fructosa o disacàrids com la sacarosa.
El nèctar de cada espècie pot tenir una composició química diferent, així el romaní (Rosmarinus officinalis), l’espígol (Lavandula sp.), les pomeres (Pyrus malus), etc. fan el nèctar ric en sacarosa, mentre que les crucíferes com el nap (Brassica napus), la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), els brucs (Erica sp.), la farigola (Thymus vulgaris), el gira-sol (Helianthus annuus) o el pixa-llits (Taraxacum officinale) el fan més ric en glucosa i fructosa.
Font: Manual de les Flors de les Abelles
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada