LA POL·LINITZACIÓ (1a PART)

Share
Pere Campoy

En les angiospermes, la pol·linització consisteix en la transferència de pol·len d’una flor a l’estigma d’una altra flor, per tal de fecundar els òvuls o les futures llavors. Aquesta transferència pot ser per via aèria, aprofitant els corrents d’aire i el vent o per via vectors animals.
 
La pol·linització anemòfila sovinteja en plantes que viuen en llocs freds, amb pocs insectes i que generalment tenen flors poc vistoses, com ara les de les gramínies. Tanmateix, les espècies de pol·linització anemòfila normalment fan poblaments molt densos i es veuen obligades a produir grans quantitats de pol·len, el que suposa una elevada despesa energètica per a la planta.

La major part de plantes amb flor utilitzen vectors per carretejar el pol·len d’una flor a una altra. Es tracta de vectors animals com ara els insectes,essent les abelles un dels més comuns, especialment en els ecosistemes mediterranis, tot i que també existeixen flors pol·linitzades per ocells o ratpenats.

Els insectes solen presentar molts pèls i apèndixs sobre la seva superfície (exoesquelet), de tal manera que en visitar les flors sovint queden enfarinats amb moltíssims grans de pol·len. Com que un insecte visita diverses flors, inconscientment actua com un agent transportador de càrregues pol·líniques dels estams d’una flor a l’estigma d’una altra flor. Cada descàrrega de pol·len en un estigma possibilita la formació de nombroses llavors.

Les abelles socials són molt bones pol·linitzadores, ja que en tenir una gran quantitat de cria per alimentar han d’estar sempre cercant aliment a les flors. A més, quan les abelles treballen només visiten exclusivament flors d’una espècie vegetal. Aquesta fidelitat garanteix que el pol·len de les flors d’una planta arribi a les flors d’una altra planta de la mateixa espècie, en conseqüència la pol·linització és excel·lent.

El pol·len que arriba a un estigma humit germina, donant lloc a un tub pol·línic, que travessa tot l’estil fins arribar a posar-se en contacte amb un òvul a l’interior de l’ovari. En aquest moment el gra de pol·len emet dos nuclis espermàtics (gàmetes masculins no flagel·lats). Un d’aquests nuclis fecunda l’ovocèl·lula (gàmeta femení) i l’altre es fon amb dos nuclis de l’òvul per formar un teixit nutritiu: l’endosperma secundari, que nodrirà al futur embrió de la llavor.

Font: Manual de les Flors de les Abelles