17 de desembre 2012

MILLORA GENÈTICA I REPRODUCCIÓ

Share
Foto: wikimedia.org

Tot i que no s’ha realitzat una feina de selecció adequada, és recomanable la utilització de l’abella negra autòctona (Apis mellifica mellifica), ja que és la que està millor adaptada a les nostres condicions bioclimàtiques.

Aquesta raça té unes qualitats i potencial interessant perquè és molt rústica i està ben adaptada als contrastos de temperatura amb hiverns freds i estius calorosos. Les colònies d’abella negra es mantenen fortes a l’hivern en clima mediterrani i tenen baixa tendència a l’eixamenament, la deriva i el pillatge. 

És considerada bona productora, netejadora i resistent a les malalties. En contrapartida, és força sensible a la falsa tinya i pot presentar un caràcter força agressiu.


La freqüent compra i introducció de reines seleccionades d’altres races ha provocant la conseqüent hibridació de bona part de la població d’abelles. Aquesta pràctica dificulta el camí de millora de la raça d’abella negra local.

És aconsellable el control de l’edat i la renovació periòdica de les reines. Només mantenint reines joves de menys de 3 anys es pot estabilitzar la producció i evitar colònies dèbils amb major incidència a malalties oportunistes.

Tot i la complexitat de la selecció de reines i la indeterminació de la genètica de l’abegot, que fecunda la reina, és bàsic establir un programa de selecció. Per realitzar satisfactòriament la selecció, caldrà portar un acurat control de la producció i dels altres aspectes observats en cada rusc durant les visites i anotar-los en una fitxa de control. Aquest control donarà dades per escollir les millors colònies a reproduir o aquelles a les quals calgui un canvi de reina i de la seva genètica.

A part de la capacitat productiva, un aspecte actualment rellevant en la selecció és la resistència a les malalties, i concretament la selecció de colònies que tinguin un elevat comportament higiènic davant la varroa, la cria enguixada i la cria podrida (varietat americana).

Altres aspectes a considerar en la selecció són el reduït instint d’eixamenament i la baixa agressivitat.

La divisió de les colònies seleccionades només es pot realitzar en èpoques de forta afluència de nèctar i pol·len, emprant aquells sistemes de reproducció que assegurin suficients reserves d’aliments propis per a cada una de les noves colònies.

També està permès incorporar cada any un 10% d’abelles reines i eixams seleccionats procedents de l’apicultura convencional. Els eixams incorporats sempre s’hauran d’in· troduir en caixes amb bresca o làmines de cera estampada procedents de la PAE.

Autor: Manel Simón - Dossier del DAAM