14 de novembre 2012

LA TARDOR I LES RESERVES ALIMENTÀRIES

Share


Un cop feta una bona desparasitació, eliminant gran part de la varroa present de les nostres arnes... cal valorar altres aspectes, doncs estem a la tardor, una període on les abelles aprofiten per preparar les seves reserves per a l'hivern. Si l'acumulació de reserves no es prou òptima, caldrà una alimentació de subsistència.

L’alimentació de subsistència s’utilitza, si la caixa no té prous reserves, en èpoques d’escassedat d’aliments. Aquest tipus d’alimentació es dòna a fi que l’abella l’emmagatzemi i augmenti les reserves, doncs una colònia potent (que ens ocupi tot el cos de cria) necessita entre 10 i 20 Kg de mel per poder passar tot un hivern. L’utilitzem normalment a la tardor, abans que les colònies entrin en hivernació, i també a finals d’hivern quan les abelles desperten, ja que és possible que durant l’època freda hagin esgotat les reserves, indispensables per iniciar la nova temporada.


A diferència de l’alimentació estimulant (semblant al nèctar), l’alimentació de subsistència ha de ser el més semblant possible a la mel amb un contingut baix d’aigua (la mel té d’un 15 a un 18% d’humitat), per aconseguir que l’abella l’emmagatzemi i no la consumeixi inmediatament. Utilitzarem mel, sucre, glucosa... diluïda en aigua (entre un 30 i un 40%). En el cas d’utilitzar glucosa cal tenir present que aquesta ja conté una certa quantitat d’aigua, un 12% com a mínim (cal mirar la fitxa tècnica del producte). Subministrarem aquesta alimentació fins que les reserves de la colònia estiguin en un estat òptim.

En l'apicultura ecològica
 
L’alimentació artificial de les colònies és una pràctica usual en l’apicultura convencional. Tanmateix, només la pròpia mel i el pol·len recol·lectats aporten a l’abella els nutrients i antisèptics essencials per al seu correcte desenvolupament i estat sanitari; per tant, l’alimentació de les colònies es realitzarà amb els seus propis recursos i caldrà, al final de l’estació productiva, deixar suficients reserves.

Excepcionalment, quan per condicions climàtiques extremes a la colònia no li restin suficients reserves, es pot alimentar amb mel, sucre o xarop de sucre, tots ells de producció ecològica. En aquest cas, i durant tota l’època mancada de recursos, caldrà vigilar periòdicament les reserves. En qualsevol cas, només es pot alimentar fins als quinze dies anteriors al següent període de nèctar i de melada. Si s’alimenta amb mel s’haurà d’assegurar que aquesta no estigui contaminada amb espores del bacteri Paenibacillus larvae que produeix la malaltia de la cria podrida varietat americana.

Autors: Esteve Miràngels i Manel Simón