 |
| wikipedia.org |
Les obreres del rusc, les abelles són el símbol d'una comunitat
treballadora i pròspera regida per la reina. D'aquí el seu simbolisme real i
imperial, a l'antic Egipte associades al Déu Ra, ia França on 300 abelles d'or
van ser descobertes en el sepulcre de Childerico I (anys 481), testificant que
el rusc era el model de la monarquia absoluta. Napoleó I desitjava que l'abella
fos un motiu omnipresent, en les seves catifes com en el seu abric de
coronació.
Però també animadores de l'univers entre cel i terra, les
abelles simbolitzen el principi vital, materialitzen l'ànima . En la religió
grega, l'abella, de vegades, és identificada a Deméter, deessa de la terra i de
les collites, on representa l'ànima descendida als inferns. O l'ànima que
s'eleva del cos, com en les tradicions de Sibèria, d'Àsia Central o entre els
indis d'Amèrica del sud.
En la representació de l'ànima, l'abella té un paper iniciàtic i
litúrgic. És un dels majors atributs de la Deessa Artemisa, i les seves
sacerdotesses verges són cridades'' melisai'' (abella).
El Símbol de resurrecció, la trobem representada en les tombes en qualitat de senyal de supervivència després de la mort. L'estació en què desapareix - els 3 mesos d'hivern-és assimilada als tres dies durant els quals Crist mort és invisible, just abans de ressuscitar. Entre els celtes, que bevien l'hidromel, o en les tradicions gal·leses, l'abella evoca les nocions de saviesa i d'immortalitat de l'ànima.
"Rien ne ressemble à uneix âme comme uneix Abeille, elle va de fleur en fleur comme uneix âme d'étoile a étoile, et elle rapporte li mel comme l'âme rapporte la lumière " (Victor Hugo, Quatre-Vingt-Treize)
Les abelles simbolitzen també la eloqüència, la paraula i la intel·ligència . En hebreu el nom de l'abella Dbure ve de l'arrel DBR, paraula. Segons relata Plini es posen sobre la boca de Plató, de nen, " anunciant la dolçor de la seva eloqüència encantadora "i sobre els llavis de Sant Ambrosio, patró dels apicultors. Per Virgili, posseeixen una part d'intel·ligència divina i la cèlebre Pítia d'Apol·lo era també anomenada'' l'abella de Delfos''. En alguns textos de l'Índia, l'abella representa l'esperit embriagador de pol·len del coneixement. Per finalitzar, per la seva mel i per la seva dard, l'abella és considerada com el emblema de Crist: d'una banda per la seva dolçor i la seva misericòrdia, de l'altra per l'exercici de la seva justícia com a jutge dels Homes.
El Símbol de resurrecció, la trobem representada en les tombes en qualitat de senyal de supervivència després de la mort. L'estació en què desapareix - els 3 mesos d'hivern-és assimilada als tres dies durant els quals Crist mort és invisible, just abans de ressuscitar. Entre els celtes, que bevien l'hidromel, o en les tradicions gal·leses, l'abella evoca les nocions de saviesa i d'immortalitat de l'ànima.
"Rien ne ressemble à uneix âme comme uneix Abeille, elle va de fleur en fleur comme uneix âme d'étoile a étoile, et elle rapporte li mel comme l'âme rapporte la lumière " (Victor Hugo, Quatre-Vingt-Treize)
Les abelles simbolitzen també la eloqüència, la paraula i la intel·ligència . En hebreu el nom de l'abella Dbure ve de l'arrel DBR, paraula. Segons relata Plini es posen sobre la boca de Plató, de nen, " anunciant la dolçor de la seva eloqüència encantadora "i sobre els llavis de Sant Ambrosio, patró dels apicultors. Per Virgili, posseeixen una part d'intel·ligència divina i la cèlebre Pítia d'Apol·lo era també anomenada'' l'abella de Delfos''. En alguns textos de l'Índia, l'abella representa l'esperit embriagador de pol·len del coneixement. Per finalitzar, per la seva mel i per la seva dard, l'abella és considerada com el emblema de Crist: d'una banda per la seva dolçor i la seva misericòrdia, de l'altra per l'exercici de la seva justícia com a jutge dels Homes.
0 comments:
Publica un comentari a l'entrada