TRACTAMENT PER EVITAR NOVES REACCIONS: LA IMMUNOTERÀPIA O VACUNA (1a part)

Share
Les vacunes per l’al·lèrgia o immunoteràpia específica amb al·lergens, són el tractament habitual de les malalties al·lèrgiques mitjançades per IgE. Tenen l’objectiu de disminuir la sensibilitat a substàncies a les que s’és al·lèrgic, en el nostre cas al verí d’himenòpters (abella o vespa), modificant la resposta immunol·lògica produïnt una desensibilització.És l’únic tractamentcapaç de modificar el curs natural de la malaltia.


El tractament consisteix en l’administració subcutània de dosi creixents del verí causal fins a arribar a la dosi de 100 µg. Un cop s’arriba a la dosi de manteniment s’administrarà mensualment  durant un periode de 5 anys.
La seva eficàcia és molt alta i fins a un 95% dels pacients tractats amb verí d’abella tenen bona tolerància a la repicada. 

Continua l'article de la Dra Esther Muñoz 
Al·lergòloga. Clínica Paris Pozuelo de Alarcon, Madrid. 
Membre del Comité d’Himenòpters. SCAIC.


INDICACIONS

La immunoteràpia o vacuna està indicada, tant en nens com en adults, en cas de reaccions generalitzades o sistèmiques (urticària, angiedema, compromís respiratori o cardiovascular) després d’una picada d’abella o de vespa; s’ha de demostrar in vitro (en sang) i/o in vivo (per proves a la pell) la presència d’IgE específiques enfront el verí causal.

No està indicada en les reaccions locals gegants, tot i que hi ha algún estudi en el que descriuen una reducció en més del 50% del tamany de les reaccions locals després de la vacunació; això beneficiaria a pacients amb alta morbilitat i/o baixa qualitat de vida. Però  encara es necessiten més estudis per valorar seguretat i eficàcia de la vacuna per aquests tipus de reaccions.
Casos especials són reacciones sistèmiques lleus que no posen en perill la vida (prurit, eritema…) i el pacient té ocupacions o hobbies on el risc d’exposició és molt alt (apicultors o els seus familiars), o bé té patologies de base com malalties cardiovasculars o mastocitosi (on la reacció pot ser greu), o bé ansietat que pugui alterar seriosament la qualitat de vida de l’individu.

SELECCIÓ DE VERINS

Per seleccionar el verí s’ha d’identificar l’insecte culpable (que no sempre és fàcil), juntament amb els resultats de les proves diagnòstiques i reactivitat encreuada entre veríns.

Els factors més importants per determinar si un pacient és candidat o no a una vacuna amb verí d’himenòpters són els següents:

1.- quin tipus de reacció ha sofert després de ser picat: no és el mateix una reacció local gegant, que una reacció sistèmica. Els pacients que han sofert reaccions sistèmiques presenten un risc d’un 60% de patir una nova reacció sistèmica, per la qual cosa són candidats a vacunació. 

2.- si s’ha sensibilitzat i a quin himenòpter:
Per demostrar sensibilització i a quin insecte s’han de fer proves cutànies que han de ser positives o bé demostrar IgE específica positiva enfront el verí. S’ha de tenir en compte que de vegades el pacient pot tenir positivitats a vespa i a abella i s’haurà de posar vacuna per a cada una d’elles, a no ser que es demostri  reactivitat encreuada entre els verins (en aquests casos s’haurà de fer exàmens més específics per confirmar/descartar reactivitat encreuada).

3.- edat: Els nens tenen menys risc que els adults de presentar reaccions greus davant noves expossicions. 

4.- risc de re-exposició: apicultors, hobbies… 

PAUTES D’ADMINISTRACIÓ
 
Actualment la pauta més recomenada es l’agrupada perquè té efectes adversos similars a la pauta clàssica i el pacient queda protegit en només 7-21dies.
  • Pauta clàssica: S’administrarà una dosi a la setmana, fins arribar als 100 µg. S’arriba a la dosi de manteniment en unes 14 setmanes.
  • Pauta agrupada: s’ administren varies dosi al dia, un dia a la setmana. Permet arribar a la dosi máxima en un plaç molt més breu, d’una a tres setmanes.
  • Pautes ràpides i ultrarràpides: S’arriba a la dosi de 100 µg en un o dos dies. Tenen més efectes adversos que les anteriors.
Quan s’arriba a la dosi de manteniment de la vacuna, que ha de ser com a mínim de 100 μg,  la persona està protegida front noves picades. Per a que aquesta protecció es mantingui en el temps i es parli de curació la vacuna s’ha d’administrar durant 5 anys seguits. Per a que la protecció sigui duradera les dosi màximes es repeteixen inicialment cada 4 setmanes i progressivament s’espacien cada 8 setmanes durant 5 a.

Article de la Dra Esther Muñoz (SCAIC)