12 de novembre 2012

AETHINA, L'ESCARABAT

Share


Aethina tumida és un coleòpter de la Família dels Nitidulidae, un escarabat petit natural del Sud d’Àfrica i que està proliferant molt als Estats Units i Austràlia. Actualment es considera absent a la península. 

L’adult té 5mm de longitud i 3,2mm d’ample; i el seu color va de marró fosc a negre. Una característica peculiar és l’antena amb els extrems dilatats. El seu cos està recobert de pèls, més abundants en les seves extremitats. La seva vida mitjana és d’uns 6 mesos. Les larves són cucs petits color crema amb 3 parells de potes situades en els tres primers nivells post-cefàlics. Aquests verms són més petits que les larves de la falsa tinya o galleriosi.


Aethina, a l’Àfrica afecta a Apis mellifera, però de forma poc important, ja que només ataca les colònies petites o les debilitades per altres patologies. En la nostra raça l’actitud de l’escarabat és molt més agressiva.

L’escarabat femella entre dins de la caixa i pon uns quants centenar d’ous, amagant-los en els llocs més inaccessibles per a les abelles, tot formant masses irregulars. L’eclosió de l’ou permet la sortida d’unes larves que devoren la mel i el pol·len. Un cop crescudes (10-16 dies), les larves emigren de la caixa i cauen al terra on s’enterren al voltant de les caixes, no més lluny d’un 30 cm i a uns 10 cm de profunditat.

La metamorfosi (3-4 setmanes) origina individus adults que un cop copulats poden entrar novament a dins les caixes, atretes durant el seu vol per l’olor de la mel. El cicle total té una durada d’un a tres mesos. La nova femella pot posar ous a la setmana del seu naixement, completant 4-5 cicles en un any.

La climatologia de la península seria molt òptima per al seu desenvolupament, tot i que en la zona nord, el fred frenaria un xic el seu avanç.

L’escarabat es dissemina fàcilment, ja que el seu vol abarca uns quants quilòmetres (5km). A més a més és molt resistent, suportant fins a 5 dies sense menjar ni aigua. Fenomen especialment greu en el cas de la transhumància i el moviment de caixes buides. També es pot detectar la seva presència a l’interior dels eixams i paquets de bestiar.

Pot afectar a colònies d’abellots pol·linitzadors, Bombus impatiens. Sinó té abelles pot completar el seu cicle alimentant-se de fruits com el plàtan, raïm i alvocat...

Font: Manual de les malalties de les abelles