L'ABELLOT

coronaapicultores

L’abellot és el mascle de la colònia, un individu amb unes dimensions més corpulents que l’obrera i responsable de la fecundació de la reina durant els vols nupcials. Un fet que crida molt l’atenció és el gran desequilibri numèric que existeix entre les obreres i els mascles de la colònia, clarament decantat vers el sexe femení, essent el col·lectiu de les abelles un exemple molt clar de matriarcat. Aquest fet representa un enorme estalvi energètic per a les abelles, doncs la partenogènesi que practiquen, els permet determinar la sexualitat de les larves i d’aquesta forma, concentrar la població de mascles en els períodes de bonança climàtica, que és quan fàcilment es poden produir els eixams i els vols nupcials.

Els mascles provenen de la posta d’ous no fecundats en cel·les més grans que les d’obrera. Aquestes cel·les es troben localitzades en els extrems de l’àrea de cria, en les zones amb humitat i temperatura més desfavorables pel desenvolupament larvari i nimfal, fet que allarga el desenvolupament dels seus immadurs fins als 24 dies, en contraposició dels 21 dies que tarden les obreres. Reconèixer aquestes cel·les és fàcil, ja sigui per la seva localització i grandària, com per la forma boteruda dels seus orpercles. A nivell sanitari és interessant conèixer la predilecció que té la varroa per aquest tipus de cel·les degut a les seves condicions de temperatura i humitat especials, que conjuntament amb un període de metamorfosi més llarg, afavoreix el nombre de varroes fèrtils al final del seu cicle reproductor. És per això que el control sanitari d’aquestes cel·les, amb recomptes dirigits del seu grau d’infestació així com la cria dirigida de mascles, són estratègies òptimes per mitigar els efectes debastadors d’aquest àcar endèmic. 

Durant la bonança de la primavera i d’algunes tardors, la colònia pot eixamenar, tot provocant la partició de la família i el naixement de noves reines. Aquest moment és l’òptim pel desenvolupament dels mascles, on la seva aportació espermàtica asseguri les properes generacions d’abelles de la nova colònia. Les reines verges s’exhibiran davant dels mascles tot generant espectaculars vols nupcials, on el mascle més fort i ràpid serà el que copularà amb la nova reina. La còpula permet l’emmagatzematge dels espermatozoides en l’espermoteca abdominal de la reina, i de rebot la mort del mascle copulador, doncs l’acte sexual provoca un trencament brusc del seu penis. La reina no aturarà aquí la seva estratègia sexual, i un cop retirat el penis, tornarà al festeig i s’aparellarà amb nous mascles, fins a omplir suficientment l’espermoteca i així garantir-se la fecunditat futura de tots els òvuls que produirà al llarg de la seva llarga vida.

Els mascles sempre han estat etiquetats com uns grans vividors, uns individus ganduls dins de la colònia, amants de la deriva i de la vagància. Aquesta fama és injusta, doncs a part de la seva activitat copuladora, els abellots també col·laboren en algunes tasques de la colònia, com per exemple en la trofolàxia i la termorregulació de l’arna.

Autor: Esteve Miràngels